El Gattopardo catal¨¤

Un dels llegats que ens va deixar el PSUC va ser la seva capacitat d¡¯influ¨¨ncia en territoris aliens. Aquell vell Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb un record que suscita en alguns tant prestigi com nost¨¤lgia, va morir v¨ªctima de la moda dels canvis aparents en ¨¨poca de canvis reals. De la ja superada necessitat marcada per Lampedusa a El Gattopardo?que ¡°si volem que tot continu? tal com est¨¤ necessitem que tot canvi?¡±. Avui, mentre el record de la formaci¨® de Gregorio L¨®pez Raimundo, Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz i Rafael Rib¨® es difumina entre la boira de l¡¯ahir, cal recon¨¨ixer la seva her¨¨ncia en els codis pol¨ªtics i culturals que han marcat Catalunya durant 40 anys. Per la sagacitat dels seus intel¡¤lectuals i la capacitat de la seva estructura, per la seva infiltraci¨® en un teixit social transversal i el seu cr¨¨dit en la definici¨® dels c¨¤nons establerts, el soci catal¨¤ del PCE de Carrillo va aconseguir marcar directrius i conductes, principis i criteris que van acabar acatant fins i tot els seus rivals m¨¦s directes i van generar orgull i desesperaci¨® simult¨¤nia en els seus inductors. Aix¨ª ho va recon¨¨ixer Pujol quan ja no li feia ombra i aix¨ª consta en assajos erudits que descansen al bagul dels records.

Passat aquell llarg per¨ªode i internats en el cicle independentista, una cosa semblant podr¨ªem dir de la influ¨¨ncia que t¨¦ el relat de la CUP en els altres dos partits que pugnen per capitalitzar el proc¨¦s. Tant la majoria d¡¯expressions, lemes i consignes com la incapacitat demostrada per recapitular, tot i molts pesars, d¡¯ERC i de Junts per Catalunya, tamb¨¦ t¨¦ a veure amb l¡¯ombra allargada de les Candidatures d¡¯Unitat Popular. Ells, en canvi, des de la seva coher¨¨ncia aparentment indestructible, es limiten a marcar un cam¨ª que saben que la resta d¡¯idealistes seguir¨¤. L¡¯exemple m¨¦s recent el vam tenir dijous de la setmana passada al Parlament de Catalunya. La brega a l¡¯hemicicle entre Ciutadans i el bloc independentista, tan comentada com vergonyosa, va tenir una pr¨¨via que es va diluir com un terr¨°s de sucre en un got d¡¯aigua per la for?a i l¡¯impacte dels fons i les formes. Recordem-ho rememorant les cr¨°niques de la sessi¨®.

Les ¨²ltimes alenades del debat de pol¨ªtica general transcorrien entre el tedi parlamentari i el sopor de la sobretaula. Salta la not¨ªcia que el jutge de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional envia a pres¨® provisional els set detinguts acusats de presumpta pertinen?a a organitzaci¨® terrorista i tinen?a d¡¯explosius. El diputat Carles Riera demana la paraula i comenta que ¡°ja tenim 16 presos pol¨ªtics¡± mentre sol¡¤licita al president del Parlament que suspengui el ple i convoqui la Junta de Portaveus perqu¨¨ els grups puguin respondre a ¡°aquesta situaci¨® d¡¯excepcionalitat¡±. Roger Torrent no hi accedeix i els quatre diputats anticapitalistes abandonen l¡¯hemicicle. Al cap d'una estona, i veient la magnitud de la trag¨¨dia que s¡¯estaven perdent, dirigents d¡¯ERC i JxCat s¡¯apunten a la reclamaci¨® denegada i ¨¦s des d¡¯aquell moment que la Cambra ens deixa l¡¯escena de la disc¨°rdia. Provocadors i provocats s¡¯embranquen en una batalla verbal de la qual qui m¨¦s qui menys ha extret les seves pr¨°pies conclusions. Per¨° que en aquell candent debat la CUP ja no hi estigu¨¦s present no vol dir que no hagu¨¦s sembrat la seva llavor. Per por de no ser menys, per por de perdre pistonada, vots o posici¨®, els partits del Govern es van sentir empesos a apujar el tot i ja no l¡¯han abaixat.

Observant la manifestaci¨® de dimarts al centre de Barcelona, aquella influ¨¨ncia tamb¨¦ era ¨°bvia. Senyores de cabells blancs, elegants i educades, que un deduiria que havien estat votants del pujolisme de llei i ordre, clamaven perqu¨¨ marxessin les forces d¡¯ocupaci¨® perqu¨¨ els carrers seran sempre seus. Joves amb quatre p¨¨ls a la barba entonaven esl¨°gans contra la dictadura franquista de la qual amb prou feines poden haver llegit res. Al mat¨ª, en l¡¯acte institucional del Govern al Palau de la Generalitat, bona part del discurs del president Torra el podria haver escrit perfectament un cupaire. Per no dir la seva al¡¤locuci¨® la tarda anterior inscrivint l¡¯1-O del 2017 com la data fundacional de la rep¨²blica catalana. Aix¨ª doncs, avui sabem quan es va fundar el futur mentre continuem ignorant com esquivar el present. I, per descomptat, com ens portaran cap a l¡¯arc¨¤dia feli?. Afegim-hi els dubtes del president sobre els Mossos pr¨°pies dels alternatius. I aix¨ª tanquem el cercle.

Per¨° el relat queda. I es potencia en un moment de respiraci¨® continguda davant de la sent¨¨ncia que tot ho remour¨¤ per¨° poc canviar¨¤ perqu¨¨ la campanya electoral capitalitzar¨¤ els ¨¤nims encesos per intentar canalitzar-los en vots. All¨¤ tornar¨¤ a emergir la CUP, ara disposada a batallar tamb¨¦ al Congr¨¦s dels Diputats, cosa que evitar¨¤ rectificacions p¨²bliques d¡¯uns contrincants amb por que se¡¯ls consideri tra?dors. I, com al Gattopardo, els anticapitalistes els continuaran retraient que el seu orgull ¨¦s m¨¦s fort que la seva mis¨¨ria.