Dal¨ª a Gala: ¡°T¡¯estimo com s¡¯estimen els diners¡±

Si Goethe va tenir Eckermann i el doctor Johnson, Boswell, Dal¨ª va tenir en el milionari Albert Reynolds Morse el seu cronista m¨¦s fidel. L¡¯industrial i col¡¤leccionista de Cleveland, fundador, amb la seva dona, Eleanor, del Dal¨ª Museum de Saint Petersburg a Florida, va emprendre durant quatre d¨¨cades a partir de 1943, quan es van con¨¨ixer, la monumental tasca d¡¯anotar tot el que l¡¯artista deia, feia, pintava o projectava durant les seves trobades als Estats Units, Par¨ªs, Roma, Ven¨¨cia, Barcelona o Cadaqu¨¦s. Un oce¨¤ d¡¯informaci¨® abocada en uns diaris que romanen in¨¨dits i que EL PA?S ha pogut consultar en la c¨°pia microfilmada que guarden els Archives of American Art, Smithsonian Institution, gr¨¤cies a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

S¨®n centenars de p¨¤gines manuscrites en les quals s¡¯entreveu un retrat del Dal¨ª oportunista, eg¨°latra, antidem¨°crata i porn¨°graf, per¨° tamb¨¦ el m¨¦s ¨ªntim i proper, sense disfresses ni m¨¤scares, fabulador, bromista i seductor genial. I en el que considerava el seu art seri¨®s, un pintor entossudit a corregir al seu favor una hist¨°ria de l¡¯art que, negant la l¨ªnia hegem¨°nica iniciada per C¨¦zanne i Picasso, justificava la seva modernitat mitjan?ant una permanent actitud performativa i la translaci¨® a la seva pintura dels descobriments de la ci¨¨ncia (bomba at¨°mica, ADN, computadores, hologrames...).

Ian Gibson no va poder utilitzar per a la seva gran biografia de Dal¨ª de 1997 la major part del diari. ¡°Morse¡±, va dir divendres passat Gibson, ¡°em va donar perm¨ªs per llegir-lo, per¨° despr¨¦s el gerent que hi havia llavors al museu de St. Petersburg em va impedir de continuar consultant-lo, de manera que nom¨¦s vaig poder accedir als escassos fragments que havia seleccionat abans del vet¡±. Corresponien als ¨²ltims anys, quan el pintor estava ja seriosament malalt. Gibson creu que ¡°¨¦s una obra d¡¯extraordinari valor i que, si es publica, es revelar¨¤ com la nostra font m¨¦s detallada i fiable per a les grandeses i mis¨¨ries de la vida quotidiana de Dal¨ª, Gala i el seu entorn¡±.

Morse al principi estava fascinat per Gala. Ella li va explicar que no li havia costat gens separar-se d¡¯?luard: ¡°Ell volia deslliurar-se del su?cidi de la guerra al front occidental i insistia a casar-se amb mi, malgrat que jo li vaig dir que no estava enamorada d¡¯ell. Dilapidava els diners de la seva fam¨ªlia i comprava quadres per ajudar els seus amics, quan jo, l¡¯¨²ltim any, tenia el meu padrastre molt malalt a It¨¤lia i un dels meus germans havia mort de desnutrici¨® al front¡±.

Per¨° aviat van xocar. ¡°Era per a Dal¨ª una estranya i complexa barreja de tigressa, mare, m¨¤rtir i banquera, que no tenia amics propis.¡± Sabia que viure amb Dal¨ª no era f¨¤cil, m¨¦s encara quan no podia satisfer-la sexualment. El que li retreia Morse ¨¦s que no hagu¨¦s procurat que Dal¨ª busqu¨¦s menys titulars sensacionalistes en la premsa i m¨¦s estudis prestigiosos sobre la seva obra. ¡°Jo considero m¨¦s important la meva personalitat que la meva obra¡±, li havia dit Dal¨ª, i l¡¯industrial d¡¯Ohio, conservador fins a la medul¡¤la, que ja el 1956 posse?a en la seva col¡¤lecci¨® 40 obres d¡¯ell, temia que les seves pallassades, els seus acad¨¨mics retrats de gent rica i els seus treballs publicitaris destru?ssin la valoraci¨® del seu art.

Angoixat per aquesta idea, va voler sermonejar Dal¨ª: ¡°Has d¡¯aprendre a separar les dues cares de Dal¨ª¡±, va replicar el pintor. ¡°La meva m¨¤ esquerra no sap qu¨¨ fa la meva m¨¤ dreta¡±. I li explicava que Miquel ?ngel havia dissenyat els uniformes de la Gu¨¤rdia Su?ssa, cortines i catifes del Vatic¨¤. ¡°Gr¨¤cies al que tu retreus¡±, va sentenciar l¡¯artista, ¡°puc viure com vull i pintar el que em dona la gana¡±.

El credo de Dal¨ª era molt simple: ¡°El valor d¡¯una obra d¡¯art ¨¦s un 99,9% opini¨®¡±. ¡°Veus aix¨°¡± ¡ªva cridar a l¡¯habitaci¨® de l¡¯hotel St. Regis agitant una escombreta per netejar v¨¤ters davant de la cara de l¡¯espaordit Morse¡ª ¡°quant diries que val? Si alg¨² n¡¯ofereix 100.000 d¨°lars, val 100.000 d¨°lars!¡±. Una vegada el va sentir dir, dirigint-se a Gala: ¡°T¡¯estimo com s¡¯estimen els diners¡±, potser la declaraci¨® d¡¯amor m¨¦s sincera que alguna vegada va sortir dels llavis de Dal¨ª.

¡°No t¡¯enganyis, no som els seus amics, nom¨¦s els seus clients¡±, va haver d¡¯alertar l¡¯Eleanor al seu marit el 1968, despr¨¦s de 25 anys d¡¯amistat. Una de les esbroncades m¨¦s humiliants que va rebre va ser quan Salvador Dal¨ª es va assabentar que havia escrit al joier argent¨ª Carlos Alemany per rebutjar una obra que considerava massa cara en relaci¨® amb el preu de mercat. ¡°El preu de Dal¨ª est¨¤ constantment a l¡¯al?a! Si ara no ¨¦s veritat, ho acabar¨¤ sent¡±, va comen?ar el reny el pintor amb el seu angl¨¨s rudimentari. ¡°?s necessari mantenir la llegenda que els preus de Dal¨ª s¨®n fant¨¤stics... La gent no sap ni jutja la qualitat. La gent nom¨¦s sap que si el preu ¨¦s molt alt, la pintura ¨¦s molt bona. Si el preu ¨¦s baix, la pintura no ¨¦s bona¡±. L¡¯esbroncada va fer efecte anys despr¨¦s, durant la subhasta deDescobriment d¡¯Am¨¨rica per Crist¨°fol Colom a la Parke-Bernet Gallery l¡¯11 de mar? de 1971.

Per primera vegada Morse va sucumbir a les s¨²pliques de Dal¨ª perqu¨¨ particip¨¦s en una operaci¨® destinada a fer pujar la cotitzaci¨® de la seva obra. El seu r¨¨cord es trobava en 83.000 d¨°lars i ara volia assolir els 100.000. Morse considerava que l¡¯obra valia com a m¨¤xim 65.000 i, sobreposant-se a les ll¨¤grimes de l¡¯Eleonor, va convenir amb l¡¯ajudant del pintor, el capit¨¤ Moore, que la compraria la Knoedler Gallery per mitj¨¤ d¡¯una antiga model de Dal¨ª, la Marion, amb la promesa que Moore li donaria 50.000 d¨°lars m¨¦s els beneficis de la revenda. La Marion, que portava a la seva bossa un xec de 106.000 d¨°lars, va comen?ar la licitaci¨® amb 15.000 d¨°lars, mentre un altre c¨°mplice la feia pujar.

Morse va assistir a la subhasta amb el cor encongit, ple de remordiments, sentint les mirades inquisitives del p¨²blic i dels altres marxants quan un altre quadre de Dal¨ª no va arribar als 17.000 d¨°lars. El New York Times va titular Pintura de Dal¨ª, 100.000$, un r¨¨cord. Dal¨ª li va dir que intentaria vendre-la al Govern espanyol per 300.000 d¨°lars, ¡°ara que S¨¢nchez Bella t¨¦ m¨¦s poder que abans [era ministre d¡¯Informaci¨®]¡°. Per¨° a Morse li agradava l¡¯obra i va decidir quedar-se-la, a canvi d¡¯una rebaixa en el preu d¡¯El concili ecum¨¨nic i El torero al¡¤lucinogen ¡°a fi de compensar l¡¯¨²s dels nostres diners per sustentar el mite Dal¨ª. Visca Dal¨ª!¡±.

A Morse l¡¯escandalitzaven els dobles contractes, la numeraci¨® de c¨°pies d¡¯obra impresa superior al tiratge declarat, la massiva firma de fulls en blanc abans d¡¯imprimir els gravats, la firma de facs¨ªmils com si fossin originals... o l¡¯embolic judicial quan la Christine, una de les seves ajudantes que havia esculpit un bust de Dante sota les consignes de Dal¨ª, va reclamar l¡¯obra com de la seva autoria.

El Cadillac, envoltar-se de personatges c¨¨lebres o l¡¯explotaci¨® de la idea de la gent comuna que sol tenir del geni exc¨¨ntric i boig formaven part de la seva estrat¨¨gia publicit¨¤ria. Morse ho sabia, per¨° tamb¨¦ reconeixia que mai no va passar un moment d¡¯avorriment amb ell. Un dels seus secrets li va ser revelat quan Mia Farrow va entrar plorant desconsolada a l¡¯habitaci¨® de Dal¨ª al St. Regis. ¡°Qu¨¨ puc fer perqu¨¨ Frank Sinatra em faci cas?¡±. I Dal¨ª li va contestar molt seri¨®s: ¡°Posa¡¯t al mat¨ª cada sabata al peu contrari, a la nit patir¨¤s i ell veur¨¤ que pateixes i que ets diferent de les altres noies. Truca¡¯m cada dia i et donar¨¦ un consell perqu¨¨ facis cada vegada una cosa inesperada i llavors caur¨¤ rendit als teus peus¡±. Sorprendre ¨¦s el que feia Dal¨ª cada vegada que tenia p¨²blic i ell gaudia immensament a fer anar al seu aire una cort tan variada que gravitava hipnotitzada al seu voltant.

En una visita de tot el clan Dal¨ª a Par¨ªs, els Morse van xerrar amb Pierre Roum¨¦gu¨¨re, el psicoanalista amic de l¡¯artista que havia tractat i proporcionat cobertura psicoanal¨ªtica per a la fabulaci¨® del doble del germ¨¤ mort, desmentida per Gibson.

Roum¨¦gu¨¨re va parlar, sense cauteles, de la intimitat del seu pacient. Entre altres conjectures, va dir que la seva fixaci¨® escatol¨°gica podia deure¡¯s a quan va presenciar, impactat, com el seu pare, amb mal de diarrea, va defecar al bell mig de la pla?a de Figueres i va cridar tot el poble perqu¨¨ la contempl¨¦s. Morse va entendre que insinuava alguna inclinaci¨® a l¡¯incest i que el problema de Dal¨ª era la petitesa del seu penis i que aquest no pass¨¦s d¡¯un estat tumescent. ¡°No crec que tingu¨¦s m¨¦s d¡¯una dotzena de relacions amb Gala¡±, va dir. Les confid¨¨ncies van quedar interrompudes en apar¨¨ixer Dal¨ª.

Morse explica com va descobrir a l¡¯habitaci¨® de Dal¨ª del St. Regis una estranya m¨¤quina. ¡°?s una m¨¤quina per provocar ereccions. Funciona al buit¡±, li va dir el pintor, i al col¡¤leccionista li va quedar gravat el ¡°clang, clang¡±, que emetia la m¨¤quina quan Dal¨ª li va mostrar com funcionava. Un altre dia, sortint del cinema despr¨¦s de veure La notte, d¡¯Antonioni, el cineasta que m¨¦s admirava juntament amb Fellini, Reynolds Morse li va dir que no havia ent¨¨s qu¨¨ li passava al personatge encarnat per Marcello Mastroiani. ¡°Molt f¨¤cil¡±, li va dir Dal¨ª, ¡°no erecci¨®¡±.

Al llarg del diari, Morse enumera alguns dels amants que va tenir Gala amb el benepl¨¤cit de Dal¨ª. ¡°Qui dorm amb Gala ¨¦s el meu amic¡±, el va interrompre una vegada Dal¨ª quan criticava per motius econ¨°mics un membre del clan, i les seves crisis quan va t¨¦mer que Gala el podria abandonar per William Rothlein i despr¨¦s per Jeff Fenholt, a qui Morse anomena Jes¨²s pel seu paper a l¡¯¨°pera rock Jesus Christ Superstar,i a qui Andy Warhol va fotografiar amb la seva Polaroid al costat de Gala.

Quan Dal¨ª va integrar a la seva cort Amanda Lear encara no se sabia que ella era transg¨¨nere i tots dos jugaven amb la morbositat de l¡¯ambig¨¹itat. Durant un sopar, Morse va preguntar. ¡°L¡¯Amanda... ¨¦s un home o una dona?¡±. ¡°Jo l¡¯he vist nua¡±, va respondre el pintor, ¡°i et puc assegurar que no t¨¦ penis¡±. ¡°I vagina?¡±, va tornar a preguntar Morse. ¡°Vagina no ho s¨¦¡±, va dir Dal¨ª. I Gala, rabent i maliciosa, va intervenir: ¡°Per qu¨¨ no la cerques i la penetres i aix¨ª sortir¨¤s de dubtes?¡±.

El puritanisme conservador de Morse no li impedeix anotar amb tot detall els comentaris de Dal¨ª sobre temes sexuals, com la t¨¨cnica d¡¯utilitzar una palla, encendre¡¯n l¡¯extrem i portar la dona al cl¨ªmax just quan la humitat generada per l¡¯excitaci¨® apaga la flama. El relat d¡¯aquestes escenes posaven de mal humor Gala. ¡°A mi¡±, deia. ¡°no m¡¯agrada el sexe oral ni entenc la masturbaci¨® femenina¡±. Per¨° va ser Gala i no Dal¨ª, segons els dos van explicar a Morse, qui es va oposar que el 1958 es casessin per l¡¯Esgl¨¦sia a Nova York. Dal¨ª havia temut morir per un atac d¡¯apendicitis no detectat i el seu amic, l¡¯antic rector de Cadaqu¨¦s, Francesc Vil¨¤, el va conv¨¨ncer que era hora d¡¯un matrimoni religi¨®s. Dal¨ª es va imaginar una performance grandiosa a Nova York, per¨° Gala s¡¯hi va negar en rotund i va imposar un casament secret al santuari dels ?ngels, a prop de Girona.