Odio Espanya

No he pensat mai que jo tenia cap afecte positiu envers Espanya. S¨ª que havia sentit indifer¨¨ncia i, algunes vegades, incomoditat. Per¨° estima, no. Pel que fa a Catalunya, en canvi, sentia respecte, proximitat, admiraci¨® i sentit de comunitat. Aix¨° no deixa de ser curi¨®s perqu¨¨ els meus or¨ªgens, com els de molts catalans, estan barrejats a parts iguals (catal¨¤ i andal¨²s en el meu cas). I hom pot pensar que els afectes es podrien haver distribu?t d'una manera una mica m¨¦s equitativa. Per¨° no.

D¡¯on podia provenir aquesta repartici¨® tan desigual? No s¡¯ha de buscar en una inexistent persecuci¨® d'all¨° que ¨¦s espanyol a Catalunya. La q¨¹esti¨® ¨¦s m¨¦s complexa i subtil, encara que per q¨¹estions d¡¯espai ho dir¨¦ amb algunes imprecisions. Catalunya ¨¦s una societat de la vergonya. Aix¨° no ¨¦s gaire excepcional, ja que la vergonya envers determinats comportaments socials contribueix a fer que les comunitats siguin comunitats. El que potser ¨¦s an¨°mal del cas catal¨¤ ¨¦s que la vergonya no tenia per objectiu nom¨¦s que les persones s¡¯abstinguessin de dur a terme certs comportaments, sin¨® que tamb¨¦ buscava la inhibici¨® de certs afectes positius cap a all¨° que era espanyol.

Vaig descobrir que un podia admirar l¡¯espanyol i sentir-se espanyol sense necessitat de ser un espanyol desacomplexat

Es tractava d¡¯un proc¨¦s d¡¯avergonyiment simb¨°lic, dif¨²s i, com que venia impulsat per la descomunal pres¨¨ncia de la classe mitjana catalana en la vida p¨²blica de Catalunya, en bona mesura horitzontal. Alguns vam interioritzar aquesta vergonya durant molt de temps i vam acabar sent immunes o indiferents, com a ¨²nica alternativa a anar nus, a all¨° que ¨¦s espanyol.

Per¨° alguna cosa va canviar el 2015. Va ser llavors que aquest proc¨¦s d¡¯avergonyiment p¨²blic va comen?ar a manifestar-se de dalt cap a baix. L¡¯arribada a la presid¨¨ncia de la Generalitat d¡¯una persona del perfil de Carles Puigdemont va suposar la verticalitzaci¨® i institucionalitzaci¨® expl¨ªcita de la societat de la vergonya. Davant d¡¯aquesta mutaci¨®, les reaccions dels qui ¨¦rem indiferents al que era espanyol van ser variades. Per a alguns, va significar el repudi definitiu del que ¨¦s espanyol. D¡¯aquesta manera, alguns fins i tot es van catalanitzar el cognom, com si el meu pass¨¦s a ser ¡°Lluc¡±. Es tracta ¨Csuposo¨C de casos anecd¨°tics, per¨° ¨¦s un fenomen t¨ªpicament simptom¨¤tic d¡¯un moment fundacional de les nacions: a l¡¯Israel dels anys quaranta, per exemple, es van inventar noms i cognoms amb una fon¨¨tica propera a l¡¯hebreu (encara que no acostumaven a significar res en aquesta llengua).

?s que odiar Espanya quan te l¡¯estimes ¨¦s una experi¨¨ncia bell¨ªssima, inigualable

En alguns llocs de Catalunya, la desespanyolitzaci¨® afectiva i simb¨°lica va ser aclaparadora i es va fer sense mesures coercitives, n¡¯hi va haver prou amb la vergonya. Entossudir-se a descriure el nacionalisme catal¨¤ com un moviment que persegueix all¨° espanyol ¨¦s no entendre que la via majorit¨¤riament triada per a la construcci¨® de la naci¨® no va ser ¨Ca excepci¨® de la tardor del 2017¨C la de la imposici¨®. Tot aix¨° complica l¡¯estrat¨¨gia del constitucionalisme, perqu¨¨ la Constituci¨® ¨¦s un bon instrument contra la imposici¨®, per¨° no contra la vergonya: potser fer sentir vergonya als que van nus pel carrer ¨¦s immoral, per¨° no ¨¦s inconstitucional.

Altres catalans vam reaccionar de manera diferent a la verticalitzaci¨® de la vergonya. Jo mateix vaig comen?ar a repartir els meus afectes de manera m¨¦s equitativa. Vaig desenvolupar afecte a all¨° que era espanyol sense deixar de sentir el mateix pel que era catal¨¤. Vaig descobrir que hom podia admirar all¨° espanyol i sentir-se espanyol sense necessitat de ser un espanyol desacomplexat, que ¨¦s, juntament amb ser un independentista desacomplexat (o qualsevol altra cosa desacomplexada, per dir la veritat), la pitjor porqueria que es pot ser en aquesta vida. I va passar una cosa extraordin¨¤ria: una vegada descobert el meu inofensiu amor cap a all¨° que ¨¦s espanyol, em vaig sentir finalment representat del tot en una frase de Ferlosio: ¡°Odio Espanya!!! (us ho juro, amics, no puc m¨¦s)¡±; i ¨¦s que odiar Espanya quan te l'estimes ¨¦s una experi¨¨ncia bell¨ªssima, inigualable.

L¡¯interessant de tot plegat ¨¦s que l¡¯independentisme afronta una paradoxa: no pot deixar de desacreditar Espanya ¨Cperqu¨¨ necessita vendre que el seu producte ¨¦s millor¨C per¨° no pot ofendre m¨¦s del compte els sentiments d¡¯aquells catalans que senten afecte per Espanya ni despertar-los en aquells que els tenen latents ¨Cperqu¨¨ al cap i a la fi necessita alguns d'ells per ser incontrovertiblement majoritari.

Els independentistes intel¡¤ligents ja estan treballant per dissoldre aquesta paradoxa. I qu¨¨ deu estar fent mentrestant el ¡°nou¡± dipositari del meu amor? Munyint relat per a eternes campanyes electorals? Teixint 155 somnis humits? Invocant l¡¯escut de la Constituci¨® contra la vergonya amb la mateixa convicci¨® amb qu¨¨ per arreglar una punxada a la roda de la bicicleta canviem el manillar? Us ho juro, amics, no puc m¨¦s: odio Espanya.