Combat desigual davant del 10-N

A Rocky 2 ¨Cperd¨® per la refer¨¨ncia poc selecta¨C, el boxejador amateur i inexpert aconsegueix derrotar el veter¨¤ gr¨¤cies a la voluntat, a l'entrenament i al fet que al cinema li agraden les hist¨°ries de superaci¨® personal. Per¨° la veritat ¨¦s que, en la realitat, els combats desiguals normalment els guanyen els previsibles. David gaireb¨¦ sempre perd contra Goliat, i Ob¨¨lix estomaca els romans per m¨¦s que s'hi esforcin.

Lorena Rold¨¢n ha afrontat la moci¨® de censura amb esfor? i aplicaci¨®, no dubto que s'havia entrenat a fons. No era un repte f¨¤cil, pocs mesos despr¨¦s d'ascendir a l¨ªder de Ciutadans a Catalunya, conduir una iniciativa de tant pes i en un moment tan transcendent, a les portes d'unes eleccions (b¨¦, aquesta iniciativa, la moci¨®, nom¨¦s existia perqu¨¨ som en aquest moment transcendent). Per bo que sigui Ansu Fati, no li resultaria senzill dirigir el Bar?a en un cl¨¤ssic, ni tan sols contra el Legan¨¦s. No s¨¦ si Rold¨¢n ¨¦s com Ansu Fati, o viceversa. La veritat ¨¦s que en la seva intervenci¨® ha provat de pressionar amb tanta intensitat el PSC perqu¨¨ la vot¨¦s que ha fet saltar Miquel Iceta, un veter¨¤ que es va asseure en un esc¨® per primera vegada el 1996 (despr¨¦s d'haver exercit altres c¨¤rrecs, fins i tot fent tasques de gesti¨® a la Moncloa).

Ha estat un combat desigual. A Rold¨¢n, disciplinada seguidora de l'estil de Ciutadans, se li ha acudit unir en una mateixa frase els CDR i els ¡°equidistants¡±, referint-se als socialistes.?Com deu haver rebut Iceta la comparaci¨® que en la resposta se li ha notat la veu una mica m¨¦s forta. Ha qualificat la moci¨® de ¡°piromusical¡±, li ha recordat a Rold¨¢n ¨Camb condescend¨¨ncia¨C l'aritm¨¨tica que no dona una vict¨°ria possible, l'ha comparat ¨Camb crueltat¨C amb In¨¦s Arrimadas, li ha posat davant ¨Camb vanitat¨C l'estrat¨¨gia de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona, i li ha dit ¨Camb sufici¨¨ncia¨C fracassada, afegint ¨Camb ironia¨C que ¡°nom¨¦s¡± ho deia pel frac¨¤s de la moci¨®. Rold¨¢n ha semblat que no s'arronsava, per¨° els aplaudiments del seu grup, sempre disposat a aixecar-se un¨¤nime i jovial, han estat tebis i desganats, com obligats.

Ha estat segurament per la casualitat en l'ordre d'intervenci¨®, per¨° la veritat ¨¦s que despr¨¦s d'aquest acarament el protagonisme del debat ha basculat una mica de Lorena Rold¨¢n cap al dirigent del PSC. De tal manera que Sergi Sabri¨¤, portaveu d'ERC, ha recitat amb desgana i per comprom¨ªs les cr¨ªtiques habituals a Ciutadans per a continuaci¨® centrar-se m¨¦s decididament a atacar Iceta.

?s a dir, si aquesta moci¨® ¨¦s un pretext per fer un o diversos m¨ªtings electorals ¨Ci ho ¨¦s¨C, el que sembla que s'est¨¤ disputant ¨¦s el terreny ampli que havia ocupat en el seu moment el partit dels socialistes i que, en els ¨²ltims temps, i amb el proc¨¦s, s'han repartit en bona part Ciutadans i ERC, partits tots dos que han acollit exsocialistes en funci¨® de l'¡°eix nacional¡±: m¨¦s catalanistes cap a ERC, m¨¦s espanyolistes cap a Cs. A aquesta pugna han respost les intervencions dels tres grups.

D'altra banda, i sense cap mena d'intriga pel resultat final de la moci¨®, el debat ha servit almenys per constatar, amb una alegria moderada, la diversificaci¨® creixent de les citacions d'autoritat. Descomptats els inevitables Josep Pla, Prat de la Riba, Valent¨ª Almirall, Gaziel o els Marx ¨CKarl i Groucho¨C, cal saludar l'ascens al rang de refer¨¨ncia parlament¨¤ria del poeta antifranquista Gabriel Celaya, de la sarsuela Do?a Francisquita (¡°Por el humo se sabe d¨®nde est¨¢ el fueeegoooo¡­¡±) i de Coco. S¨ª, el de Barri S¨¨sam.