De la penit¨¨ncia a l¡¯autocr¨ªtica

La cultura cat¨°lica dedicava tot un sagrament, el de la penit¨¨ncia, a la feina depuradora de les pr¨°pies responsabilitats. I ho feia amb la mateixa efic¨¤cia que les rentadores amb la roba bruta. Un cop superada i gr¨¤cies al secret de confessi¨®, au!, altre cop a pecar. Exactament el contrari dels que diuen que ho tornarem a fer per¨° despr¨¦s no fan res. Mai sobra i potser ¨¦s fins i tot ¨²til el recordatori de les fases sagramentals, perfectament adaptables als sobrevinguts afanys penitencials m¨¦s laics d¡¯avui.

Primer de tot, cal l¡¯examen de consci¨¨ncia, acte d¡¯autoan¨¤lisi del pecador, sobre els actes que ha fet i no ha fet i sobre les seves responsabilitats concretes en cadascun. En segon lloc, cal el penediment, potser el m¨¦s dif¨ªcil en una societat on ning¨² s¡¯av¨¦ a recon¨¨ixer cap error i on al damunt se solen coronar els errors amb la tossuda i declarada voluntat de persistir-hi.

Mas coneixia perfectament la fortalesa de l'Estat i l'exist¨¨ncia d'una Catalunya hostil a la secessi¨®"

En tercer lloc arriba la confessi¨® pr¨°piament dita. Cal convertir l¡¯examen i el penediment en paraules dites o escrites. En el nostre cas, el laic, ha de ser amb publicitat, de la mateixa manera que es van cometre els pecats. Per als qui s¡¯han limitat a la paraula o al text, ¨¦s obligat que el penediment sigui de paraula o de text, ja sigui en article o b¨¦ en tert¨²lia.

En quart lloc, cal el prop¨°sit d¡¯esmenar-se, tot el contrari del lema ¡°ho tornarem a fer¡±. Tractant-se de pol¨ªtica, com ¨¦s el cas, vol dir que cal un pla B alternatiu que no incorri en els pecats del pla A fracassat. I queda el compliment de la pena imposada pel confessor, la quarta condici¨® del sagrament, sovint associada a una llarga i avorrida preg¨¤ria reiterativa, tot i que l¡¯esgl¨¦sia ha conegut temps m¨¦s expeditius, associables perfectament a les penit¨¨ncies estalinistes, en qu¨¨ corria la sang, com a m¨ªnims dels cilicis, i fins i tot flamejaven les fogueres inquisitorials i el ferro roent llagava la carn del condemnat.

Afortunadament som lluny de tot aix¨°, tot i que la sospitosa paraula de moda sigui autocr¨ªtica. Al capi a la fi, l¡¯autocr¨ªtica ¨¦s el sistema de penediment pol¨ªtic inventat per l¡¯estalinisme en les seves fases m¨¦s condescendents, per tal que el pecador confess¨¦s els seus errors i desviacions de la bona via, la l¨ªnia marxista-leninista correcta. En les altres fases ja se sap quins efectes tenia l¡¯autoinculpaci¨®: letals en el pitjor dels casos i el Gulag en els m¨¦s lleus.

La just¨ªcia pot ajudar i molt si fa b¨¦ la seva feina. Si ¨¦s justa, com tots esperem"

Ni tan sols els m¨¦s missaires i montserratins responsables de l¡¯actual desgavell parlen en termes penitencials i prefereixen la vulgar i inofensiva autocr¨ªtica, sense etapes, sense penediments ni rectificacions, sobretot sense penit¨¨ncies, i sovint amb rebots cr¨ªtics cap als altres, ja sigui l¡¯enemic secular, ja sigui l¡¯aliat o l¡¯amic covard o infidel. Les actuals autocr¨ªtiques, adaptades als temps i a les mentalitats d¡¯avui, s¨®n la forma indulgent de tractar els errors propis i traslladar la responsabilitat als altres. Com el nen entremaliat i irresponsable, en el fons venen a dir-nos all¨° de ¡°jo no he sigut¡±, o ¡°si he sigut jo, ha sigut per culpa de l¡¯altre¡±.

Ara toca i tothom la fa. Fins i tot Artur Mas, amb tres reflexions realment ben curioses: no havia calculat la for?a d¡¯Espanya com a membre de la Uni¨® Europea; tampoc havia comptat amb ¡°la Catalunya no catalanista per¨° finalment catalana¡±; i s¡¯havia oblidat de l¡¯estrat¨¨gia pol¨ªtica de l¡¯Estat contra la independ¨¨ncia, que sempre segons les seves paraules ¡°est¨¤ preparant el terreny per, algun dia, poder arribar a il¡¤legalitzar els partits independentistes¡±. L¡¯expresident no ho confessa com a errada personal, sin¨® com un defecte de lectura dels mapes pol¨ªtics per part del catalanisme. ?s la seva manera de dir ¡°jo no he sigut¡±. Si hi ha alg¨² en el m¨®n nacionalista que no podia enganyar-se a si mateix sobre aquests errors, i per tant se li pot suposar el pecat d¡¯haver enganyat massivament als seus conciutadans, aquest era Artur Mas. El tercer president de la Generalitat restaurada coneixia perfectament la fortalesa de l¡¯Estat, la solidaritat europea entre els estats membres de la Uni¨®, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una Catalunya ben catalana aliena i hostil a la secessi¨® i la plena disposici¨® espanyola a evitar el trencament del pa¨ªs.

El primer a qui li cal fer examen de consci¨¨ncia, penedir-se¡¯n, enumerar p¨²blicament els errors i esmenar la seva conducta ¨¦s al m¨¤xim responsable de la malifeta. La indulg¨¨ncia vindr¨¤ despr¨¦s, per¨° no pot arribar abans del sagrament. Ni pot ser-hi si es practica, com sol succeir, envers un mateix per¨° a la vegada s¡¯acompanya del m¨¤xim rigor cap als altres. Paradoxalment, l¡¯autocr¨ªtica independentista, per ser sincera, ha de ser tamb¨¦ independent. No valen les autocr¨ªtiques mirant de re¨¹ll. Indulgents amb els pecats propis i rigoroses amb l¡¯adversari secular, aquest Estat on s¡¯inclou tot el que no ¨¦s amic o favorable.

Aix¨° no t¨¦ res a veure amb la just¨ªcia. La just¨ªcia pot ajudar, i molt, si fa b¨¦ la seva feina. Si ¨¦s justa com tots esperem. Aix¨° t¨¦ a veure amb la conviv¨¨ncia, amb la reconciliaci¨®, amb la restauraci¨® dels mites de la unitat civil, dels consensos ling¨¹¨ªstics i del catalanisme transversal i compartit. No s¡¯ent¨¦n el tropisme eclesial independentista, que porta els fidels creients als oficis, misses i preg¨¤ries montserratines i els allunya de la penit¨¨ncia, substitu?da per les falses i in¨²tils autocr¨ªtiques de ferum estalinista. Guardem-nos b¨¦ dels qui diuen ¡°em far¨¦ l¡¯autocr¨ªtica¡±, perqu¨¨ al final tots sabem que no se la fan ells mateixos, sin¨® que ens la fan als que no som responsables dels actuals disbarats.