Qu¨¨ diu Teresa P¨¤mies?

Amb les mans a l¡¯abric de quadres, les cames creuades, recolzada a la font, i el rostre segur i franc, potser una mica altiu, dels que van sempre de cara, la mirada de Teresa P¨¤mies a la fotografia no sembla la d¡¯una dona que ha passat m¨¦s de 30 anys durs a l¡¯exili entre Am¨¨rica i Europa. Per¨° fa tot just tres setmanes que ha guanyat el Premi Josep Pla del 1970 amb Testament a Praga, a partir de les mem¨°ries del seu pare cosides per l¡¯autora. A les portes dels 52 anys, li canviar¨¤ la vida. ¡°?s un est¨ªmul per continuar treballant i el meu retorn definitiu a aquest pa¨ªs¡±, li confessa a Josep Maria Espin¨¤s, membre del jurat del guard¨® que fa alhora d¡¯entrevistador per a la revista Destino del 31 de gener del 1971. ¡°?s la seva primera presentaci¨® p¨²blica a Catalunya i l¡¯escenari escollit no ¨¦s casual¡±, destaca l¡¯estudiosa Llu?sa Juli¨¤. ?s cert: darrere de la font hi ha la inesborrable fa?ana de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Felip Neri de Barcelona, la seva pedra encara amb el rastre de la verola del bombardeig feixista que el 30 de gener del 1938 va matar 42 persones, majorit¨¤riament nens. ¡°Aquell escenari diu molt d¡¯ella¡±, assenyala amb encert Juli¨¤.

Qu¨¨ diu de Teresa P¨¤mies? Encara s¡¯ha d¡¯estudiar perqu¨¨ ¡°era extraordin¨¤riament popular, per¨° l¡¯acad¨¨mia sempre ha tingut certa reserva amb ella¡±, assegura el seu fill petit, l¡¯escriptor Sergi P¨¤mies. I queda molt per fer perqu¨¨, per no saber, hi ha ¡°contorsions identit¨¤ries¡± fins i tot en el dia del seu naixement: el certificat oficial fixa el 18 de octubre del 1919, per¨° ella deia, i aix¨ª ha quedat, que era el 8. Per aix¨° va ser aquest dia l¡¯escollit per a la primera jornada acad¨¨mica dedicada a l¡¯autora de Quan ¨¦rem capitans, organitzada per la Instituci¨® de les Lletres Catalanes a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans.

Hi ha tant per estudiar que s¡¯ha de comen?ar pel principi: per la persona, la dona ¡°de riure franc, sorollosa, vital¡±, ¡°lletra gran, rodona, psicod¨¨lica¡±, tan sedu?da pel tipus de bellesa de Marcello Mastroianni, Alain Delon, Lino Ventura i Paco Rabal¡± com ¡°obsessionada per Santa Teresa de Jes¨²s¡±. Escolta, abstreta, ¡°discos de boleros asseguda en un balanc¨ª¡± i li encanten, entre altres modestes delicatessen, ¡°les alberg¨ªnies, l¡¯escalivada, les mongetes verdes, les torrijas de Santa Teresa¡±. ?s la mateixa a qui li va costar admetre una profunda depressi¨® de mesos perqu¨¨ ¡°era una malaltia de rics¡±, la que arrossegava el seu fill Sergi a recitals de J.V. Foix o Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s quan no sabia on deixar-lo, la que va reaccionar en ser-li concedit el 1981 el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes assegurant que era ¡°perqu¨¨ no tenien dones¡± (va ser la segona, despr¨¦s de Merc¨¨ Rodoreda) i la que convidava a casa altres exiliats per al sopar de Nadal perqu¨¨ ¡°no hi ha res m¨¦s trist al m¨®n que ser exiliat aquell dia i els diumenges¡±.

Ho va perfilar, sota el format de l¡¯I remember de Joe Brainard, el seu fill Sergi, obrint aix¨ª el simposi Teresa P¨¤mies, pol¨ªtica, mem¨°ria i literatura, tra?ant una via entre all¨° vital i all¨° intel¡¤lectual, mentre que Montserrat Barderi, comiss¨¤ria de l¡¯any Teresa P¨¤mies, hi va afegir ¡°l¡¯autodidactisme sense victimisme¡± que va practicar una dona ¡°de classe baixa, pagesa sense estudis, de comarques¡±, per¨° d¡¯¡°un romanticisme militant i cert afany ut¨°pic¡±. Aix¨ª va reprendre el fil del seu joven¨ªssim comprom¨ªs pol¨ªtic que va travessar el segle XX la historiadora Paola lo Cascio: tamb¨¦ diu moltes coses de Teresa P¨¤mies (1919-2012) la seva milit¨¤ncia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, on ocuparia un c¨¤rrec. ¡°?s un segell de qualitat, s¨®n militants especials, ho seran per sempre, compromesos com pocs amb la vict¨°ria militar davant del feixisme¡±. Despr¨¦s, ¨¦s cert, com que ella mai no va ser ¡°ni r¨ªgida ni dogm¨¤tica¡±, vindria la cr¨ªtica: a un Maig del 68 que protagonitzen ¡°uns mocosos¡± i on creu veure fins i tot la m¨¤ de la CIA (¡°¨¦s una revoluci¨® m¨¦s en la superestructura que en la infraestructura¡±) i, abans, a un determinat comunisme, que es reflecteix en els temps de Testament a Praga, on es pot veure la seva oposici¨® a la intervenci¨® militar sovi¨¨tica.

Tom¨¤s P¨¤mies, el progenitor mort quatre anys abans del Premi Pla, l¨ªder comunista, ja es va esfumar alguna cosa perqu¨¨ en els pre¨¤mbuls de Testament a Praga ja avisa la seva filla que afegeixi totes les comes i punts que consideri, per¨° que, ¡°avesada com ¨¦s a les fantasies, no vull que arregli el seu pare, sin¨® que el deixi tal com ¨¦s, que ni a la terra ni al cel hi ha ¨¤ngels, i l¡¯home no ¨¦s res m¨¦s que fill de les circumst¨¤ncies¡±, com recull Espin¨¤s en el reportatge, on tamb¨¦ hi ha una imatge de l¡¯avi amb els quatre nets: entre els seus bra?os, el petit, el Sergi.

¡°Crec que Teresa P¨¤mies arriba a la literatura quan es desestalinitza, com per treure¡¯s de sobre fantasmes i contradiccions¡±, apunta la proteica Juli¨¤. La que als anys seixanta va esgotant la quarantena comenta en una carta al cr¨ªtic Rafael Tasis, el seu confessor i enlla? literari amb Catalunya: ¡°M¡¯agrada escriure rabiosament¡±. El maig del 1963 li diu: ¡°Escric mentre es couen les mongetes¡±. Aquell any acabar¨¤ la seva primera novel¡¤la, La xiqueta de Balaguer. Juli¨¤ tamb¨¦ remarca que l¡¯autora est¨¤ escrivint llavors indistintament en catal¨¤ i castell¨¤: el 1965, per exemple, s¡¯ha presentat al Premi Nadal amb Nadie me esperaba, continuaci¨® d¡¯aquella primera en catal¨¤.

¡°Els seus llibres de cr¨°niques s¨®n com les novel¡¤les de veus de la Nobel Svetlana Aleksi¨¦vitx¡±, apunta el professor de la Universitat d¡¯Alacant Enric Balaguer, sobre llibres com Gent del meu exili (reeditat per Emp¨²ries), mentre la seva col¡¤lega Anna Esteve es meravella que en els seus h¨ªbrids dietaris (com Si vas a Paris, pap¨¤¡­ ) ¡°mai s¡¯autoprotegeix ni s¡¯autocensura: hi ha una gran intimitat, un despullar-se ins¨°lit en el diarisme catal¨¤¡±, a la qual cosa afegeix que el sorpr¨¨n ¡°una polifonia que defuig la tend¨¨ncia a l¡¯exc¨¦s de jo ara tan habitual¡±, ¡°l¡¯estructura fragment¨¤ria¡±, els seus inicis i finals in media res¡­ ¡°Y llavors tamb¨¦ deia que volia escriure com Carson McCullers, no?¡±, llan?a Juli¨¤, interrogant un Sergi P¨¤mies que nom¨¦s pot testimoniar que de ¡°diaris personals nom¨¦s en portava quan viatjava¡±, per¨° que encara hi ha papers per mirar. Queda molt per saber de tot el que va dir Teresa P¨¤mies.