L¡¯altre planeta catal¨¤ del Planeta

El Planeta observava ahir dimarts la ciutat des de les altures, com des d'un altre planeta, perqu¨¨ el lloc de la cerim¨°nia del premi, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ¨¦s un palau a Montju?c que domina Barcelona i des d'all¨¤ tot es veu petit¨®, sobretot les manifestacions. Normalment es fa en plena Diagonal, per¨° aquest any s'ha traslladat aqu¨ª. Res a veure amb la sent¨¨ncia del proc¨¦s, asseguren, fins i tot abans de preguntar-ho. La cerim¨°nia era una c¨¤psula de normalitat, fins i tot fora del normal: taula per a 980 convidats i ni un sol lla? groc. ?s m¨¦s, ning¨² portava res groc, ni un?post-it. Tota la il¡¤luminaci¨® de la sala de la gran c¨²pula del banquet era blavosa, com de nevera. Es congelaven les passions, i brillaven canap¨¨s de pernil ib¨¨ric del bo. Venint de fora, una ciutat on no se sap qu¨¨ passar¨¤, s'agra?a ser en un lloc previsible, on tothom sabia des de feia hores qui havia guanyat el premi. Era el tema que s'evitava educadament en els grupets de gent, ¨¦s tradici¨®, i ahir a la nit tamb¨¦ l'altre tema, sobre el que passava fora. ¡°Entre escriptors som gent educada i es tendeix a evitar els temes pol¨¨mics, aqu¨ª tamb¨¦¡±, deia l'escriptora Espido Freire, guanyadora el 1999.

Se sentia molta an¨¨cdota del que havia costat arribar fins aqu¨ª unes hores abans. La protesta va estar a tocar del Planeta, perqu¨¨ una manifestaci¨® arrencava a la pla?a d'Espanya, tot i que quatre hores abans. Per¨° hi havia preocupaci¨®: ¡°Eren aqu¨ª, aqu¨ª mateix¡±, deien dos convidats a la terrassa d'entrada assenyalant el lloc, a un quil¨°metre. A la Gran Via i el centre de la ciutat volaven cops en enfrontaments entre la policia i els manifestants, per¨° quedava molt lluny. Nom¨¦s la vicepresidenta Carmen Calvo va donar sensaci¨® d'arribar del front: ¡°La delegada de Govern est¨¤ b¨¦¡±. Hi havia gent que no sabia de qu¨¨ estava parlant. ¡°Ah, s¨ª, que avui hi havia enrenou¡±, se sentia dir. Per¨° bona part de la realitat dels ve?ns de Barcelona ¨¦s aix¨ª, no surt a les not¨ªcies. Es notava que Calvo al Planeta se sentia en un refugi segur.

¡°Ahir, de la roda de premsa a l'hotel, que s¨®n 20 minuts, vaig trigar tres hores. Al final hi vaig arribar caminant, i amb talons sota la pluja. Per¨° b¨¦, paci¨¨ncia¡±, explicava Carmen Posadas, la presidenta del jurat. ¡°Aqu¨ª ¨¦s el tema del dia i es parla, esclar, per¨° sobretot est¨¤vem preocupats per si hi havia algun escrache, perqu¨¨ ¨¦s una pena que espatllessin un dia en qu¨¨ el llibre, que t¨¦ tan poc protagonisme, ¨¦s el protagonista¡±. Per causar enrenou al Planeta haurien calgut pr¨¤cticament expedicions i campament base. I la muntanya estava blindada pels Mossos i la Policia Nacional. El glamur del premi era una pel¡¤l¨ªcula invisible que deixava el soroll fora, en un reducte no nacionalista, i ja independentista ni en parlem, que el m¨®n indepe mira fatal. Tamb¨¦ als seus que hi van, si en queda algun i, de fet, porten el lla? per dins. Planeta va traslladar la seu de l'empresa a Madrid fa dos anys i tota la Generalitat va deixar d'assistir-hi. Ahir l'¨²nic representant d'aquest m¨®n era Artur Mas, com a expresident. Estava assegut a la taula central, a l'altra punta d'on seia Carmen Calvo. El m¨¦s a prop, a dues cadires de Manuel Cruz. Al davant, Meritxell Batet. ?nica autoritat catalana, Ada Colau, amb cara de circumst¨¤ncies i de pensar qu¨¨ hi faig jo aqu¨ª.

A les 21.20, quan tothom ja hi era, va apar¨¨ixer discretament un dels condemnats, i en aix¨° tampoc calien travesses per endevinar qui: Santi Vila.?Cops de colze entre els curiosos. Grans abra?ades c¨°mplices. Com est¨¤? ¡°Molt contrariat, sento una gran tristesa, mira com est¨¤ la ciutat, ¨¦s un moment molt b¨¨stia. Esperem solucionar-ho b¨¦ i que no es faci mal ning¨². Pod¨ªem ser la capital del llibre i en canvi¡­ Aquest ¨¦s un acte al qual cal donar suport. L'alegria que es veu quan tot va b¨¦ avui no la veus¡±. Per¨° b¨¦, a dins corria alegrement el cava Naveran Brut Vintage.

Hi havia convidats i famosos que feien cua per a l'estand de les fotos, mentre que d'altres molt m¨¦s importants, senyors de casa bona de Barcelona, l'esquivaven: ¡°Mira, tu, fer cua perqu¨¨ et facin fotos¡±. Quina vulgaritat. Circulaven galetetes de parmigiano, sospirs de foie. En la suavitat ambiental, n'hi havia de poc diplom¨¤tics, com Leopoldo Bad¨ªa: ¡°Tot aix¨° que ha passat no m'ha agradat gens. Diuen que aix¨° s'arregla parlant, per¨° no s¨¦ com es parla. Si es parla d'aix¨° avui canviar¨¦ de taula¡±. O Lorenzo Silva, vencedor el 2012: ¡°He vist la ciutat molt tranquil¡¤la, tinc una sensaci¨® de sobreactuaci¨®, perqu¨¨ la sent¨¨ncia ¨¦s compassiva. Jo no celebro que vagin a la pres¨®, no me n'alegro, per¨° no compro els escarafalls de donzella violada de persones que estaven molt avisades¡±.

Clara S¨¢nchez, guanyadora de l'edici¨® del 2013, t¨¦ fam¨ªlia a Catalunya i s¨®n independentistes. ¡°El que fem ¨¦s procurar no parlar d'aix¨°. Crec que el nacionalisme ¨¦s sentiment, no ideologia, i a mi em costa entendre-ho, perqu¨¨ no ho soc. Crec que hi ha enfrontaments que s¨®n in¨²tils, desgasten energia per a coses m¨¦s importants. S¨ª, ho sento per la persona que ha perdut l'ull¡±. Sobre l'enrenou d'all¨¤ baix tampoc s'escandalitza, pensa que est¨¤ b¨¦ protestar si no s'est¨¤ d'acord: ¡°Ens agradaria que la realitat fos decorosa, per¨° ¨¦s ca¨°tica. ?s una lluita de desitjos, i si preval el sentit com¨², la toler¨¤ncia, ho podrem solucionar¡±. Santiago Posteguillo,?el triomfador de l'any passat, no volia opinar: ¡°El que penso de tot aix¨° ¨¦s que quan el president de la Generalitat, els dirigents dels CDR, o Pedro S¨¢nchez, o Casado, o Rivera, opinin sobre el ritme i la narrativa d'un llibre meu, jo opinar¨¦ sobre tot aix¨°¡±.

El sopar (esfera de quinoa amb salm¨®, tronc de rap, sacher de gerd) va arrencar amb un v¨ªdeo promocional sobre l'encant dels llibres, per¨° era equ¨ªvoc, alg¨² podia pensar que estava parlant de pol¨ªtica: ¡°Aquell va ser el dia que vam comen?ar a somiar¡­ Un viatge sense retorn que mai ens haur¨ªem imaginat¡­ Benvinguts a la m¨¤gia de les paraules¡±. Despr¨¦s de les postres, va arribar l'anunci del jurat i van convidar a l'escenari Carmen Calvo i Meritxell Batet, va haver-hi murmuris a la sala, es percebia clarament que era una imatge significativa, ning¨² s'enganyava. Ada Colau ja no hi era, se n'havia anat. Fonts municipals van atribuir el fet que marx¨¦s a la seva intenci¨® de seguir la situaci¨® pels incidents a la ciutat. La presidenta del Congr¨¦s va ser, de fet, qui va lliurar el premi. Les dues es van fer la foto amb els guanyadors.