Carlota Subir¨®s: ¡°Dir que la directora del Lliure seria una dona era enverinador¡±

C arlota Subir¨®s (Barcelona, 1974) prepara il¡¤lusionada una obra que estrenar¨¤ l¡¯any vinent al Teatre Lliure, mentre dona forma a Grrrls!, un collage esc¨¨nic de manifestos feministes des dels anys trenta fins a l¡¯actualitat que es podr¨¤ veure a la sala La Planeta de Girona el dia 25 d¡¯octubre, dins del Temporada Alta.

Pregunta. ¡°Grrrls!!!¡±. Dep¨¨n de com es pronunci? sona a emprenyamenta...

Resposta. Evidentment, estem emprenyades, perqu¨¨ en tenim motius, per¨° aquest muntatge tamb¨¦ t¨¦ una part molt juganera, de cridar a reivindicar-nos i a celebrar-ho, i una part molt activa de pensament en marxa, de reflexi¨® sobre nosaltres mateixes i sobre la vida en societat. Hi ha un car¨¤cter molt reivindicatiu per¨° molt llumin¨®s: Grrrls!!!, ties, tios, el feminisme proposa una revoluci¨®, un sacseig vitalista, de bon rotllo. Fem una vida millor!

P. D¡¯on ve la idea?

R. Ve de la celebraci¨® que va fer l¡¯Institut d¡¯Humanitats el 2016 per commemorar els 40 anys de les primeres jornades de la dona, el 1976. Em van proposar unes lectures de manifestos dels anys setanta. Ara, tres anys despr¨¦s, hem recuperat aquell material al CCCB, dins de l¡¯exposici¨® Feminismes! Per¨° aquests tres anys han estat d¡¯una expansi¨® i una divulgaci¨® tan forta del feminisme que em calia anar molt m¨¦s enll¨¤. El Temporada Alta va acceptar la meva proposta i li hem donat una dimensi¨® molt m¨¦s esc¨¨nica i m¨¦s profunda. Per a mi est¨¤ sent un projecte d¡¯aprenentatge molt fort, de descobrir fins a quin punt hi ha una feina de moltes generacions, de molts punts de vista que es van sumant, que es van matisant, que es van ampliant... i realment tot just ara comen?o a tenir aquesta visi¨® panor¨¤mica que l¡¯espectacle vol reflectir, des d¡¯un punt de vista molt subjectiu, molt impressionista, gens acad¨¨mic. Jo dic que el subt¨ªtol d¡¯aquest t¨ªtol impossible, Grrrls, seria ¡°una enciclop¨¨dia viva del feminisme¡±, perqu¨¨ dona vida a propostes que, sovint, en la cultura m¨¦s medi¨¤tica,estan molt simplificades.

Tant de bo no calgu¨¦s estar pendent del g¨¨nere d¡¯alg¨², sin¨® de les seves capacitats per exercir un c¨¤rrec

P. En el fons el teatre ¨¦s aix¨°, una eina de cr¨ªtica, de den¨²ncia...

R. En aquest cas est¨¤ clar¨ªssim. Recon¨¨ixer veus, identitats, subjectes pol¨ªtics. En realitat ocupar l¡¯escena ¨¦s prendre la paraula i posar-hi el cos. ?s un lloc on manifestar-te. Perqu¨¨ la mateixa situaci¨® esc¨¨nica ¨¦s una exposici¨®, ¨¦s un manifest, indica una presa de posici¨®.

P. Una de les batalles ¨¦s la de la paritat laboral. Calen m¨¦s dones als c¨¤rrecs directius d¡¯empreses o institucions?

R. ?s una evid¨¨ncia enorme que les dones, en bona part, sustenten la cultura. S¨®n la immensa majoria del p¨²blic, no nom¨¦s a les arts esc¨¨niques. Cau pel seu propi pes que els c¨¤rrecs de decisi¨® haurien de tenir com a m¨ªnim paritat de g¨¨nere. Tant de bo estigu¨¦ssim en un punt en qu¨¨ no calgu¨¦s ni pensar en quotes ni haver d¡¯estar pendent del g¨¨nere d¡¯alg¨², sin¨® de les seves capacitats per exercir un c¨¤rrec.

P. El seu nom va sonar amb for?a com a directora art¨ªstica del Tetre Lliure. Es veia en aquest c¨¤rrec?

R. No tinc ganes de parlar del Lliure perqu¨¨ ¨¦s una cosa que no ha passat i ara no t¨¦ sentit parlar-ne. S¨ª que penso que tot el que es va dir sobre el fet que seria una dona va ser tergiversador i enverinador. Ja era un prejudici, perqu¨¨ posava en una situaci¨® molt fotuda qualsevol dona que hagu¨¦s arribat a aquest c¨¤rrec. Una exig¨¨ncia afegida i una falta de respecte, com si et diguessin ¡°est¨¤s aqu¨ª perqu¨¨ ets una dona¡±. El que toca ¨¦s que hi hagi dones a tot arreu!

P. Escriure, dirigir, traduir, fer classes, llegir... Et quedes amb alguna disciplina o totes s¨®n com si fossin els teus fills?

Vivim en la cultura de l¡¯¨¨xit, i jo no m¡¯hi veig reconeguda. Soc incre?blement cr¨ªtica amb els meus resultats

R. Vocacionalment jo seria tan interdisciplin¨¤ria com em fos possible. Disfruto molt jugant amb el cos, la imatge, la paraula, la llum, el color, el contingut, les formes que s¡¯hibriden i ja no saps dir si ¨¦s teatre, si ¨¦s dansa, si ¨¦s circ, si ¨¦s audiovisual, si ¨¦s performance, si ¨¦s un musical... Per¨° la imatge amb la qual em quedo ¨¦s la d¡¯una trena entre la creaci¨®, la investigaci¨® i la doc¨¨ncia. I en la creaci¨® hi ha l¡¯escriptura, la direcci¨® i la traducci¨®. ?s una feina cont¨ªnua de buscar de quina manera la paraula, el cos i la imatge es van alimentant rec¨ªprocament. Aix¨° em fa gaudir d¡¯estar aprenent cont¨ªnuament. L¡¯exhibici¨® ¨¦s una part m¨¦s de tot un proc¨¦s molt llarg. El resultat d¡¯una pe?a i el seu ¨¨xit, evidentment, s¨®n determinants perqu¨¨ tu puguis seguir treballant... Per¨°, en aquest sentit, jo em considero molt poc efica?: no treballo tant pel resultat com pel proc¨¦s. Soc incre?blement cr¨ªtica amb els meus resultats, i precisament aquesta cr¨ªtica ¨¦s molt nutritiva, ¨¦s el que em fa tirar endavant. Vivim en la cultura de l¡¯¨¨xit i jo no m¡¯hi veig gaire reconeguda. El moment de trobada i de comunicaci¨® amb el p¨²blic ¨¦s m¨¤gic, brutal, per¨° nom¨¦s ¨¦s la punta d¡¯un iceberg que oculta tota la feina que hi ha a sota.

P. El teatre, doncs, ¨¦s ef¨ªmer?

R. Per una banda, la pe?a nom¨¦s existeix en aquell dia, en aquell moment. ?s aix¨ª de modest i, alhora, aix¨ª de potent. El que pot passar en aquell moment ¨¦s excepcional i es pot convertir en una experi¨¨ncia de vida que recordis per sempre m¨¦s.

P. Cal refor?ar l¡¯educaci¨®?

R. Encara hi ha molta feina a fer per integrar cultura i educaci¨®. A m¨¦s, les arts esc¨¨niques s¨®n l¡¯espai natural de l¡¯educaci¨®! El teatre ¨¦s jugar, imaginar, representar la societat. Tinc ganes de fer un estudi espec¨ªfic per veure fins a quin punt tota la vida pol¨ªtica actual s¡¯est¨¤ llegint en termes d¡¯escenificaci¨® i de teatralitat, de posada en escena. Realment, les arts esc¨¨niques s¨®n un espai molt poder¨®s per entendre tant la vida ¨ªntima com la col¡¤lectiva.