Central de Vandell¨°s, 30 anys de l¡¯accident i el reactor continua latent

El 19 d'octubre de 1989 el m¨®n fixava la mirada en la costa oest dels Estats Units, espantat per les not¨ªcies que arribaven del terratr¨¨mol que havia partit per la meitat la ciutat de San Francisco. Les imatges eren impactants. A Vandell¨°s i l'Hospitalet de l'Infant, un poble de dos noms i dues centrals nuclears, els ve?ns tenien motius de m¨¦s proximitat per posar-se a tremolar. A les nou del vespre, quan a TV3 estava a punt de comen?ar el Tres Pics i Repic¨® i a Televisi¨® Espanyola s'anunciava un programa especial per informar de les imminents eleccions generals, que acabaria guanyant Felipe Gonz¨¢lez per davant d'un novell Jos¨¦ Maria Aznar, un foc es va desencadenar en l'¨¤rea de generaci¨® el¨¨ctrica de Vandell¨°s 1. El focus inicial va ser una turbina que es va encendre, per¨° les flames van propagar-se amb rapidesa i l'efecte cadena va ser instantani. Abans d'activar l'alerta d'accident, els treballadors de la central van advertir fum i van sentir explosions. La intensa escalfor de les flames que cremaven la maquin¨¤ria va malmetre, de retruc, una canonada que portava aigua del mar al sistema de refrigeraci¨® i va causar una fuita d'aigua que va inundar els baixos del caix¨® del reactor. Alerta m¨¤xima, i m¨¦s quan dos dels quatre ventiladors que refredaven el nucli del reactor, van deixar de funcionar. La temperatura va disparar-se fins a nivells de perill m¨¤xim per a l'estabilitat del reactor, el que va fer t¨¦mer per un imminent accident nuclear. Llavors, feia nom¨¦s tres anys del terrible accident de la central ucra?nesa de Txern¨°bil.

Els bombers van estar treballant fins entrada la matinada per apagar les flames que amena?aven la central. La falta de mitjans i de coneixements t¨¨cnics dels equips d'emerg¨¨ncies, la desinformaci¨® sobre com calia actuar i els d¨¨ficits de coordinaci¨® van ser factors que no van ajudar gens a l'hora de gestionar la crisi. Uns greuges que 30 anys m¨¦s tard segueixen sense resoldre's, segons que denuncien els municipis que estan afectats per l'¨¤rea d'influ¨¨ncia de les centrals de Vandell¨®s i Asc¨®. El S¨ªndic de Greuges, Rafel Rib¨®, est¨¤ redactant un informe sobre les mancances dels plans d'emerg¨¨ncia nuclear (PENTA). Els obstacles que hi hauria en cas d'una necess¨¤ria evacuaci¨® o les mancances tecnol¨°giques que encara hi ha a la zona, com punts negres sense cobertura de telefonia m¨°bil, s¨®n aspectes que apareixen en el report del S¨ªndic. L'informe definitiu es far¨¤ arribar al Ministeri d'Interior, a la Generalitat i al Defensor de Poble.

Aquell 19 d'octubre de fa 30 anys, van ser diversos els treballadors, els que estaven de gu¨¤rdia i d'altres que es van mobilitzar des de casa, que es van apropar a la zona afectada per ajudar a sufocar l'incident. Ells eren qui millor coneixien les instal¡¤lacions afectades. L'exposici¨® al risc va ser molta alta per¨° un informe posterior va descartar que hi hagu¨¦s hagut emissi¨® de material radioactiu. Una plantilla que va ser recol¡¤locada en la planta ve?na de Vandell¨°s 2 i en la d'Asc¨® quan una ordre ministerial va ordenar el tancament de Vandell¨°s 1. El desmantellament total de la planta est¨¤ calculat en m¨¦s de 240 milions d'euros i, malgrat que el desmuntatge de part de la instal¡¤laci¨® est¨¤ enllestit, el reactor segueix encara latent. No est¨¤ previst que sigui desmuntat fins al 2029, quan el risc radioactiu hagi minvat. Llavors hauran passat quatre d¨¨cades des de la nit m¨¦s incerta de Vandell¨°s.