Dos fets d¡¯octubre, dues sent¨¨ncies

"Ja esteu condemnats. Trenta anys per a cadasc¨²¡±. La not¨ªcia de la sent¨¨ncia va arribar a la pres¨® Model de Madrid quan passaven cinc minuts de les dues de la tarda del 6 de juny de 1935. El periodista madrileny Francisco G¨®mez Hidalgo, que sortia de visitar el seu ¨ªntim amic Llu¨ªs Companys, en assabentar-se¡¯n va demanar de tornar a entrar. El president de la Generalitat i la resta de membres del seu govern, a punt de dinar, van tornar al locutori.

De fet, com explicaven l¡¯ABC i La Humanitat, el vespre anterior el president del Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC), el castellonenc Fernando Gasset, ja havia avan?at a la premsa el que signaria l¡¯endem¨¤. ¡°Era el qu¨¨ esper¨¤vem¡±, va exclamar Companys. ¡°Si ens haguessin condemnat a menys anys ens haur¨ªem sentit defraudats¡±, va afegir sarc¨¤stic el conseller de Just¨ªcia i Dret, Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤, del Partit Nacionalista Republic¨¤ d¡¯Esquerra.

G¨®mez Hidalgo va expressar, ir¨°nic, que per l¡¯edat que tenien podien comptar que viurien una d¨¨cada en llibertat despr¨¦s de complir condemna. La qual cosa, en el cas del president a les portes dels 53 anys, hauria estat improbable. ¡°Visca la Rep¨²blica del 14 d¡¯abril!¡±, va saltar el conseller d¡¯Obres P¨²bliques i Assist¨¨ncia Social. Pere Mestres, amb un mat¨ªs important, oblid¨¤ la Rep¨²blica federativa, que era, precisament, el que s¡¯havia proclamat el 6 d¡¯octubre de 1934 i els havia dut a la pres¨®. ¡°Visca Catalunya republicana¡±, va matisar Ventura Gassol, l¡¯etern conseller de Cultura i ex-m¨¤ dreta de Francesc Maci¨¤, com si volgu¨¦s emular l¡¯Avi per marcar l¡¯empremta catalana. Fou aix¨ª com el diari madrileny Libertad, en qu¨¨ treballava G¨®mez Hidalgo, va descriure el moment m¨¦s esperat des que vuit mesos enrere el govern de la Generalitat de Catalunya en ple excepte el fugit Josep Denc¨¤s, hagu¨¦s estat empresonat despr¨¦s de la proclamaci¨® de ¡°l¡¯Estat Catal¨¤ dins la Rep¨²blica federal espanyola¡±. El judici a penes havia durat cinc dies, del 27 al 31 de maig de 1935, i en van caldre cinc m¨¦s perqu¨¨ es dict¨¦s sent¨¨ncia.

Vuitanta-quatre anys despr¨¦s, el judici al Tribunal Suprem dels nou membres del Govern ¡ªOriol Junqueras (ERC), Ra¨¹l Romeva (grup parlamentari republic¨¤), Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn (PDeCAT), Dolors Bassa (ERC), Meritxell Borr¨¤s (PDeCAT), Carles Mund¨® (ERC) i Santi Vila (ex-PDeCAT)¡ª, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; Jordi Cuixart, president d¡¯?mnium Cultural, i Jordi S¨¢nchez, president de l¡¯Assemblea Nacional Catalana, es va celebrar durant cinquanta-dos dies, entre el 12 de febrer i el 12 de juny de 2019, i s¡¯ha trigat quatre mesos a emetre¡¯s el veredicte.

El govern Companys no va haver de compar¨¨ixer davant del Tribunal per con¨¨ixer la sent¨¨ncia. Els l¨ªders independentistes actuals tampoc. Josep M. Tamarit, catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya, explica a Quadern que en l¡¯actualitat, d¡¯acord amb la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial, les sent¨¨ncies han de ser notificades a totes les parts, per¨° no necess¨¤riament per mitj¨¤ d¡¯una comunicaci¨® p¨²blica.

Temps i dest¨ª a la pres¨®

Despr¨¦s de passar tres mesos al vaixell-pres¨® Uruguay al port de Barcelona, el 7 de gener de 1935 es va traslladar el govern Companys a Madrid. Els seus membres ja no van tornar a Catalunya. En l¡¯actualitat, els encausats han viscut anades i vingudes. Cuixart i S¨¢nchez van ingressar a la pres¨® madrilenya de Soto del Real el 16 d¡¯octubre de 2017. Junqueras i Forn foren empresonats el 2 de novembre de 2017, cinc dies despr¨¦s de la proclamaci¨® d¡¯independ¨¨ncia al Parlament, a la pres¨® madrilenya d¡¯Estremera.

Forcadell, Romeva, Rull, Turull i Bassa, empresonats aquell mateix dia, van sortir de la pres¨® en comen?ar el desembre en llibertat sota fian?a, i el 23 de mar? de 2018 van tornar a ingressar en presons de Madrid i Alcal¨¢ de Henares. En comen?ar el juliol tots els encausats van ser traslladats a diverses presons catalanes, on van romandre set mesos fins que van fer el cam¨ª invers per assistir al judici. Una vegada finalitzat, van tornar a Catalunya. En l¡¯actualitat, despr¨¦s de la sent¨¨ncia codemnat¨°ria, ser¨¤ l¡¯administraci¨® penitenci¨¤ria qui ho determinar¨¤.

¡°Ja tens tota la roba arranjada. A la maleta petita hi pots posar els mocadors i les camises. T¡¯he portat unes espardenyes¡±. El juny de 1935, els membres del govern Companys van procurar que els familiars els duguessin el necessari davant el trasllat a un dest¨ª penal incert. ¡°No es parla gaireb¨¦ de pol¨ªtica. Es parla de coses ¨ªntimes amb efusi¨® familiar¡±, explicava Alard Prats, l¡¯enviat del diari d¡¯ERC, La Humanitat.

A la fi, el diumenge 23 de juny van sortir de la Model a un quart d¡¯una de la tarda, en sis cotxes que, passat Aranjuez, a Oca?a, es van separar per dur Companys, Lluh¨ª i Joan Comorera, de la Uni¨® Socialista de Catalunya, al penal del Port de Santa Maria de Cadis, i la resta de membres d¡¯ERC, Mart¨ª Barrera, Gassol, Mestres i Mart¨ª Esteve, aquest d¡¯Acci¨® Catalana Republicana, a la pres¨® de Cartagena. El trasllat es va fer sense av¨ªs previ.

El trasllat dels presos de 1934 es va fer sense av¨ªs previ ni cap mena de publicitat

Per evitar tota publicitat, la marxa va ser tan r¨¤pida que els presos no van poder ni agafar l¡¯equipatge. G¨®mez Hidalgo els el dugu¨¦ un parell de dies despr¨¦s. El mateix ministre de Just¨ªcia de la CEDA, C¨¢ndido Casanueva, no n¡¯estava informat. A partir d¡¯aquell moment, i fins a finals de juliol, els empresonats van romandre sota un r¨¨gim de limitaci¨® de visites i fins i tot informatiu.

Negoci editorial

A l¡¯entorn de la celebraci¨® del judici pels fets de 2017, van apar¨¨ixer a les llibreries un bon nombre de t¨ªtols dels empresonats, entre els quals de Romeva, Forn i Borr¨¤s. El temps transcorregut entre la vista i la sent¨¨ncia ha perm¨¨s l¡¯aparici¨®, aquesta mateixa setmana passada, del llibre de l¡¯historiador i exdiputat d¡¯ERC Pere Bosch Cuenca El primer proc¨¦s contra Catalunya. Repressi¨® i resist¨¨ncia despr¨¦s del 6 d¡¯octubre de 1934 (Eumo) que, a partir de la premsa, les mem¨°ries i les cr¨°niques period¨ªstiques de l¡¯¨¨poca, fa una s¨ªntesi del que succe¨ª al govern Companys i a les institucions catalanes entre els fets i el mar? de 1936, amb voluntat d¡¯establir un paral¡¤lel o un precedent amb l¡¯actualitat.

Del setembre s¨®n Proc¨¦s catal¨¤, classe mitjana i crisi europea (Gregal), d¡¯Arnau Gonz¨¤lez Vilalta, que situa la reivindicaci¨® independentista en un context global, i Assaig general d¡¯una revolta. Les claus del proc¨¦s catal¨¤ (P¨°rtic/Galaxia Gutenberg), de Francesc-Marc ?lvaro, visi¨® cr¨ªtica del que ha passat i que ha pogut utilitzar material generat davant del tribunal.

Per aministiar els presos del 2017, caldria aprovar una llei a Corts

Aquesta darrera ¨¦s la particularitat m¨¦s rellevant respecte de l¡¯any 1935. Aleshores, els llibres apareguts es van concentrar en els mesos de maig i juny, a l¡¯entorn del judici. Entre molts altres, van apar¨¨ixer Catalu?a-Companys, de G¨®mez-Hidalgo, que el presentava a ell i a Catalunya com el baluard de la Rep¨²blica (Librer¨ªa Enrique Prieto); i Estampes de l¡¯¡®Uruguay¡¯. La pres¨® flotant (Llibreria Catal¨°nia), del conseller municipal i periodista Vicen? Bernades, que explicava el captiveri barcelon¨ª del govern catal¨¤.

Tamb¨¦ aleshores aparegu¨¦ Despr¨¦s del 6 d¡¯octubre. Pol¨ªtica d¡¯Esquerra a Catalunya (Llibreria Catal¨°nia), en qu¨¨ el militant d¡¯ERC Joaquim de Camps vindicava l¡¯actuaci¨® del partit. En acabar el juny, Alard Prats, originari de l¡¯Alt Maestrat i amic de l¡¯advocat de Companys, ?ngel Ossorio y Gallardo, va publicar El gobierno de la Generalidad en el banquillo (Imp. S. Quemades), que es publicitava no com ¡°una veritat, sin¨® la veritat sobre els fets d¡¯octubre a Catalunya¡±.

Tots aquests llibres servien ¡°per contrarestar els relats cr¨ªtics dels fets d¡¯octubre com els de Joan Costa i Deu i Modest Sabat¨¦, periodistes de la Lliga, partit que col¡¤laborava en el govern intervingut de la Generalitat amb els lerrouxistes¡±, explica a aquest suplement Jaume Guillamet, catedr¨¤tic de Comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra. Ambd¨®s van publicar a l¡¯abril de 1935 La nit del 6 d¡¯octubre a Barcelona i La veritat del 6 d¡¯octubre en comen?ar el 1936 (reeditats per Cosset¨¤nia el 2006).

Pel que fa a la cobertura medi¨¤tica, no per esperat l¡¯impacte de la sent¨¨ncia fou menor. La Humanitat, amb una gran fotografia del president en portada que el Diario de Barcelona qualificava d¡¯¡°orla de dol¡±, es va esgotar de seguida a la Rambla, per¨° va ser clausurada durant cinc dies per no haver-la sotm¨¨s a censura pr¨¨via. ¡°En canvi, la censura va deixar passar un editorial de to emotiu i les m¨¦s de tres p¨¤gines de contingut¡±, explica Guillamet. ¡°Els altres diaris van ser discrets. De fet, la censura s¡¯havia aplicat durant el primer bienni republic¨¤, i passat l¡¯anomenat bienni negre tamb¨¦ continuaria vigent sota el Front Popular¡±, afegeix.

En l¡¯actualitat, sense limitacions de premsa, i com ja es va veure en el cas del judici, la cobertura medi¨¤tica, tamb¨¦ a l¡¯estranger, ¨¦s molt important, i ja s¡¯ha viscut el repunt informatiu que es va donar a escala internacional en comen?ar les sessions al Tribunal Suprem, per¨° que aviat va decaure. En el cas del judici de 1935, la situaci¨® encara va ser m¨¦s pobra. ¡°Fou ignorat per la premsa europea, americana i occidental en general. Interess¨¤ poqu¨ªssim en contrast amb els Fets del 6 d¡¯octubre i la tensi¨® pol¨ªtica dels mesos precedents¡±, explica el professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Arnau Gonz¨¤lez Vilalta a Quadern.

La resposta ciutadana

Preveient una sent¨¨ncia negativa, el 4 de juny de 1935 s¡¯havia constitu?t a Madrid un comit¨¨ proaministia amb representants republicans i d¡¯esquerres com Clara Campoamor, Eduardo Ortega y Gasset, Dolores Ib¨¢rruri, Eduardo Barriobero, el membre d¡¯ERC Miquel Santal¨® i els advocats dels encausats Lu¨ªs Jim¨¦nez As¨²a i Augusto Barcia, entre altres.

Aquell mateix dia, Josep Tarradellas, aleshores al PNRE i contrari a la proclama de Companys, va publicar una columna a La Humanitat expressant que aquest comit¨¨ havia de ser com m¨¦s ampli millor i que calia que els empresonats ¡°ni per un moment no puguin tenir el m¨¦s partit dubte que estan sols¡±.

Per materialitzar aquest desig, l¡¯11 de juliol es va crear el Front Pro-Amnistia a Catalunya a partir de partits nacionalistes i d¡¯esquerres i d¡¯organitzacions obreres, que es va dedicar a recaptar diners per donar suport a les fam¨ªlies dels empresonats, per¨° no va poder celebrar actes de suport ni manifestacions perqu¨¨ a finals de juliol el govern espanyol d¡¯Alejandro Lerroux va prorrogar l¡¯estat de guerra a Barcelona.

Segons recollia la premsa, el govern d¡¯Espanya no permetia actes en favor de l¡¯amnistia perqu¨¨ estaven pendents moltes causes dels Fets d¡¯Octubre davant dels Tribunals i ¡°aix¨° implicaria una coacci¨® propera de la Just¨ªcia que no seria tolerable¡±. Es mantenia el dret de reuni¨® i propaganda, per¨° l¡¯executiu expressava que tenia ¡°cura que no es pertorbi l¡¯ordre p¨²blic, ni s¡¯exciti al delicte, ni es realitzin propagandes sedicioses¡±.

Una mesura que es va voler veure com a resposta als exitosos m¨ªtings que Manuel Aza?a havia fet a Mestalla i faria a Barakaldo. Tanmateix, l¡¯historiador Josep Contreras, autor d¡¯Aza?a y Catalu?a. Historia de un desencuentro (Edhasa, 2008) matisa a Quadern que Aza?a ¡°malgrat els seus abrandats discursos en favor de la Rep¨²blica, va obviar la q¨¹esti¨® de l¡¯amnistia, m¨¦s enll¨¤ d¡¯expressar una gen¨¨rica fraternitat amb Catalunya¡±. Essent com era contrari als Fets d¡¯Octubre, el setembre de 1935 fins i tot va publicar Mi rebeli¨®n en Barcelona (Espasa-Calpe) per explicar la seva no relaci¨® amb el que va passar.

¡°Les esquerres espanyoles, PSOE, Izquierda Republicana i la resta de forces no catalanes, no compartien la proclama de l¡¯Estat Catal¨¤, per¨° entenien la utilitat d¡¯un Companys heroi sacrificat, per Catalunya i la Rep¨²blica¡±, afirma Gonz¨¤lez Vilalta. ¡°Els catalans eren els ¨²nics amb un lideratge darrere les reixes. No era la principal preocupaci¨® dels republicans espanyols i, de fet, la campanya catalana per als comicis a Corts del 16 de febrer de 1936 va ser molt diferent de l¡¯espanyola. La mitificaci¨® dels consellers empresonats fou una maniobra purament catalana¡±, afegeix.

Fins a les portes de la convocat¨°ria d¡¯aquestes eleccions ¡ªen les quals el Front Popular d¡¯Aza?a i el d¡¯Esquerres a Catalunya, encap?alat per Companys, prometien l¡¯amnistia per als encausats pels Fets d¡¯Octubre en els seus programes¡ª no es van poder celebrar amb normalitat actes de suport p¨²blic, com explica l¡¯historiador Jordi Bou en un cap¨ªtol del llibre col¡¤lectiu La Segona Rep¨²blica a Catalunya. Un pa¨ªs en tensi¨® 1934-1936 (Ara Llibres, 2015), dirigit per Carles Santacana.

El futur dels encausats

En el cas del govern Companys, tal com preveien els seus membres i advocats, no van haver de complir la pena de trenta any de pres¨®. El 16 de febrer de 1936, la vict¨°ria de les esquerres va fer que les noves Corts decretessin l¡¯amnistia immediata per als encausats ¡ªno ¨²nicament els catalans¡ª pels Fets d¡¯Octubre a tot Espanya, perqu¨¨ havia estat una revolta amb altres focus destacats com Madrid o Ast¨²ries. L¡¯1 de mar?, el president de la Generalitat va recuperar el c¨¤rrec havent complert, doncs, disset mesos de pres¨® en total.

El president del Parlament, Joan Casanovas, que havia fugit a Fran?a a les acaballes d¡¯agost de 1935 en vistes de ser jutjat per un tribunal militar, va tornar a Barcelona en con¨¨ixer els resultats de les eleccions sense esperar cap amnistia. En els set mesos que romangu¨¦ fora del pa¨ªs, no consta que el govern d¡¯Espanya fes cap intent de demanar-ne l¡¯extradici¨®.

Josep Denc¨¤s continu¨¤ al nord de Par¨ªs. A finals de gener de 1935, el govern espanyol havia demanat la seva extradici¨®, per¨° Fran?a no la conced¨ª, tal com inform¨¤ Irene Polo al diari L¡¯Instant. El dirigent separatista hi romangu¨¦ fins que a mitjan mes de mar? de 1936 pogu¨¦ acollir-se als beneficis de l¡¯amnistia i retornar a Catalunya.

En l¡¯actualitat, la situaci¨® pels pol¨ªtics i activistes condemnats no ¨¦s tan falaguera. D¡¯una banda, els encausats no es mostren disposats a rebre l¡¯indult perqu¨¨ no implicaria una exempci¨® de culpabilitat. L¡¯indult el pot promoure qui vulgui i no pot refusar-se si es concedeix, per¨° cal demanar de manera pr¨¨via l¡¯opini¨® del Tribunal Suprem i la fiscalia, que s¡¯hi podrien oposar. Mentre que, per amnistiar-los, caldria de manera pr¨¨via que s¡¯aprov¨¦s una llei al Congr¨¦s en aquest sentit, que hauria de passar pel Tribunal Constitucional.

Tamarit considera que la possibilitat que prosperi una via o l¡¯altra dependr¨¤ sobretot de la majoria resultant de les eleccions a les Corts de novembre. ¡°L¡¯amnistia, tot i ser viable i defensable jur¨ªdicament, ¨¦s improbable. Tindria sentit b¨¤sicament en el context d¡¯un proc¨¦s de reforma constitucional i de refundaci¨® del r¨¨gim, on s¡¯abordessin q¨¹estions com l¡¯estructura territorial (per exemple, un possible model federal) o la forma pol¨ªtica de l¡¯Estat (monarquia o rep¨²blica). L¡¯indult podria ser m¨¦s probable si es pensa que podria ser parcial i condicionat¡±, diu el catedr¨¤tic.

Pel president Carles Puigdemont i els consellers Toni Com¨ªn, Llu¨ªs Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsat¨ª, que van marxar de Catalunya a finals d¡¯octubre de 2017, i les pol¨ªtiques Anna Gabriel i Marta Rovira, que van fer-ho m¨¦s tard, la situaci¨® que s¡¯obre ¨¦s incerta. El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ja ha cursat una nova euroordre per al lliurament del president, i si aquesta es resol favorablement, podria ingressar a pres¨®.