L¡¯equidist¨¤ncia

I Rosa Parks va deixar escrit: ¡°Crec que si hagu¨¦s pensat gaire en el que em podia passar, ¨¦s probable que hagu¨¦s baixat de l¡¯autob¨²s. Per¨° m'hi vaig quedar¡± (Mi historia, Plataforma Editorial).

La que a partir de llavors va passar a ser un referent de la resist¨¨ncia davant dels abusos a la comunitat negra, se sincera en la seva autobiografia mentre relativitza el seu paper. El contextualitza i diu que es va sorprendre per la rellev¨¤ncia que li van atorgar els seus. Un col¡¤lectiu, l¡¯afroameric¨¤, que representava el 66% dels passatgers de la companyia d¡¯autobusos que es resistien al boicot perqu¨¨ vivien massa lluny per no pujar-hi. I aix¨° a pesar de la viol¨¨ncia verbal que els infligia algun conductor, com James Blake, que va denunciar Parks, que amb el seu testimoni creatiu va ser la gran for?a que va impulsar la marxa moderna cap a la llibertat, segons la dedicat¨°ria que li va estampar Martin Luther King Jr. en un exemplar del seu llibre Stride toward freedom (Caminar cap a la llibertat).

El de Rosa Parks ¨¦s un dels noms que utilitzen els relators de l¡¯independentisme com abans ja ho havien fet les defensores de la igualtat i el feminisme. I encara que convindria que alguns llegissin la seva hist¨°ria per superar el t¨°pic i ser m¨¦s precisos a l'hora d'adaptar-la per a la seva causa tamb¨¦ seria prudent que contextualitzessin millor les paraules de Desmond Tutu que s¡¯esgrimeixen reiteradament per atacar els equidistants.

Diu l¡¯arquebisbe anglic¨¤ que ¡°si ets neutral en situacions d¡¯injust¨ªcia, has escollit el costat de l¡¯opressor¡±. Es referia als indiferents que semblaven ser-ho tamb¨¦ al govern de l¡¯apartheid que va mantenir els nadius de Sud-¨¤frica sota la m¨¦s estricta repressi¨® d¨¨cades despr¨¦s que els seus iguals s¡¯alliberessin de les pol¨ªtiques segregacionistes als Estats Units d¡¯Am¨¨rica.

L¡¯amic de Nelson Mandela, un altre dels referents, va utilitzar la paraula neutral, que ¨¦s aquell que no interv¨¦ ni a favor d¡¯un ni de l¡¯altre. O que pertany a un Estat que es posiciona aix¨ª. Su?ssa, tradicionalment. Per¨° que no hi intervingui p¨²blicament no suposa que no tingui idees o que no maniobri per sota la taula. Su?ssa, altre cop. Fixem-nos, malgrat tot, que el purpurat pacifista va dir ¡°neutral¡± i no ¡°equidistant¡±, que t¨¦ el seu mat¨ªs. I no consta als diccionaris que aquestes paraules siguin sin¨°nimes. El detall no ¨¦s menor tenint en compte l¡¯¨²s que se¡¯n fa en moments de m¨¤xima tensi¨® per part de tothom perqu¨¨ tots ens voldrien a tots als seu costat, igual que a tots ens agradaria que tots ens donessin la ra¨®. No obstant aix¨°, i com que aix¨° ¨¦s impossible, s¡¯ataca l¡¯equidist¨¤ncia oblidant que molts dels qui ho fan van estar o estarien a favor d¡¯un mediador abans que l¡¯expressi¨® i els seus possibles portadors caiguessin en desgr¨¤cia.

Sembla evident, doncs, que l¡¯¨¤rbitre que alguns desitgen i d'altres veten hauria de ser una persona centrada per intentar que els extrems acotessin les seves posicions cap al punt situat al mig. All¨¤ on convergirien per arribar a un pacte que, obligat¨°riament, ha de comportar alguna ren¨²ncia. Per¨° mentre els maximalismes s¡¯imposin, mentre s¡¯exigeixi el di¨¤leg que no es practica ni es pret¨¦n, mentre la just¨ªcia amb les seves sent¨¨ncies substitueixi la pol¨ªtica de pr¨¤ctiques inexistents, mentre tot aix¨° passi, l¡¯equidistant est¨¤ neutralitzat. ?s impossible llavors que s¡¯inclini per ning¨² perqu¨¨ pugui repudiar per igual qui intenti pressionar-lo abans que conv¨¨ncer-lo. Sigui qui sigui. I respondre al seu malestar als uns i al seu disgust amb els altres. Sense equidistants, doncs, dif¨ªcilment hi pot haver soluci¨® perqu¨¨ sense alg¨² que equilibri nom¨¦s queda el conflicte.

Pessoa va deixar dit que si el cor pens¨¦s, s¡¯aturaria. Si aix¨° pass¨¦s, quants infarts coincidirien en aquestes temps accelerats i quants desfibril¡¤ladors es necessitarien per fer reaccionar els col¡¤lapsats. Perqu¨¨ sobren emocions i falten raons per encaminar-nos cap a una negociaci¨® imprescindible, fruit d¡¯un di¨¤leg sense l¨ªmits, i per m¨¦s que sobrin raons del cor que la ra¨® no ent¨¦n.

Coneguda i protestada la sent¨¨ncia, incloent-hi declaracions i imatges inacceptables, tots han convingut que no ¨¦s temps de reuni¨® perqu¨¨ ¨¦s temps de campanya. Que cal continuar esperant perqu¨¨ arribi el moment adequat que mai no sembla tenir hora ni data al calendari. Abans de la seva tardana i impr¨°pia condemna a la viol¨¨ncia, el president Torra va enviar una carta al president S¨¢nchez demanant-li una reuni¨® i la Moncloa va respondre que en dies electorals no era oport¨². Mentrestant, es convocava Casado, Rivera e Iglesias per parlar de Catalunya sense la pres¨¨ncia de cap independentista. Si aquest ¨¦s el problema, com es pot afrontar obviant la seva veu? La resposta la va donar Meritxell Batet: ¡°Les campanyes electorals no resolen els problemes¡±. Pregunta impertinent: Per aix¨° estan en campanya permanent? Per no resoldre els problemes?

De fons sona Caballo viejo: ¡°Un coraz¨®n amarrao, cuando le sueltan la rienda, es caballo desbocao¡±. Vist i patit pels equidistants.