La ‘movida’ madrilenya arriba a Barcelona

Alberto García-Alix, Miguel Trillo, Pablo Pérez-Mínguez, i Ouka Leele van formar part de la ‘movida’. Els fotògrafs van conviure i es van trobar fa anys en diferents ambients, però cadascú la va viure (i va retratar) de diversa manera. Aquest moviment cultural no va ser artístic, ni polític, però va fer explotar l’entorn madrileny dels anys setanta i vuitanta. La mostra La Movida. Crònica d’una agitació. 1978-1988 arriba a Barcelona per oferir una estampa d’aquest període des de quatre mirades radicalment diferents. L’exposició, després del seu pas pel festival de Les Rencontres d’Arles, es podrà veure a Foto Colectania fins al febrer del 2019.

La ‘movida’ és considerada per molts com una de les èpoques més singulars i espontànies de la cultura espanyola postfranquista. Durant els primers anys de la Transició va sorgir una generació de joves fascinada per la modernitat. Les tendències i ideals de llibertat van anar cristal·litzades en camps com la música, la moda, el cinema, el disseny, la pintura o la fotografia. L’art era la vida, i la ‘movida’, segons un dels seus protagonistes, Pérez-Mínguez, “tenia la màgia de la sorpresa”.

Cadascun dels fotògrafs, a la seva manera, va ser un cronista audiovisual del seu entorn. Dos d’ells, García-Alix i Trujillo, van ser presents en la inauguració de la mostra de Foto Colectania i van fer una visita guiada als assistents. Les imatges de García-Alix són una mirada de com es van transformar els carrers i les persones que les habitaven. El retratista lleonès explica que van tenir “la sort” de viure en el moment i lloc adequat “per ser testimonis d’aquella època”. “Jo em penedeixo de no haver fet més fotos i de no haver-ne tingut més consciència”, assegura.

L’obra de Trillo, per part seva, no hauria existit sense aquest soroll i entusiasme que els músics de l’època transmetien en els seus concerts a la capital. El fotògraf enfocava la mirada en els artistes, però sobretot en els joves de la vida nocturna madrilenya, que van ser els elements creatius que el “van deixar enganxat”. “No sabíem que era la ‘movida’, però estàvem bastant animats”, fa broma.

Leele és una creadora que va experimentar durant la seva joventut amb el seu propi llenguatge visual. Les seves imatges pintades amb aquarel·les són el resultat, segons l’autora, d’idees que van agafar forma en la seva imaginació. L’exhibició es completa amb el treball de Pérez-Mínguez, que va morir el 2012. El fotògraf va ser un pioner en diferents àmbits i va fundar la revista Nueva Lente. El seu estudi, a la capital espanyola, va ser un dels epicentres d’aquest moviment cultural on va retratar els seus protagonistes. El lloc també va ser un dels indrets on Pedro Almodóvar va filmar Laberinto de Pasiones.

Procés de selecció

L’exposició arriba a la capital catalana després d’haver-se exhibit en un dels festivals de fotografia més importants del món: Les Rencontres d’Arles, a Fran?a, durant el seu cinquantè aniversari. La mostra va obtenir “un gran èxit de la crítica i del públic”, segons els organitzadors, que van destacar que la imatge seleccionada per al cartell del festival d’aquest any va ser un retrat de Leele.

Moltes de les obres que es presenten a La Movida. Crónica de una agitación pertanyen als mateixos fotògrafs. Tres d’ells van participar en el procés de selecció i van cedir materials originals. L’exposició està comissariada per Antoine de Beaupré, Pepe Font de Mora i Irene de Mendoza i, en coproducció amb Les Rencontres d’Arles, acull també imatges de la Col·lecció Adolfo Autric.

El comissari de Beaupre ressalta el treball d’investigació, que, segons la seva opinió, reflecteix “els aires de llibertat” de la ‘movida’. “Cadascun dels fotògrafs té la seva identitat, una personalitat molt forta”, assenyala. La comissària de Mendoza, per part seva, assevera que hi va haver una “complicitat crucial” amb els retratistes a l’hora de seleccionar les peces: “Malgrat que a nivell de llenguatge fotogràfic tenien maneres molt diferents d’abordar i produir, ells estaven realment connectats. Convivien a la mateixa ciutat i s’ajuntaven, eren amics”, comenta.

La mostra acull una multifacètica mirada sobre aquest moviment, en la qual es poden contemplar autèntics tresors com les còpies d’època de García-Alix, els originals acolorits de Leele o els cibachromes de Pérez-Mínguez i Miguel Trillo. L’exposició, amb un centenar d’imatges, vídeos i cartells, es podrà veure fins al 16 de febrer.