Barcelona promou ¨¤rees comercials de gesti¨® publicoprivada

El model d'associacionisme comercial est¨¤ caducat i les subvencions p¨²bliques, com a mitj¨¤ de cofinan?ament, tamb¨¦. Si es vol donar un nou impuls, preservar i modernitzar els eixos comercials de Barcelona i el territori on s¨®n, cal anar cap a una gesti¨® publicoprivada. El diagn¨°stic el comparteix bona part del teixit comercial de Barcelona, que t¨¦ el suport de l'Ajuntament, decidit a promoure les ?rees de Promoci¨® Econ¨°mica Urbana (APEU) en alguns dels principals eixos de Barcelona.

La idea ja fa temps que es va plantejar per¨° des de fa un any s'albira m¨¦s a prop, des que el Departament d'Empresa de la Generalitat va encarar la redacci¨® de l'avantprojecte de llei dels APEU?que es preveu aprovar abans que s'acabi l'any.

Barcelona Oberta, que t¨¦ 19 associats de diverses zones de la ciutat, i Barcelona Comer?, que inclou 23 eixos comercials, s¨®n dues de les entitats que s'hi han implicat m¨¦s: han fet pedagogia entre els comerciants, han estat els interlocutors amb l'Ajuntament i el Departament d'Empresa de la Generalitat i tamb¨¦ els que han visitat ciutats europees on ja funcionen. Perqu¨¨ els APEU s¨®n una adaptaci¨® dels BID (Business Improvement Districts) que es van implantar fa d¨¨cades en eixos comercials dels Estats Units, el Canad¨¤, el Regne Unit i Alemanya. ¡°L'efecte dels grans centres comercials va desertitzar el centre de Toronto. Els comerciants es van posar d'acord a pagar una contribuci¨® o taxa i van dissenyar una estrat¨¨gia per recuperar i dinamitzar aquestes zones¡±, explica la regidora de Comer? de l'Ajuntament de Barcelona, Montse Ballar¨ªn.

El Consistori va assajar en el darrer mandat ¡ªen el per¨ªode de govern conjunt de socialistes i comuns¡ª dues proves pilot a Sant Andreu i el Born. Unes proves que es van quedar a mig cam¨ª perqu¨¨ es va arribar a dissenyar un projecte de dinamitzaci¨® per¨° sense executar-lo perqu¨¨ no disposaven d'una dotaci¨® per fer-ho.

En s¨ªntesi, un APEU ¨¦s una zona comercial delimitada al territori, en qu¨¨ els comerciants impulsen un projecte de dinamitzaci¨® per a un termini determinat ¡ªacostuma a ser de quatre o cinc anys¡ª i aporten una quota anual. ¡°L'ha de votar la majoria simple dels comerciants i ¨¦s vinculant el pagament de la quota per a tots. L'Ajuntament ha d'aprovar en el ple la proposta de l'APEU¡±, afegeix Ballar¨ªn. Aquesta quota la recaptaria l'¨°rgan gestor que s'ha de crear per aplicar l'APEU entre tots els comerciants.

En l'avantprojecte de llei d'?rees de Promoci¨® Econ¨°mica Urbana (APEU) aquesta aportaci¨® econ¨°mica s'anomena ¡°prestaci¨® patrimonial de car¨¤cter p¨²blic no tributari¡±. Ara est¨¤ en fase d'al¡¤legacions i la previsi¨® ¨¦s que despr¨¦s que l'aprovi el Govern pugui passar al Parlament en els primers mesos del 2020, segons expliquen des del Departament d'Empresa. En el model anglosax¨®, la quota s'inclou en el que aqu¨ª seria la contribuci¨® urbana i ¨¦s una taxa que recapten els ajuntaments. Als APEU que es volen engegar a Barcelona i Catalunya la f¨®rmula no ¨¦s una taxa, sin¨® una quota deslligada d'impostos i preus p¨²blics, encara que l'Ajuntament tindria capacitat de pressionar en cas d'impagament de quotes.

No es tracta en cap cas de substituir els serveis i responsabilitats de l'Ajuntament, com la seguretat o l'urbanisme. ¡°Per¨° s¨ª que es poden millorar aquests aspectes i d'altres i, sobretot, incidir en el model que es vol i poder intervenir amb una gesti¨® m¨¦s professionalitzada¡±, subratlla N¨²ria Paricio, presidenta de Barcelona Oberta, i bona coneixedora del projecte que ha estat exposat diverses vegades al Govern central. Amb bona receptibilitat, com a principis d'aquest mes, amb l'equip de la ministra de Comer?, Ind¨²stria i Turisme, Reyes Maroto. I amb dolenta, quan el van presentar al mateix ministeri a l'¨²ltim govern del Partit Popular: ¡°No volien ni sentir parlar d'una cosa que es podia considerar un impost m¨¦s¡±, afegeix Paricio.

¡°No ¨¦s un impost, sin¨® una quota directa per modernitzar, evitar els locals buits i dissenyar una estrat¨¨gia. Ens interessa que els eixos comercials de Barcelona tinguin car¨¤cter propi, que no siguin cl¨°nics als que es poden trobar a totes les ciutats europees¡±, apunta Salva Vendrell, president de Barcelona Comer? per a qui els eixos comercials de Sant Andreu, el Born, Major de Sarri¨¤ o Gran de Gr¨¤cia, entre d'altres, podrien ser un prototip d'APEU.