Moment postliberal s¨ª o no

Catalunya va comen?a a fregar el seu moment postliberal durant aquelles dates del 2017, des que el Parlament auton¨°mic aprova il¡¤legalment la llei del refer¨¨ndum i la llei de transitorietat fins que tot es concreta en la turbulenta jornada de l¡¯1 d¡¯octubre. Urnes de ficci¨®, convocat¨°ria il¡¤legal, una actuaci¨® desigual dels cossos de seguretat amb passivitat dels Mossos d¡¯Esquadra, recompte sense credibilitat: l¡¯emocionalisme estava mutant en gestualitat visceral. Incloent la CUP, coneixia la inexist¨¨ncia d¡¯una majoria social per a qualsevol tipus de fractura unilateral. Dos anys m¨¦s tard, segueix vigent la capacitat d¡¯exhortaci¨® del llenguatge secessionista, tot i que cada un dels seus mantres hagi anat perdent for?a, des de l¡¯¡°Espanya ens roba¡±, sortir d¡¯Espanya quedant-se a la Uni¨® Europea o que existeix una forma democr¨¤tica que se salta la llei perqu¨¨ pertany a la sobirania catalana. Ara el mantra ¨¦s la sent¨¨ncia del Suprem.

?s a dir: continua sent urgent la desactivaci¨® sem¨¤ntica del secessionisme i aquesta ¨¦s, segons sembla, una tasca d¡¯una durada molt llarga, en un front cultural, medi¨¤tic i educatiu. El que ha trigat 40 anys a consolidar-se amb un dirigisme intensiu no es podria aturar en 40 dies. Per ara, aquesta desactivaci¨® est¨¤ pendent, com es constata amb la naturalesa prepol¨ªtica ¨Cfins i tot prejur¨ªdica¨C de la resposta a la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem. El decurs p¨²blic del dia a dia se superposa amb els riscos postliberals als quals la Catalunya hiperdemocr¨¤tica i europeista semblava cong¨¨nitament aliena. Ens trobem ja davant d¡¯un instant de sedimentaci¨® sist¨¨mica o davant d¡¯una fase posterior al frac¨¤s pol¨ªtic de l¡¯independentisme?

Quan es parla d¡¯una Europa acorralada per circumst¨¤ncies postliberals, el costum ¨¦s barrejar elements que, tot i tenir certa similitud o afinitat, no representen necess¨¤riament converg¨¨ncies irreversibles. Passa amb els populismes: la seva expansi¨® ¨¦s cada vegada m¨¦s asim¨¨trica, com es va veure en les eleccions europees. Ni s¨®n el mateix Trump que el Brexit. Tampoc t¨¦ el mateix significat l¡¯Eur¨¤sia de Putin. Per altra banda, si el moment postliberal es caracteritza per una polaritzaci¨® entre les elits i la gent, a Catalunya ara com ara no es pot parlar d¡¯elits influents, tret d¡¯una prim¨¤ria oligarquia nacionalista. Tamb¨¦ ¨¦s cert, com es veu en l'avan? populista a Europa, que la globalitzaci¨® i l¡¯euro s'estan considerant com a dolents i no com a solucions. D¡¯aix¨° tamb¨¦ s¡¯alimenta mim¨¨ticament el secessionisme catal¨¤, per¨° sobretot d¡¯una concepci¨® hist¨°rica que ¨¦s anacr¨°nica i regressiva. Ara mateix, les seves claus s¨®n m¨¦s aviat tribals. El pitjor horitz¨® ¨¦s que, atesa la divisi¨® de la societat catalana, la descomposici¨® pol¨ªtica muti en descomposici¨® institucional. Des d¡¯aquest angle, existeix en l¡¯independentisme radical una actitud molt adversa a la Uni¨® Europea. Aix¨° podria ser un despla?ament cap a les maneres de societat tancada respecte a societat oberta. Seria una vict¨°ria de la ment tribal que s¡¯alimenta primitivament del nosaltres contra ells. Per aix¨° hi ha en l¡¯independentisme els qui veuen el moment postliberal com una oportunitat i no com un retroc¨¦s.

La crisi del 2008 va conjurar tots aquests factors com un tot i val la pena recordar que el nou independentisme no es nodreix de la sent¨¨ncia del Constitucional sobre un segon estatut amb el qual pr¨¤cticament ning¨² estava d¡¯acord, sin¨® amb el fet que a Artur Mas li esclatin al carrer les retallades socials i s'enfila a la vindicaci¨® secessionista per pal¡¤liar l¡¯efecte d¡¯unes mesures d¡¯austeritat que l¡¯havien obligat a anar en helic¨°pter a la sessi¨® del Parlament auton¨°mic. Diversos pron¨°stics varien molt sobre les conseq¨¹¨¨ncies que pugui tenir ara la desacceleraci¨® en curs, per¨° sembla evident que l¡¯impuls independentista t¨¦ avui uns altres trets i uns altres ritmes, amb un desenlla? totalment imprevisible i m¨¦s encara despr¨¦s de les recents nits de viol¨¨ncia a Barcelona. Per¨° totes dues reaccions corresponen cadascuna a la seva manera al moment postliberal. Les probabilitats de detonacions internes al front independentista ¨Ccausa del bloqueig parlamentari i de la inacci¨® de la Generalitat¨C poden sumar-se a aquest moment o obrir una finestra cap a un altre panorama, que s¡¯acabi perfilant com un retorn camuflat a l¡¯autonomisme a l¡¯espera d¡¯una majoria social suficient per al pas cap a la secessi¨®. Per¨° abans venen les eleccions generals i d¡¯aqu¨ª a uns mesos unes auton¨°miques anticipades. El cad¨¤ver pol¨ªtic de Quim Torra ser¨¤ ocasi¨® per a aquelarres molt diversos.