?ters i consentiments

A c¨°pia de repetir hist¨°ries i hist¨¨ries molt pr¨°pies, alguns escriptors passen a formar part del diccionari: kafki¨¤, lovecratfti¨¤, ballardi¨¤... Sorpr¨¨n que de la californiana Octavia E. Butler (1947-2006) no n¡¯hagi quedat, a banda d¡¯un grapat de narracions extraordin¨¤ries, un adjectiu tan ¨²til com butleri¨¤. Ho podem atribuir a la mala sort: la coexist¨¨ncia de la fil¨°sofa, Judith, i l¡¯escriptor, Samuel. O podem atribuir-ho a la trag¨¨dia: fora del gueto de la ci¨¨ncia-ficci¨® (ai, les etiquetes i jerarquies), l¡¯autora no ¨¦s coneguda, i aix¨° que acumula premis que n¡¯haurien d¡¯avalar la qualitat. Cert que la difusi¨® de la seva obra no ha fet m¨¦s que cr¨¦ixer i que ¨¦s objecte de nombrosos treballs universitaris (l¡¯¨²s dels seus textos, des de l¡¯acad¨¨mia, hauria d¡¯indicar-ne la vig¨¨ncia), per¨° l¡¯adjectiu haur¨¤ d¡¯esperar un ¨²ltim impuls de lectors fidels i nous entusiastes.

El 1984, el seu relat Bloodchild, el m¨¦s citat en publicacions acad¨¨miques i el m¨¦s butleri¨¤, va ser incl¨°s a la revista Asimov. Pocs lectors van estar-se de vincular-lo amb el fet que l¡¯autora fos afroamericana. Com passar-ho per alt? S¡¯hi imaginava un exoplaneta on subsistien reserves d¡¯humans sota la jurisprud¨¨ncia, per dir-ho fi, d¡¯alien¨ªgenes intel¡¤ligents amb aspecte de miri¨¤pode: humans arrencats de la terra natal, traslladats a col¨°nies... Butler sempre va treure ferro a la lectura en clau esclavista. S¡¯havia inspirat, deia, en un insecte amaz¨°nic que parasita l¡¯hoste per pondre-hi els ous. L¡¯adolescent que protagonitza Bloodchild assoleix la maduresa quan descobreix que el seu abdomen ser¨¤ portador de les larves d¡¯una criatura inhumana. Malgrat un conat de desafiament al nus del conte, l¡¯heroi accepta el fat, l¡¯alienaci¨® de ser una mena de ventre de lloguer. Ho fa com un acte d¡¯amor i entenent que la negativa compromet la vida d¡¯una germana. Els lla?os familiars i reproductius no s¨®n senzills. Ni innocents. Butler no ¨¦s de moralismes plans sin¨® de dilemes accidentats.

Tant l¡¯estranyament del cos com l¡¯¨²s que els estranys en poden fer (agredint o no) es repeteixen a Bloodchild, Kindred i una novel¡¤la excel¡¤lent que es titula Alba (1987). Aquestes complex¨ªssimes sensacions de submissi¨® f¨ªsica i opressi¨® racial les podem resumir doncs en l¡¯ep¨°nim butleri¨¤.

A Alba ens interessem per les dissorts de Lilith Iyapo, supervivent de la fi nuclear de la Terra. Dos segles despr¨¦s de l¡¯hecatombe, desperta en una nau Oankali, una ra?a alien¨ªgena que comercia amb material gen¨¨tic. El primer contacte no ¨¦s f¨¤cil. Lilith est¨¤ en xoc per la pres¨¨ncia i els costums dels raptors, humanoides coberts amb els tentacles d¡¯una anemone. Es divideixen en tres g¨¨neres: mascul¨ª, femen¨ª i ooloi, que exerceixen de mediadors sexuals entre parelles interracials i permeten que l¡¯ADN es mescli.

Lilith no sap si l¡¯han salvat o segrestat. La informen que tornar¨¤ a la Terra i ajudar¨¤ a repoblar-la. En aquest segon origen (atenci¨® al nom de la nova Eva), Lilith s¡¯aparellar¨¤ amb els Oankali i quedar¨¤ prenyada de fills h¨ªbrids. La senzillesa d¡¯estil amb qu¨¨ Butler transmet l¡¯horror de perdre el control corporal ¨¦s admirable. La hist¨¨ria butleriana, doncs, sorgeix de la falta d¡¯autonomia. La situem en una franja angoixant que va del consentiment a la violaci¨®. Hi ha un cap¨ªtol clau en qu¨¨ Lilith coneix un altre supervivent, el jove Paul, que intenta violar-la. La viol¨¨ncia desfermada en aquesta escena suggereix que, a una escala superior, cal llegir el contacte humans-Oankali en termes d¡¯agressi¨® sexual i no nom¨¦s de dominaci¨® colonial. L¡¯esp¨¨cie humana ¨¦s for?ada? No hi ha alternativa per a la seva continu?tat? La barreja comporta la p¨¨rdua de la identitat? Els Oankali poden semblar-nos culturalment superiors, portadors de la utopia, per¨° a la vegada parteixen d¡¯una posici¨® privilegiada, tenen els seus interessos i fan ¨²s de la for?a com qualsevol civilitzador terraq¨¹i. Vet aqu¨ª la disjuntiva butleriana: consentir o no.

Tenir Butler tradu?da al catal¨¤, per Ernest Riera, i disposar de les q¨¹estions que remou (identitat, poder, viol¨¨ncia) ¨¦s una molt bona not¨ªcia. Alba ¨¦s el primer volum d¡¯una trilogia, Xenog¨¨nesi, i la publicaci¨® ha estat iniciativa d¡¯una editorial nounada: Mai M¨¦s. Esperem futures entregues butlerianes i que el projecte editorial engendri tot el que cal engendrar.