Corrupci¨® i mediocritat militar

A Franco li faltava ¡°talento y visi¨®n¡±, ens diu un militar franquista que no nom¨¦s va ser general, sin¨® que durant la Guerra Civil va ser governador militar d¡¯Ast¨²ries i, m¨¦s tard, de Terol, a m¨¦s de cap de l¡¯artilleria a Catalunya a la primera postguerra i delegat del govern a la Confederaci¨® Hidr¨¤ulica del Duero. I no nom¨¦s va escriure aix¨°, sin¨® que en la intimitat deixava verds molts dels seus companys d¡¯armes, els quals considerava ineptes i corruptes. El personatge en q¨¹esti¨® era el general Rafael Latorre Roca (1880-1968), que compatibilitzava la seva vida oficial amb un recer personal en qu¨¨ anava omplint uns sucosos ¡ªi se suposa que sincers¡ª quaderns, els principals fragments dels quals ha editat ara a Ganar la guerra, perder la paz l¡¯historiador Jaume Claret (Barcelona, 1973), amb un incisiu pr¨°leg del seu reputat col¡¤lega ?ngel Vi?as (La soledad de la Rep¨²blica). Es tracta d¡¯un material fascinant, escrit des de les entranyes de la dictadura per part d¡¯alg¨² que participa de les idees gen¨¨riques dels militars sollevats, encara que no de la seva execuci¨®.

Centrats en el per¨ªode de la guerra i la postguerra, el general explica amb tota mena de detalls la vida dels seus companys, els militars que van guanyar la contesa i que es van fer forts com a casta del nou r¨¨gim. Quan tocava feien la seva al¡¤legoria patri¨°tica, per¨° la realitat quotidiana era la seva participaci¨® en una corrupci¨® sist¨¨mica, de graus diversos per¨° que els entrella?ava a tots, i que era la millor garantia que ning¨² la podria denunciar.

Latorre s¡¯escandalitza, per exemple, de la inflaci¨® d¡¯ascensos, molts dels quals considera immerescuts, i de les prebendes de determinades distincions, tot i que ell mateix va rebre dos cops la Gran Cruz de la Orden del M¨¦rito Militar, amb distintiu blanc, amb diversos beneficiats. De fet, les prebendes i c¨¤rrecs a l¡¯administraci¨® p¨²blica i en empreses privades van esdevenir la millor eina de control de la jerarquia militar per part del dictador, que afectava tots els militars guanyadors, encara que Latorre considerava especialment perniciosos els africanistes. Aquesta extensa i difusa corrupci¨® es combinava amb la mediocritat professional de la major part de la c¨²pula militar. Per al discret general, aquesta incompet¨¨ncia era molt estesa, tal com li havia manifestat el cap de la Legi¨® C¨°ndor alemanya. De fet, considerava que, tot i que assistien a l¡¯Escola Superior de l¡¯Ex¨¨rcit, ¡°muchos no llegan ni a repetidores¡±, ja que els generals ¡°abandonan aquel centro, casi en su totalidad, con los mismos conocimientos con que entraron¡±.

Latorre opina tamb¨¦, i for?a, de l¡¯esfera civil. Falange ¨¦s descrita com ¡°el partido de los enchufistas¡±, i la just¨ªcia de la postguerra ¨¦s ¡°poco cristiana¡±: ¡°Se mat¨® mucha gente, demasiada, excesiva, a base de dicha justicia¡±. I encara m¨¦s, la fa?ana de religiositat falsa i un r¨¨gim incapa? tant de captar pol¨ªticament la poblaci¨® com de treure-la de la pobresa. Un munt d¡¯errors amb una refer¨¨ncia espec¨ªfica a Catalunya: el gran error de l¡¯afusellament de Llu¨ªs Companys, ¡°apresado cobarde e innoblemente, hoy en el martirologio catal¨¢n¡±.

En definitiva, uns quaderns que permeten endinsar-nos en la mentalitat d¡¯un militar conservador, conven?ut d¡¯aixecar-se contra la Rep¨²blica, per¨° partidari d¡¯administrar la vict¨°ria de manera molt diferent de com es va fer. En aquest sentit, la relativa excepci¨® Latorre confirma la regla evident¨ªssima d¡¯uns militars i un r¨¨gim corruptes.