El somni immersiu de Monet fet realitat (virtual)

Si a finals del segle XIX, la irrupci¨® de la fotografia i el cinema van sacsejar el m¨®n art¨ªstic, amb els pintors al capdavant, un segle despr¨¦s, s¨®n les noves tecnologies, amb les experi¨¨ncies immersives i de realitat virtual, les que estan agitant el m¨®n cultural. Ideal, el primer centre d¡¯arts digitals al sud d¡¯Europa, vol ser l¡¯aparador d¡¯aquestes tend¨¨ncies amb tres exposicions l¡¯any. El projecte ¨¦s de Layers of Reality, Minoria Absoluta i Magma Cultura, i ha rebut una inversi¨® de 8,5 milions d¡¯euros a cinc anys.

Amb la col¡¤laboraci¨® de MIRA Festival, Exhibition Hub, el festival OFFF i Loop Bcn, aquest centre vol convertir-se en un lloc de refer¨¨ncia de la creaci¨® i l¡¯experimentaci¨® amb una programaci¨® estable. Com a laboratori, tamb¨¦ obre les portes a estudiants de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. I no gira l'esquena al seu entorn, sin¨® que col¡¤laborar¨¤ amb el Parc Salut Mar per obrir les portes als grups de salut mental.

En total, s¨®n 2.000 metres quadrats dedicats a l¡¯exhibici¨®, producci¨® i formaci¨® d¡¯arts digitals immersives. La planta principal t¨¦ 1.500 metres quadrats, 800 dels quals s¨®n per a exposicions de gran format, i t¨¦ tres sales polivalents. L¡¯objectiu ¨¦s que sigui un centre per a tots els p¨²blics, dels m¨¦s petits als m¨¦s grans, i les experi¨¨ncies de realitat arribin a m¨¦s poblaci¨®. Encara que la realitat virtual estigui en boca de tothom, segons les estad¨ªstiques, nom¨¦s entre el 4 i el 5% l¡¯ha experimentat. Jordi Sellas, director del centre, explica que Ideal vol ¡°trencar la pantalla¡± per ¡°transformar la imatge en una cosa m¨¦s f¨ªsica i envolupant¡±. A les seves mans, Ideal vol fusionar ¡°el futur dels museus i el futur dels cinemes¡±.

Monet com a precursor

Encara que Claude Monet (Par¨ªs, 1840-Giverny, 1926) no s¡¯hauria pogut imaginar el joc visual que arribaria a donar la seva obra, Ideal ha comen?at la seva aventura amb el pintor impressionista perqu¨¨ d¡¯alguna manera ja va ser precursor de l¡¯experi¨¨ncia immersiva. L¡¯exposici¨® combina tecnologies d¡¯¨²ltima generaci¨® per descobrir com Monet, liderant tota una generaci¨® d¡¯artistes, va saber observar i representar la realitat d¡¯una forma revolucion¨¤ria, agafant el que podia de la fotografia. Sempre amb els colors, la llum i la m¨²sica transformats en un espectacle que evoca una de les avantguardes art¨ªstiques m¨¦s influents de tots els temps, l¡¯espectador es pot capbussar en l¡¯obra de Monet de dues maneres.

La primera ¨¦s a la sala principal, a trav¨¦s d¡¯un audiovisual de 35 minuts que es projecta a les quatre parets i al terra per rec¨®rrer la vida del pintor, que tamb¨¦ va ser un gran viatger. El recorregut mostra les seves pintures des del Par¨ªs de la Belle ?poque, als paisatges d¡¯Holanda, Normandia i Bretanya, passant pels pobles dels fiords noruecs, la plujosa ciutat de Londres, l¡¯ex¨°tica Ven¨¨cia d¡¯aquell moment, fins al seu jard¨ª de Giverny. No hi falta tampoc l¡¯estaci¨® parisenca de Saint Lazare.

En el seg¨¹ent nivell, l¡¯espectador pot travessar els quadres del pintor i ficar-se dins del seu m¨®n a trav¨¦s dels espais m¨¦s emblem¨¤tics on va viure. Amb les ulleres posades, s¨®n 10 minuts de realitat virtual que comencen al taller de Monet a la seva casa de Giverny. A partir d¡¯aqu¨ª, la immersi¨® ¨¦s total a trav¨¦s de sis obres: A la vora del sena?(1880), Camps de blat?(1881), Camp de roselles?(1873), Terra de neu?(1875), Estaci¨® de St Lazare?(1877) i El T¨¤mesi sota Westminster (1871). Un muntatge que va in crescendo i acaba amb un passeig pels jardins de Giverny. L¡¯exposici¨® de Monet es completa amb un cicle de m¨²sica impressionista.

Espai patrimonial del Poblenou

El cinema Ideal (1917-1984), que tenia m¨¦s de 2.000 localitats, va reunir durant anys els ve?ns del Poblenou, aleshores un barri industrial i marginal, al voltant d'una pantalla que els permetia viure altres realitats. Era conegut popularment com el Rellis o el Rellisqu¨ªn, per una antiga pista de patinatge que hi havia en aquest mateix lloc. S'hi podien veure programacions de reestrena que sovint s'acompanyaven d'espectacles de variet¨¦s entre projecci¨® i projecci¨®. A m¨¦s, hi van tenir lloc diversos actes culturals, socials i pol¨ªtics.

Aquesta hist¨°ria ha convertit l'Ideal en patrimoni del barri. Quan el cinema va tancar, l'edifici, propietat del Grup Bala?¨¤, va acollir durant uns anys un plat¨® de televisi¨®. Aqu¨ª s'hi van rodar programes tan populars com Tres i l'astr¨°leg, de TV3, o La Luna, de TVE, i altres m¨¦s recents com Pol¨°nia, Porca Mis¨¨ria?o Homo Zapping. Per¨° la infraestructura va quedar obsoleta i feia 13 anys que l'espai estava tancat. Fins ara, que Ideal Centre d'Arts Visuals obre al p¨²blic per tornar a explicar hist¨°ries als seus ve?ns, que podran visitar el centre de gratu?tament en una jornada de portes obertes el 28 d'octubre.