Quatre matrimonis amics es construeixen un edifici a mida per retirar-se junts

"Quan siguem grans, viurem tots junts en un edifici. Cadasc¨² tindr¨¤ un pis i al terrat farem una piscina". Sona al pla perfecte que qualsevol podria tra?ar amb 15 anys (o amb 35, o fins i tot amb 55). I hi ha qui ho aconsegueix. A l'Open House, el festival d'arquitectura que dona acc¨¦s a edificis de tot tipus i que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona, Badalona i L¡¯Hospitalet [a Madrid va tenir lloc l'¨²ltim cap de setmana de setembre], una de les visites m¨¦s sol¡¤licitades ¨¦s la Casa d¡¯Amics, que ¨¦s com s'ha batejat un edifici de nova planta al barri del Poblenou.

El signen els arquitectes Lola Dom¨¨nech i Thomas Lussi i parteix d'una idea del mateix Lussi, un su¨ªs casat amb una aragonesa que t¨¦ forts vincles amb Barcelona. La parella va conv¨¨ncer tres matrimonis amics, tots residents a Lucerna i entre els 55 i els 65 anys, per aixecar un bloc d'apartaments que els serveixi com a casa comunit¨¤ria on anar passant cada vegada m¨¦s temps fins a retirar-se.

L'edifici t¨¦ cinc pisos, un per planta ¨Cel cinqu¨¨ est¨¤ ocupat per un inquil¨ª que s'ha convertit en el "cinqu¨¨ amic"¨C, un local comercial que utilitza Lussi per a alguns projectes del seu despatx d'arquitectura, un pati equipat amb un banc i una taula comuna pensada per fer trobades de grup, un soterrani amb trasters, rentadores i assecadoras i, al terrat, una petita piscina i una cuina a l'aire lliure.

Lussi coneixia el barri perqu¨¨ va viure all¨¤ a principis dels noranta, quan va treballar en projectes com la Vila Ol¨ªmpica o el pavell¨® de b¨¤squet a Badalona. "Amb la meva dona, sempre ten¨ªem la idea de tenir un pis a Barcelona com a segona resid¨¨ncia. Mantenim molta relaci¨® amb la ciutat, molts amics. Despr¨¦s de veure alguns pisos en venda, se'ns va oc¨®rrer que seria m¨¦s interessant planificar una casa sencera per poder decidir personalment com viure. Ho vam comentar amb amics de Lucerna i la idea va cr¨¦ixer. Els quatre tenim fills i filles ¨Cnosaltres dues, de 23 i 20 anys, les dues estudien Arquitectura i volen fer un Erasmus a Barcelona¨C aix¨ª que pensem que la casa ¨¦s un projecte que durar¨¤ diverses generacions".

Lussi va contactar amb l'arquitecta barcelonina Lola Dom¨¨nech i tots dos van decidir idear un edifici hiperlocal, amb elements que connectin amb l'arquitectura del barri. "Hem fet una relectura de materials de tota la vida, com el ma¨® manual, r¨²stic, i la reixeta cer¨¤mica, que permet crear espais ventilats, com l'escala, i provoca efectes de llum i ombra molt interessants", explica Dom¨¨nech. Encara que en aquest cas es fa dins de la casa, la idea de tenir un pati amb una gran taula i bancs connecta amb la tradici¨® de treure la cadira al carrer, que encara es dona en el Poblenou.

Cada pis t¨¦ uns 80 metres quadrats i compta amb un espai de cuina oberta/sal¨®/menjador, una terrassa, dos dormitoris i dos banys. La fa?ana est¨¤ feta de persianes abatibles de fusta d'iroko que homenatgen les cl¨¤ssiques persianes verdes de l'Eixample barcelon¨ª. A les cases, les persianes donen lloc a unes terrasses que no s¨®n massa caloroses a l'estiu ni massa fredes a l'hivern i que estenen cap a l'exterior l'espai habitable.

Dom¨¨nech s'ha encarregat tamb¨¦ de l'interiorisme del tercer pis, que ocupa el dissenyador Markus Schmidt. Aquest tenia ja una col¡¤lecci¨® de peces de Jean Prouv¨¦ i Eileen Gray per¨° volia que el seu pis de Barcelona tingu¨¦s elements de disseny catal¨¤. Dom¨¨nech ha col¡¤locat diversos llums de Mil¨¤ ¨Cla cistella i una TCM¨C, peces d'?scar Tusquets, les cadires Rambla de Mart¨ªn Az¨²a a la terrassa i una cadira Barcelona de Mies van der Rohe en un dels dormitoris.

L'arquitecte alemany i Lily Reich van crear la famosa pe?a per al Pavell¨® Alemany a l'Exposici¨® Universal de Barcelona, el 1929. "Quina millor manera de con¨¨ixer una cultura que a trav¨¦s de l'art, l'arquitectura i el disseny?", comenta Schmidt. "Sobre si existeix una est¨¨tica Barcelona, [certs trets] que tots aquests dissenyadors tenen en com¨² nom¨¦s puc dir que s¨ª. No conec un altre lloc on el disseny, l'art i l'arquitectura estiguin tan junts".

El dissenyador i la seva dona tenen dos fills de 34 i 31 anys que han passat ja l'estiu a la Casa d¡¯Amics amb les seves fam¨ªlies. Ell espera passar diversos mesos a l'any a l'edifici, gaudint del barri, que, diu, "t¨¦ el mar al costat, enmig d'una gran ciutat. Bons restaurants, bars, botigues, mercats, galeries, sales de concert... tot a prop".

El seu pla d'integrar-se a la vida del barri (que viu un avan?at proc¨¦s de gentrificaci¨®) contrasta amb la idea tradicional que hi ha a Europa central de retirar-se a una casa a la costa. "Els nostres ve?ns a Su?ssa parlen molt d'aquesta comunitat compartida que hem ideat per a la nostra vellesa. Li veiem molts avantatges per al futur", comenta.

Des que van comen?ar a buscar el solar fins que s'ha acabat el projecte han passat uns cinc anys, durant els quals les quatre fam¨ªlies (entre els quals hi ha un veterinari, un enginyer o una ginec¨°loga) han anat prenent les decisions de manera consensuada. "Diria que la nostra relaci¨® s'ha intensificat durant aquests anys. El proc¨¦s ens ha unit bastant", creu Lussi.

Entre tots van acordar, per exemple, invertir en revestiments a?llants i en un terra que refresca a l'estiu i escalfa a l'hivern per fer gaireb¨¦ innecessaris la calefacci¨® i l'aire condicionat. Aquests detalls han encarit el preu final de les cases, que Dom¨¨nech xifra en 1.500 euros per metre quadrat, als quals cal afegir el preu del solar. No obstant aix¨°, el preu mitj¨¤ del metre quadrat al Poblenou ¨¦s de 3.700 euros, segons Housfy.

?s rendible econ¨°micament embarcar-se en un projecte aix¨ª? "Pot ser que haver comprat un pis al barri hagu¨¦s estat m¨¦s econ¨°mic. Per¨° la qualitat dels espais no seria la mateixa. Al final construir en comunitat surt a compte. Es pot controlar la qualitat, el pressupost i les pr¨°pies necessitats", opina Lussi. "Jo ho tornaria a fer".