De l¡¯exhumaci¨® a la refundaci¨®

¡°A mi em preocupa el futur dels meus fills i no el que va dividir els meus avis¡±. S¨®n paraules de Pablo Casado i confirmen el que es va veure en l¡¯espectacle de l¡¯exhumaci¨® de Franco, m¨¦s propi d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Berlanga que d¡¯un acte de reparaci¨® hist¨°rica. La not¨ªcia no ¨¦s que Franco hagi estat exhumat del Valle de los Ca¨ªdos, sin¨® que hagin trigat 44 anys a fer-ho.

L¡¯exhaustiva transmissi¨® televisiva que va aixecar acta de l¡¯esdeveniment ¨Cles imatges es van propagar per tot el m¨®n¨C dona pistes sobre el perqu¨¨ d¡¯aquest retard: l¡¯ombra del franquisme ¨¦s allargada. Els franquistes ¨Camb el colpista Tejero incl¨°s¨C van tenir un ampli protagonisme durant tota la jornada. El general De Gaulle va reconstruir la Rep¨²blica francesa sobre el mite de la resist¨¨ncia, i es va trigar 30 anys a recon¨¨ixer l¡¯amplitud del col¡¤laboracionisme a Fran?a; la transici¨® espanyola es va cobrir amb el relat de la reconciliaci¨® (i amb una amnistia innecess¨¤riament afectada d¡¯amn¨¨sia) i ara hem tingut l¡¯oportunitat de veure que les restes del franquisme continuen aqu¨ª, encara que faci vergonya recon¨¨ixer-ho. I Casado desvia l¡¯atenci¨® per eludir el que ¨¦s evident. Que el franquisme continua sent un tab¨² per al PP. No es pot tocar. A la gran fam¨ªlia de la dreta hi ha molts votants amb s¨ªndrome d¡¯enyoran?a de la dictadura. No oblidem que la for?a electoral del PP se situa per sobre dels 65 anys.

Casado passa de puntetes sobre el que Vox defensa sense escr¨²pols. Per¨° el PP continua all¨¤ on sempre ha estat: negant-se a condemnar el franquisme, amb el pobre argument de no perdre el temps mirant el passat. El problema ¨¦s que no hi ha present sense passat, i negar-ho genera ignor¨¤ncia volunt¨¤ria a l¡¯hora d¡¯entendre el que passa. Segons una enquesta de Metroscopia, nom¨¦s el 48% d¡¯espanyols estan a favor de l¡¯exhumaci¨® de Franco. I un 38% es manifesten en desacord. El franquisme sociol¨°gic existeix. Aix¨° confirma tres coses: que la divisi¨® en dos blocs persisteix, que la dreta no ha fet els deures democr¨¤tics i que, en temps convulsos com els actuals, la malenconia condeix.

El franquisme continua sent un tab¨² per al PP. No es pot tocar. A la gran fam¨ªlia de la dreta hi ha molts votants amb s¨ªndrome d¡¯enyoran?a de la dictadura

Pedro S¨¢nchez ha fet el que cap dels seus antecessors havia gosat fer: treure Franco del Valle de los Ca¨ªdos. Per fi ha arribat una reparaci¨® que s¡¯havia retardat de manera inexcusable. Les acusacions d¡¯electoralisme formen part del pobre arsenal dial¨¨ctic del discurs negacionista. Per¨° no ¨¦s el final de res. Al contrari, hauria de ser el principi d¡¯un comprom¨ªs renovat amb la democr¨¤cia, en un moment en qu¨¨ la democr¨¤cia liberal viu emboirada, tant en l¡¯escenari espanyol com en l¡¯europeu.

El missatge de futur ha de ser contra l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic en construcci¨®. I el del present, l¡¯exig¨¨ncia en la defensa de les llibertats i el comprom¨ªs a no buscar dreceres per als problemes pol¨ªtics. La democr¨¤cia espanyola est¨¤ encallada: amb el conflicte sobiranista catal¨¤, amb les fractures socials que s¡¯engrandeixen i amb perillosos senyals de dessocialitzaci¨® al ritme de la mitologia neoliberal. La pol¨ªtica ha fracassat transferint a la just¨ªcia un problema com el catal¨¤, que nom¨¦s es pot resoldre pol¨ªticament. En un clima molt donat a la regressi¨® de drets i llibertats a tot Europa, la legislaci¨® i la jurisprud¨¨ncia s¡¯endureixen a Espanya i veiem constants limitacions a la llibertat d¡¯expressi¨® que semblaven superades. Com que no hi ha autoritat, l¡¯autoritarisme treu el cap.

L¡¯exhumaci¨® de Franco nom¨¦s ser¨¤ f¨¨rtil si serveix com a impuls a una nova etapa de renovaci¨® legislativa i institucional d¡¯un r¨¨gim sorgit d¡¯un pacte ¨Cprobablement l¡¯¨²nic possible¨C en un determinat moment hist¨°ric. Han passat 40 anys, que l¡¯exhumaci¨® de Franco hagi estat, per fi, viable hauria de ser una invitaci¨® a emprendre les profundes reformes pendents i construir un nou consens. Si de la necessitat se¡¯n fes virtut, el conflicte catal¨¤ podria ser l¡¯oportunitat. Encara que la falta de grandesa a totes dues parts faci t¨¦mer m¨¦s aviat el contrari: que l¡¯endem¨¤ de l¡¯exhumaci¨®, aix¨° serveixi per anar cap enrere.

Qu¨¨ s¡¯ha de fer, ara, amb el Valle de los Ca¨ªdos? Treure d¡¯una vegada les persones que hi van ser enterrades sense ni tan sols comunicar-ho als familiars. I, despr¨¦s, m¡¯apunto a la soluci¨® de Maruja Torres: que el cobreixi l¡¯heura. I regar-la b¨¦. Est¨¤ massa contaminat perqu¨¨ es pugui recuperar.