Barcelona vista per Am¨¦rica S¨¢nchez

El distintiu dels taxis de Barcelona, la imatge de la candidatura dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 92, el logotip del Museu Picasso, la de la m¨ªtica sala de concerts KGB, cartells per a la Merc¨¨ i per al festival Grec. Per¨° tamb¨¦, portades de revistes com Ajoblanco i El V¨ªbora i de discos com Viatge a ?taca, de Llu¨ªs Llach (1975) i Alenar, de Maria del Mar Bonet (1977)... Aquests, entre molts altres dissenys lligats a la imatge i a la hist¨°ria d¡¯¨¨xit de la Barcelona de les ¨²ltimes cinc d¨¨cades. S¨®n fruit de la ment i la feina de Juan Carlos P¨¦rez S¨¢nchez, conegut professionalment com a Am¨¦rica S¨¢nchez (Buenos Aires, 1939), que es va instal¡¤lar a viure a Barcelona el 1965, on va acabar desplegant el seu talent creador.

Am¨¦rica S¨¢nchez ho ¨¦s tot en el m¨®n del disseny gr¨¤fic barcelon¨ª. Els seus centenars de s¨ªmbols i marques corporatives, senzilles, per¨° potents, han acabat formant part de l¡¯imaginari popular i el paisatge d¡¯aquesta ciutat. Com els que va crear per a Enri, Furest, Vieta, l¡¯Hospital Cl¨ªnic, el Teatre Nacional de Catalunya, el Bar?a, Regesa, Vin?on, Yanko, El Vel¨®dromo, Escofet, Laie i el de la polleria Ouyeah! de la cantonada de casa seva, a m¨¦s del de l¡¯Escola Eina de disseny, de la qual va formar part del grup fundador el 1966 i va acabar sent mestre de dissenyadors. Tamb¨¦, els seus cartells, tipografies, publicitat i dissenys editorials.

¡°Estic espantat amb tanta obra. M¡¯emociona veure una altra vegada els originals i tots junts¡±, explica Am¨¦rica S¨¢nchez, aclaparat als seus 81 anys, a l¡¯entrada de l¡¯exposici¨® Am¨¦rica S¨¢nchez. Cl¨¤ssic, modern, jazz, tropical que li dedica el Palau Robert fins al 23 de febrer, sens dubte la mostra m¨¦s ¨¤mplia organitzada mai sobre el seu treball. Els originals permeten veure com dibuixa, retalla, enganxa, retoca i altera fotografies i, alhora, desdibuixa els l¨ªmits de l¡¯original per crear una imatge art¨ªstica que ha perdurat d¨¨cades.

A Am¨¦rica S¨¢nchez li costa moure¡¯s de les seves primeres creacions. Aqu¨ª hi ha la feina que el va donar a con¨¨ixer a Barcelona: un cartell de la marca Pirelli en el qual es veu una ampolla d¡¯aigua calenta envoltada de pollets. ¡°Va ser el primer enc¨¤rrec que vaig rebre, 48 hores despr¨¦s d¡¯arribar a Barcelona. Alberto Di Mauro i jo sort¨ªem amb una carpeta on port¨¤vem els nostres millors treballs fets a l¡¯Argentina [100 diapositives] i vam aconseguir la feina de seguida. Va ser relativament f¨¤cil obrir-s¡¯hi pas, era una altra ¨¨poca i ten¨ªem un material molt bo, molt fresc i la gent ho va acceptar¡±, explica sempre al costat de Jos¨¦ Maria Lafuente, l¡¯industrial c¨¤ntabre que ha conformat l¡¯arxiu que porta el seu nom i que ha adquirit, entre altres, gaireb¨¦ tot el material que es pot veure a l¡¯exposici¨®. D¡¯altres provenen de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya i del Museu del Disseny de Barcelona, on Am¨¦rica S¨¢nchez va cedir el 2017 un total de 116 peces de disseny gr¨¤fic seves.

Juan Riancho ¨¦s el comissari de la mostra. Per a ell, aquest artista ¡°absolutament poli¨¨dric¡±, amant de l¡¯¨²s del bol¨ªgraf, els pinzells i el carbonet i poc donat a l¡¯¨²s del digital, t¨¦ com a virtut ¡°entendre¡¯s amb tots els seus clients perqu¨¨ no imposava el seu art, sin¨® que l¡¯acoblava al que li demanaven, portant-lo al seu terreny.¡± Riancho ha creat un recorregut cronol¨°gic, en qu¨¨ repassa tamb¨¦ el boom del disseny (s¡¯hi poden veure junts el logo original de Vin?on i la m¨¤ que va crear, indicant que fos verd amb ungles vermelles i com va acabar tot impr¨¨s a la bossa de paper de la prestigiosa botiga de disseny que va tancar el 2015. Tamb¨¦ es poden resseguir totes les marques i logotips (impressiona veure en una paret 120 dels seus treballs), les estrat¨¨gies gr¨¤fiques i a l¡¯artista m¨¦s personal i col¡¤leccionista, aix¨° a trav¨¦s dels seus treballs amb polaroid. All¨¤ destaca el Mural Copito, fet amb una postal repetida de la mona blanca, un dels s¨ªmbols de Barcelona, que Am¨¦rica S¨¢nchez ha tunejat amb taques de color.

A la mostra tamb¨¦ s¡¯ha incl¨°s un exemplar del seu llibre Barcelona gr¨¢fica (Gustavo Gili, 2001), en el qual apareixen reprodu?des les 1.835 diapositives que va fer de r¨¨tols, marques, senyals de circulaci¨®, grafitis i r¨¨tols d¡¯establiments, molts d¡¯avui desapareguts; una barreja de passeig antropol¨°gic, homenatge i biografia visual de la Barcelona que el va acollir.

Sota investigaci¨®

¡°Han passat 50 anys dels primers dissenys, per¨° no han envellit. Es mantenen b¨¦. Crec que els agradar¨¤ molt als joves perqu¨¨ hi ha molt poques exposicions d¡¯obra gr¨¤fica en les quals es puguin veure els originals¡±, explica Am¨¦rica S¨¢nchez, al costat de Lafuente, que promet que no ser¨¤ l¡¯¨²ltima vegada que presti el material del potent arxiu que est¨¤ creant des del 2002 per mostrar-ho a Barcelona. Ara per ara, la seg¨¹ent parada d¡¯aquesta exposici¨® ser¨¤ Madrid, a la seu de la Llibreria Blanquerna, a partir del 28 de febrer.