¡°Fer ¡®Ast¨¨rix¡¯ sense frustrar-te ¨¦s molt dif¨ªcil¡±

Ja tenim aqu¨ª el nou ¨¤lbum d'Ast¨¨rix, La filla de Vercinget¨°rix (Salvat, edicions en catal¨¤, castell¨¤, basc, gallec i asturi¨¤), amb els gals de sempre (tot el repartiment del poblat), la poci¨® m¨¤gica, els habituals romans dels campaments circumdants (menys guerrers aquesta vegada i cenyits a la formaci¨® defensiva de la tortuga, tot i que aix¨° no els deslliura de rebre plantofades), els desgraciats pirates (tamb¨¦ aqu¨ª amb menys llatinismes, tot just un, signe, ai, dels temps) i fins i tot un inevitable cameo (Charles Aznavour). Per¨° tamb¨¦ noves incorporacions, l'adolescent i dif¨ªcil (dos sin¨°nims) Adrenalina, filla del fam¨®s cabdill gal hist¨°ric del t¨ªtol, els igualment adolescents fills del peixater Ordenalfab¨¨tix, Bl¨ªnix, i el ferrer Esautom¨¤tix, F¨¨lfix, el dolent de torn, l'explorador renegat Addictoas¨¨rix, que persegueix la noia protagonista perqu¨¨ C¨¨sar la romanitzi, el fill superdotat i hiperactiu de Strictosensus, un comandant de trirrem rom¨¤; un jove capit¨¤ brit¨¤ somiador i pacifista que respon al significatiu nom de Letitbix, i els dos exlloctinents de Vercinget¨°rix que s'han ocupat de criar la seva filla i que s¨®n, esclar, parella de fet¡­

Aquest dimarts al migdia en la presentaci¨® de l'¨¤lbum, els seus creadors, el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, encarregats de donar continu?tat als personatges de Ren¨¦ Gosciny i Albert Uderzo des del 2011 per l'editorial Hachette i pel mateix Uderzo (amb aquest ja s¨®n quatre els t¨ªtols que han fet de la s¨¨rie), han explicat les claus de l'obra i el dif¨ªcil equilibri per conjugar fidelitat i innovaci¨®. Es dona la circumst¨¤ncia que tots dos van n¨¦ixer el 1959, igual que Ast¨¨rix, i, com ell, acaben de fer els 60 anys.

Ferri i Conrad han coincidit que aquest quart ¨¤lbum els ha suposat menys pressi¨® i por esc¨¨nica. ¡°Molta menys que el primer¡±, ha dit Ferri. ¡°La tensi¨® s'ha anat suavitzant, ens hem anat relaxant i ara tot ha estat m¨¦s f¨¤cil¡±. ¡°Ara ja sabem qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s important, podem dedicar tota l'energia a l'¨¤lbum, el ritme ¨¦s viu per¨° no tan fren¨¨tic, m¨¦s dist¨¨s¡±. Tots dos tenen filles adolescents i han afirmat que aix¨° els ha ajudat a il¡¤luminar l'Adrenalina. Ferri ha afegit que han intentat que el seu llenguatge no sigui gaire estereotipat i que s'han imaginat que els adolescents gals ¡°han de tenir el seu propi argot¡±. ¡°El repte era aportar una cosa nova en el personatge femen¨ª que havia de ser universal per¨° inspirar-se en l'experi¨¨ncia real¡±, ha reflexionat Conrad. Sobre quin ¨¦s el seu personatge nou preferit, Ferri ha dit que els dos adolescents del poblat, que eren els interlocutors necessaris de la protagonista i que s'assemblen f¨ªsicament als seus progenitors de l'enclusa i el marisc, sempre a punt de brega, per¨° s¨®n mentalment oposats a ells. Els dos jovenets ja formen part de la gran fam¨ªlia de gals i els tornarem a trobar en el futur, han revelat. L'Adrenalina, en canvi, encara que com a pares els encanta la criatura, ¨¦s un personatge ¡°massa fort¡± i ¡°no tindria sentit que torn¨¦s a apar¨¨ixer sense ser el centre de la hist¨°ria¡±. El personatge tampoc ser¨¤ una porta a un possible spin-off de la s¨¨rie, almenys de moment.

Del fet que a l'¨¤lbum s'insinu?n assumptes actuals com la no-viol¨¨ncia (excepte amb els romans), l'ecologisme i fins i tot l'animalisme ¡ªels adolescents li etziben, i valgui la paraula, a l'Ob¨¨lix: ¡°Al ritme que es cacen, els senglars aviat s'extingiran!¡±, i l'ob¨¨s gal posa cara de p¨°quer¡ª, han apuntat que efectivament en els dos guerrers que adopten la noia hi ha una al¡¤lusi¨® als nous models de fam¨ªlia, en aquest cas homoparental. ¡°Ho hem fet a consci¨¨ncia, per¨° sense passar-nos¡±, ha dit Ferri. ¡°Jo els vaig imaginar m¨¦s refinats, per¨° el Conrad va decidir un perfil m¨¦s tosc de guerrers per no caure en clix¨¦s. Hi ha aquesta al¡¤lusi¨® homosexual per¨° sense insistir-hi gaire¡±. ¡°I no, no som parella¡±, ha fet broma Conrad.

Pel que fa a la relaci¨® entre escollir un personatge femen¨ª i el moviment Me Too, han assegurat que no es tractava de compensar la hist¨°rica falta de dones fortes a la s¨¨rie, sin¨® de fer una cosa nova, tot i que Conrad ha reconegut que en els 37 ¨¤lbums l'¨²nic gran personatge femen¨ª ha estat Cle¨°patra. En refer¨¨ncia a tots aquests temes que hi ha sobre la taula en la societat, Ferri ha subratllat que hi ha al¡¤lusions lleugeres, lleus, per¨° que ¡°la vocaci¨® d'Ast¨¨rix no ¨¦s ser militant, ¨¦s un c¨°mic d'humor¡±. ¡°Hi ha molts temes per explorar a la saga, el m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s preservar la identitat de la s¨¨rie i alhora innovar¡±, ha reflexionat Conrad. ¡°En tot cas, no farem un ¨¤lbum per atreure nou p¨²blic artificialment¡±, ha apuntat Ferri.

De la relaci¨® amb Uderzo, de 93 anys, diuen que ¨¦s el seu "padr¨ª¡± i que ¡°al principi la seva pres¨¨ncia era m¨¦s clara, per¨° la idea era confiar en nosaltres i prendre el relleu, i aix¨ª s'est¨¤ fent¡±. Per a l'hist¨°ric dibuixant ¡°sempre ¨¦s un plaer i una felicitat retrobar-se amb l'Ast¨¨rix¡±. Han explicat que, tot i que l'Ob¨¨lix assegura en una vinyeta que prefereix les aventures a l'exterior i que aquestes s'han anat alternant en els ¨²ltims quatre ¨¤lbums amb les que transcorren al llogaret, no hi ha una obligaci¨® autoimposada que hagi de ser aix¨ª i que ells no tenen prefer¨¨ncia (qualsevol l'hi diu a l'Ob¨¨lix). ¡°Cada ¨¤lbum ¨¦s diferent i t¨¦ una hist¨°ria diferent¡±. El que sembla ¨¦s que de moment no viatjaran a Catalunya i no hi haur¨¤ un Ast¨¨rix i el proc¨¦s. ¡°En tot cas, esperarem que la situaci¨® s'aclareixi i ja veurem si hi ha tema, ens ho pregunten tamb¨¦ sempre a Portugal i Pol¨°nia¡±, ha dit Ferri.

Guionista i dibuixant han coincidit a l'hora d'afirmar que ¡°fer Ast¨¨rix sense frustrar-te ¨¦s molt dif¨ªcil, la clau ¨¦s com aportar en la continu?tat, seguir el que preexisteix donant alguna cosa imprevista; ¨¦s un treball que en general no alimenta el nostre ego com ho faria una obra pr¨°pia, tot i que alhora ¨¦s un enorme exercici de creaci¨®¡±. Conrad ha reflexionat que el recorregut amb Ast¨¨rix ¨¦s llarg i amb una marca d'excel¡¤l¨¨ncia molt dif¨ªcil d'igualar. ¡°Trigar¨¦ anys a sentir-me plenament satisfet, hi ha sempre grans expectatives i al davant tens un Ast¨¨rix ideal¡±.

Conrad ha explicat que intenta portar el grafisme de mica en mica al seu terreny i que igual que Uderzo va anar evolucionant ell tamb¨¦ ho pot fer. Per¨° hi ha dificultats. ¡°Toca els nassos quan alg¨² et diu: ¡®Aquest tros d'herba Uderzo mai l'hauria fet aix¨ª¡±. L'organitzaci¨® de la vinyeta i el color tamb¨¦ te¨°ricament permeten actuar. ¡°Uderzo ¨¦s dalt¨°nic i alguns dels seus colors estridents de la primera ¨¨poca i gaireb¨¦ psicod¨¨lics responen a aix¨°. Amb el temps els colors s'han anat normalitzant, tot i que sempre s¨®n molt vius i encaixen en aquesta hist¨°ria tan energ¨¨tica. ?s possible que en el futur tornem a l'esperit original del color i tamb¨¦ fem que Ast¨¨rix torni a ser m¨¦s humor¨ªstic¡±.

Del tema hist¨°ric de Vercinget¨°rix, de qui se sap ¡ªper Juli C¨¨sar, precisament, a?La guerra de les G¨¤l¡¤lies¡ª el nom del seu pare, Celtil¡¤le, i fins i tot el seu oncle, Gobannitio, per¨° res de la seva possible descend¨¨ncia, Ferri ha dit que els historiadors estan dividits sobre les particularitats: pot ser que tingu¨¦s fills o no. Ha apuntat que hi ha un episodi durant el setge d'Al¨¨sia en qu¨¨ Vercinget¨°rix fa eliminar dones i nens per estalviar menjar per als combatents, cosa que no sembla gaire paternal. Sobre la figura del cabdill gal ha assenyalat que ¨¦s un heroi nacional una mica ambigu, ja que ¨¦s un perdedor, un ven?ut. ¡°Napole¨® III va intentar recuperar-lo com a signe d'unitat de Fran?a per¨° ara els historiadors el ressituen en un panorama d'implacable i irresistible romanitzaci¨® del territori¡±. Vercinget¨°rix, tot i el bon rotllo de la s¨¨rie, va ser portat captiu a Roma i, despr¨¦s d'anys de captivitat, va ser executat, probablement per penjament, durant un Triomf de C¨¨sar.