Feu-ho a l¡¯inrev¨¦s

Potser perqu¨¨ a molts ens agrada saber qu¨¨ comprem quan ho fem, apreciaria de deb¨° saber qu¨¨ m'est¨¤ venent la classe pol¨ªtica catalana. No ho est¨¤ fent. M'ofereixen emocions. No en tinc prou: visc amb emocions, com tothom, per¨° no en visc, perqu¨¨ no soc pol¨ªtic ni (ll¨¤stima) artista.

Per aix¨° demano, humil, als pol¨ªtics que ho facin a l'inrev¨¦s, que m'ofereixin coses concretes, no emocions.

I ¨¦s que for?a pol¨ªtics m'ofereixen una rep¨²blica i em diuen, impert¨¨rrits, que rep¨²blica ¨¦s llibertat. Ho sento, no ho compro, perqu¨¨ no s¨¦ de qu¨¨ em parlen. Si en lloc de l'emoci¨® aprovessin al Parlament una llei electoral que em digu¨¦s quant seguir¨¤ valent m¨¦s el vot d'un senyor de Lleida que el d'una senyora de l'Hospitalet del Llobregat, sabria a qu¨¨ atenir-me. I encara m¨¦s ho faria si em mostressin un esborrany de Constituci¨® catalana, o unes bases clares. No ho fan perqu¨¨ diuen que, per aquest ordre, cal aconseguir la independ¨¨ncia, votar una assemblea constituent, elaborar un projecte de constituci¨® i aclamar-lo per refer¨¨ndum. No, no ho compro, no s¨¦ qu¨¨ m'estan oferint. Ells tampoc.

Com molts catalans, crec que el fet que diversos pol¨ªtics catalans hagin estat condemnats a penes de pres¨® comparables a les d'homicidi (l'article 138 del Codi Penal estableix una pena entre els 10 i 15 anys per a l'homicida) ¨¦s una gran desgr¨¤cia. Per a Catalunya i per a Espanya.

Per¨°, com molts barcelonins, tamb¨¦ crec que columnes de manifestants marxant sobre Barcelona no li fan cap favor a la ciutat. Encara menys, milers de joves arremetent contra mil contenidors d'escombraries, aparadors o mobiliari urb¨¤. Juguen amb foc. No pot acabar b¨¦.

I p¨¨ssim ¨¦s el llenguatge emocional quan es redueix a insults: un amic meu, professional de primer nivell, caminava des de la pla?a Catalunya cap a casa seva, entre escombraries i runa, la nit del 18 al 19 d'octubre, quan unes adolescents eixelebrades el van increpar: "Espanyol, fill de puta!". Qu¨¨ voleu que us digui que no s'hagi escrit moltes vegades en els darrers 30 anys: les persones que treballen en el m¨®n del sexe (i els seus fills, l'¨²ltima casta) es mereixen m¨¦s respecte que jo, i qui els insulta orina al cel, aix¨° ¨¦s, sobre si mateix.

?s veritat que les institucions de Catalunya s¨®n menys fortes que les de molts Estats, per¨° una part oculta de la seva feblesa manifesta deriva del fet que no ens les creiem. La classe pol¨ªtica catalana ha d'actuar prim¨¤riament des de les institucions i no sempre ho fa.

He vist el Parlament de Catalunya batzegat per manifestants i mig tancat pels diputats d'una majoria improbable. Aprovar¨¤ el Parlament una llei de pressupostos abans que s'acabi l'any?

He vist el Govern sacsejat per associacions d'activistes que li adrecen diverses intimacions i amb uns dirigents encegats que declaren que els aldarulls fan visibles al m¨®n la protesta del pa¨ªs. Per descomptat: projectar i construir l'equivalent a una nova Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s molt¨ªssim m¨¦s dif¨ªcil que cremar mil contenidors.

He vist presidents de la Generalitat centr¨ªpets i aliens al gaireb¨¦ mig pa¨ªs integrat pels qui no comparteixen les seves emocions, presidents massa disposats a destituir els seus consellers d¨ªscols o, senzillament, independents de criteri.

No ens hi veiem qui desitgem refor?ar les nostres institucions i aconseguir que funcionin cabalment. Mig desgovernats, tampoc veiem que fa temps que allunyem del pa¨ªs organitzacions valuoses que desconfien de les nostres institucions ni que estem comen?ant a perdre gent molt valuosa.

Entenc els qui, entre fantasiosos i enfadats, es volen fer veure i fer sentir alterant la normalitat. Per¨° hi ha mil maneres de fer-ho millor. A Barcelona s'ha instal¡¤lat una nova i impresentable normalitat: per a for?a joves ¨Cno s¨¦ jo si m¨¦s castigats per la ineptitud que per la impot¨¨ncia¨C increpar persones, cremar coses o paralitzar serveis essencials ja ¨¦s normal. No: proveu de superar la normalitat en comptes de rebaixar-la. No insulteu al carrer, canteu. No embruteu la ciutat, mantingueu-la neta. No forceu a tancar la Sagrada Fam¨ªlia, el Liceu, o la meva universitat, obriu-los a m¨¦s gent. No bloquegeu la circulaci¨® un dia s¨ª i l'altre tamb¨¦, compartiu-la amb nosaltres. No colpegeu l'Estat a la carn de la meva ciutat, paga Barcelona, no Madrid.

S¨¦ sobradament que insultar, embrutar, tancar o bloquejar ¨¦s molt¨ªssim m¨¦s f¨¤cil que cantar, netejar, obrir o negociar. Per¨° aix¨° ¨²ltim ¨¦s molt m¨¦s valu¨®s. Feu el pa¨ªs visible per les seves obres. Feu-ho a l'inrev¨¦s. Feu-ho b¨¦.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra