Els premis Gaud¨ª arrenquen en un clima de precarietat del cinema catal¨¤

El panorama del cinema catal¨¤ ¨¦s desolador: nou de cada 10 municipis catalans no tenen una oferta cinematogr¨¤fica regular; dels 235 cinemes que hi havia a Catalunya el 2000 en quedaven 137 el 2018; la quota de pantalla de la producci¨® catalana (pel¡¤l¨ªcules amb participaci¨® catalana en la producci¨®, en la llengua que sigui) ha baixat fins al m¨ªnim hist¨°ric d'un 5,3% del total d'espectadors de cinema; el nombre d'espectadors de pel¡¤l¨ªcules en catal¨¤ ha tocat fons amb un 2,13%. S¨®n algunes de les dades que mostra l'Estudi sobre l'exhibici¨® cinematogr¨¤fica i l'acc¨¦s del p¨²blic a la producci¨® catalana, signat per l'investigador Francesc Vilallonga, de la Universitat Ramon Llull, per enc¨¤rrec de l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤?i que s'ha presentat a Barcelona aquest dimecres, dia en qu¨¨ arrenca la cursa pels premis Gaud¨ª, els guardons que lliura aquesta instituci¨®. Els gaireb¨¦ 500 acad¨¨mics comen?aran a votar aquest dijous entre les 59 pel¡¤l¨ªcules i els premis es lliuraran el 19 de gener en una gala a l'auditori del F¨°rum CCIB, a Barcelona.

"La soluci¨® a aquesta situaci¨® es troba en la voluntat pol¨ªtica de tenir un audiovisual normal. La pol¨ªtica de benestar oblida que la cultura ¨¦s la gran afavoridora de la llibertat de pensament", ha assenyalat Isona Passola, presidenta de l'Acad¨¨mia, que ha criticat que la Generalitat segueixi amb uns pressupostos prorrogats i ha recordat que la taxa de l'audiovisual, "lluitada i justa", va ser impugnada pel Tribunal Constitucional. La presidenta ha destacat que de les 14 pel¡¤l¨ªcules de ficci¨® en catal¨¤ que opten als Gaud¨ª "nom¨¦s tres passen d'un mili¨® d'euros de pressupost".

L'estudi realitzat per Vilallonga t¨¦ una part quantitativa i una altra de qualitativa, amb les reflexions de 10 agents professionals del sector del cinema, i destaca que la situaci¨® "respon, principalment, a la crisi digital del sector, a la fragmentaci¨® de p¨²blic entre altres finestres d'exhibici¨® i al desequilibri territorial de l'oferta". El 67% de les pantalles actives s¨®n a Barcelona i voltants, mentre que hi ha comarques (com el Pallars Sobir¨¤, el Pla de l'Estany o l'Alta Ribagor?a) que no tenen cap cinema actiu.

La producci¨® catalana respecte del total estatal, que havia arribat a ser de gaireb¨¦ la meitat (48%) el 2010, ha baixat fins al 30%. "En realitat, aquesta producci¨® s'ha mantingut estable", ha explicat Vilallonga, "el que passa ¨¦s que l'espanyola s'ha disparat: s'han produ?t 266 pel¡¤l¨ªcules, gaireb¨¦ tantes com a Fran?a, on el finan?ament ¨¦s 15 vegades superior". Passola ha explicat que molts professionals catalans "emigren" a Madrid a causa dels "pressupostos mis¨¨rrims" catalans, que no permeten un cinema competitiu i aix¨° fa que els professionals es moguin "en una precarietat enorme".

Pel que fa al cinema en catal¨¤, Vilallonga ha argumentat que "hi ha la percepci¨® que produir en catal¨¤ resta competitivitat". El nombre de pel¡¤l¨ªcules rodades en catal¨¤, que el 2013 representava un ter? del total, el 2018 ha estat d'un 22% perqu¨¨ ha pujat significativament el nombre de pel¡¤l¨ªcules amb producci¨® catalana que trien el castell¨¤ o l'angl¨¨s com a llengua original. "En moltes d'aquestes pel¡¤l¨ªcules, la participaci¨® catalana en la producci¨®, sovint, ¨¦s molt baixa", ha apuntat la directora de l'Acad¨¨mia, Laia Aubia. Passola ha defensat que "hi ha voluntat de rodar en catal¨¤", per¨° que "el problema ¨¦s l'enfonsament del finan?ament catal¨¤ i la desaparici¨® de les ajudes estatals per rodar en lleng¨¹es cooficials".

Malgrat la disminuci¨® del nombre de sales, en els cinc ¨²ltims anys els cinemes catalans han recuperat un 17% d'espectadors: despr¨¦s de forts descensos entre el 2003 i el 2013, el 2018 el nombre d'espectadors es va apropar als 20 milions, un ter? dels quals es troben a la demarcaci¨® de Barcelona. Una altra dada positiva de l'estudi ¨¦s que Catalunya ¨¦s el tercer territori de la Uni¨® Europea en assist¨¨ncia a sales de cinema, amb una mitjana de 2,58 entrades per habitant i any (a Espanya ¨¦s de 2,14). "?s una xifra molt alta, nom¨¦s superada per Irlanda (3,35), Fran?a (3,11) i Est¨°nia (2,67)", ha subratllat Vilallonga.