L¡¯¨²ltima picada d¡¯ullet de Fernando Zueras

¡°Obre el micro!¡±, prega Gema Herrero, conscient que l'auditori se sent inquiet pel balbucejar del mestre de cerim¨°nies al tanatori de les Corts.

¡°Far¨¦ el que em surti dels collons!¡±, respon en un to perfectament audible Santi Gim¨¦nez en pres¨¨ncia del f¨¨retre de Fernando Zueras.

Encara que el funeral ¨¦s laic i en el recordatori ja s'adverteix que qui descansa en pau firma la llegenda ¡°tot el que m'agrada ¨¦s il¡¤legal, ¨¦s immoral o engreixa¡±, lletra i m¨²sica de Pata Negra, la cerim¨°nia comen?a amb un di¨¤leg de barra de bar, propi d'una admirable parella, i acaba de forma cristiana amb la carta de santa M¨°nica al seu fill sant Agust¨ª que llegeix impassible una guerrera que avui oficia de m¨ªstica com ¨¦s Marta Pons.

Aix¨ª d'extremista era la vida de Fernando, Nand¨ªn, Ferran, Nene, Perla o Perlita, o El Fugitivo, el sobrenom amb qu¨¨ es va quedar Fernando Zueras des de la seva visita a Vilabella, un fot¨°graf tan estimat que cadasc¨² l¡¯anomenava a la seva manera per sentir que era seu i, tanmateix, tots sabien a qui es referia, inconfusible amb i sense c¨¤mera perqu¨¨ la seva sonora rialla i veu de cassalla permetien que els periodistes es familiaritzessin amb les velles redaccions ja xapades, on l'alcohol i el tabac es barrejaven amb la tinta del diari que despr¨¦s es venia davant de la font de Canaletes.

Zueras era fill d'un quiosquer de La Rambla m¨¦s preocupat pel futur de la seva fam¨ªlia que per la venda de diaris, un negoci rendible en temps en qu¨¨ es conjuminava el Sport, un fenomen medi¨¤tic que des de la modernitat va convertir la premsa esportiva en premsa de club despr¨¦s de dedicar les seves p¨¤gines al fenomen Bar?a. Al voltant de l¡¯Sport (3 de novembre de 1979) s'han escrit moltes hist¨°ries per la manera que va ser concebut en la implantaci¨® del nu?isme, pel seu ¨¨xit comercial i pel seu estil period¨ªstic, pr¨°xim de vegades al de la premsa populista, mirat amb cert menyspreu des de les seccions d'esports dels diaris generalistes, espantats per columnes desconcertants com aquella anomenada La ira del Ayatolah.

L'autor se suposa que era Antonio Hern¨¢ez, un periodista que pagava als aprenents amb un feix de bitllets trets de la butxaca mentre pixava, sempre que abans haguessin acudit al Camp Nou, ¡°perqu¨¨ al camp cal anar fins i tot quan no hi ha entrenament per si parla el gos¡±, com recorda Lu¨ªs Mart¨ªn. Lu i Zueras podien molt ben haver estat carn de can¨® quan va intervenir Hern¨¢ez. El carrer era llavors seu i el periodisme s'exercia a peu de camp i no a les aules de l'Aut¨°noma.

Aquells dos rebels van formar part d'una generaci¨® ¨²nica perqu¨¨ es va allunyar de qualsevol pompa, tamb¨¦ dels mites, per gaudir del mestrat d'una figura seriosa i severa com la de Miguel Rico. Vivien nom¨¦s per a la portada, per trobar el millor reportatge, per entrar a casa dels jugadors, regalats al FC Barcelona, com diria el mestre Alex J. Botines.

A l¡¯Sport li interessava convertir els futbolistes i el Bar?a en fam¨ªlia dels seus lectors, meta que exigia una bona intermediaci¨® ¡ªJosep Maria Minguella¡ª, unes excel¡¤lents relacions p¨²bliques i institucionals ¡ªJosep Maria Casanovas n¡¯era una de segur¡ª, periodistes dels de sempre ¡ªposem Hern¨¢ez i Jos¨¦ Luis Carazo¡ª, i un equip de reporters al comandament de Rico disposats a rec¨®rrer el m¨®n amb el Barcelona.

Ning¨² m¨¦s pr¨°xim als jugadors que Zueras i Lu. Parlaven el seu mateix idioma i sempre van ser tan c¨°mplices que fins i tot van conv¨¨ncer Cruyff perqu¨¨ es pug¨¦s en un tractor en plena pretemporada perqu¨¨ ¡°estem en ¨¨poca de sembra de t¨ªtols¡±, paraula d'un fot¨°graf capa? tamb¨¦ de presentar-se a l'Hotel Calder¨®n amb un cavall perqu¨¨ hi munt¨¦s Ram¨®n Mendoza. El president del Madrid s¡¯hi va negar i el corser es va posar tan nervi¨®s que va saltar sobre el Mercedes del c¨°nsol del Marroc que transitava per Consell de Cent. Adeu foto, adeu cavall, adeu Mendoza.

Aquell Sport va arribar a ser el rei del mambo al Mundial dels EUA 1994. Els internacionals barrejaven amb els periodistes en un envelat muntat per l'enyorat mecenes Jos¨¦ Luis Gonz¨¢lez. La vida del Dream Team est¨¤ escrita i retratada en un diari tan revolucionari, ¨²nic en l'art de l'attrezzo, que els m¨¦s cl¨¤ssics l'anomenaven el TBO.

Les aventures de Lu i Zueras van cobrar estil amb l'arribada de Santi Gim¨¦nez. No hi havia periodista que no es volgu¨¦s ajuntar amb aquell trio creatiu i imaginatiu en la feina i divertit i gener¨®s en l¡¯oci, sobretot quan es tractava de viatjar per Europa. Fins a 24 enviats especials es van arribar a ajuntar a una taula de Mil¨¤ muntada per Fernando. Zueras es guanyava els jugadors, els entrenadors, la gent perqu¨¨ vivia i compartia la vida i mai no mirava el DNI ni les credencials dels altres ¡ªla relaci¨® m¨¦s pura possible¡ª r¨¤pid en el tret de la foto, interessat en la tecnologia, rebel quan li canviaven la seva foto per una d'ag¨¨ncia sense motiu aparent com va passar amb la de Messi en el m¨ªtic 6-1 al PSG. Cap superior no s'atreviria a posar una cr¨°nica d'ag¨¨ncia en lloc de la de l'enviat especial del diari; no passa el mateix amb els fot¨°grafs, segurament el sector m¨¦s malejat en la premsa esportiva, ¨°rfena de Zueras.

All¨¤ eren tots al tanatori, els fot¨°grafs d'abans, els d'ara i els que venen, tots pendents que Santi Gim¨¦nez atengu¨¦s Gema Herrero per poder acomiadar amb un altaveu Fernando Zueras, l'home de la Maite, el pare de la Judit i l'amic del Lu.

Ja no queden companys fot¨°grafs que facin l'ullet com Zueras ni l¡¯Sport d'avui ¨¦s el de 1979. El mateix Fernando estava ara a l'As amb Santi, Rico treballa a Mundo Deportivo, Lu va i ve de Manchester i no se sap gran cosa de Tom. Un a un, per separat, s¨®n uns fen¨°mens; junts eren el s¨²mmum perqu¨¨ mai no van pensar a transcendir sin¨® a divertir i en empatia ning¨² no guanyava Zueras.

¡°Tu que em vas ensenyar a viure, ara no s¨¦ viure sense tu¡±, va tancar Luis Mart¨ªn a les Corts. Potser perqu¨¨ nom¨¦s sabia viure, les ¨²ltimes paraules de Fernando van ser: ¡°Doneu-me alguna cosa per morir¡±.