La Garrotxa, magnetisme volc¨¤nic

¡°Saps on ¨¦s la fageda d¡¯en Jord¨¤? / Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, / trobar¨¤s un indret verd i profund / com mai cap m¨¦s n'hagis trobat al m¨®n; / un verd com d'aigua endins, profund i clar: / el verd de la fageda d¡¯en Jord¨¤.¡±

La immensitat de la fageda d'en Jord¨¤ va inspirar aquests versos de Joan Maragall, poeta que ha quedat per sempre lligat a aquest indret. ?s f¨¤cil meravellar-se en endinsar-se entre centenars d'arbres de fins a 20 metres d'altura, desplegats sobre un terreny format per una colada de lava refredada. Un bosc envoltat de volcans que a la tardor viu el seu gran moment, quan es converteix en un espectacle crom¨¤tic de verds, vermells, ocres i marrons. Per¨° la reserva natural de la fageda d¡¯en Jord¨¤ ¨¦s nom¨¦s una de les parades d'aquesta escapada al Parc Natural de la Zona Volc¨¤nica de la Garrotxa, que tamb¨¦ convida a baixar a les entranyes d'un volc¨¤, descobrir pobles medievals i assaborir uns llegums que nom¨¦s neixen en aquestes terres catalanes.

Situat a l'interior de Girona, l'espai protegit de la Garrotxa compr¨¨n un territori d'unes 15.000 hect¨¤rees que inclou 11 municipis i uns 40 volcans inactius. Santa Pau ¨¦s el campament base perfecte per rec¨®rrer la comarca, i ¨¦s imprescindible aturar-se en aquest poble medieval amb uns or¨ªgens que es remunten al segle XIII. Passejar sense rumb pels carrers estrets i empedrats del nucli antic porta cap a la pla?a Major o Firal dels Bous, una encisadora pla?a porticada d'arcs desiguals que servia de resguard a les parades del mercat atorgat a la vila el 1297. Aqu¨ª hi ha la petita esgl¨¦sia g¨°tica de Santa Mar¨ªa, i s'intueix ja el perfil del castell, perfectament integrat al nucli urb¨¤. Molt a prop tamb¨¦ hi ha un balc¨® mirador amb una espl¨¨ndida vista de la vall del Ser.

Per¨° si hi ha un ritual imprescindible en aquest tranquil poble ¨¦s asseure's a dinar. A les cartes de qualsevol dels restaurants hi ha les mateixes quatre paraules: "Fesols de Santa Pau", ja sigui com a plat principal (per exemple, amb bolets) o fent d'acompanyament (amb una gustosa botifarra). Petits, rodons i blancs, la singular suavitat d'aquests llegums ¨¦s pel fet que es conreen en terra volc¨¤nica. Amb denominaci¨® d'origen protegida ¡ªel document m¨¦s antic en qu¨¨ apareixen ¨¦s un manuscrit extret del diari d'un pag¨¨s que data del 1834¡ª, s¨®n omnipresents en la gastronomia de la Garrotxa i tamb¨¦ s¨®n pocs els qui es resisteixen a endur-se'n un paquet com a souvenir.

Les entranyes del Croscat

Amb les piles carregades, ¨¦s bon moment per caminar. Hi ha diverses rutes senderistes per endinsar-se a la regi¨® volc¨¤nica m¨¦s ben conservada de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Una porta en menys d'una hora de passeig entre arbres, i sobre un cam¨ª de fina sorra vermella, als peus del volc¨¤ Croscat; amb 11.500 anys ¨¦s un dels m¨¦s joves de la Pen¨ªnsula. Tallat com si fos un past¨ªs que en treure'n una porci¨® deixa intuir les diverses capes, el tall als gredars, de m¨¦s de 100 metres d'altura, es va originar per la ind¨²stria minera. L'activitat va ser el detonant de les mobilitzacions socials que van fer que l'any 1982 el Parlament de Catalunya aprov¨¦s la creaci¨® del Parc Natural de la Garrotxa (ca.turismegarrotxa.com).

L'excursi¨® al Croscat ¨¦s perfecta per fer amb nens. A m¨¦s de la poca exig¨¨ncia de la ruta, hi ha diversos punts d'informaci¨® sobre la zona que desperten l'inter¨¨s vulcan¨°leg dels m¨¦s petits. Excursi¨® a peu a banda, hi ha una altra manera entretinguda de plantar-se davant del Croscat. El c¨¤mping ecol¨°gic Lava ¨¦s el punt de partida del Carrilet, una reproducci¨® de l'antic tren que feia cam¨ª d'Olot a Girona i que avui recorre l'entorn dels volcans Torn, Pomareda i Martiny¨¤ fins a aturar-se davant de la reveladora vista interior del Croscat. Durant el trajecte un enregistrament va descobrint als viatgers la hist¨°ria de la Garrotxa i la seva particular fauna i flora (activitatsgarrotxa.com; adults, 10 euros; nens, 5). Aix¨° s¨ª, el cr¨¤ter en forma de ferradura d'aquest singular volc¨¤ nom¨¦s es pot apreciar des de l'aire, per¨° som en una de les zones m¨¦s populars de Catalunya per fer un viatge amb globus. Una bona idea per als qui no tenen por de les altures.

Una mica m¨¦s exigent ¨¦s l'excursi¨® al cor del volc¨¤ Santa Margarida, probablement el m¨¦s fam¨®s de la comarca. Despr¨¦s de deixar el cotxe a l'aparcament, aqu¨ª no hi ha dreceres que valguin, m¨¦s enll¨¤ d'enfundar-se un bon cal?at i fer unes dues hores d'excursi¨® entre alzinars. Per¨° la sorpresa que espera al seu ampli cr¨¤ter circular despr¨¦s de la pujada, i el posterior descens, mereix l'esfor?: enmig del que avui ¨¦s un prat s'erigeix la petita ermita rom¨¤nica que dona nom al volc¨¤.

S¨®n diversos els recorreguts senyalitzats que porten fins a Santa Margarida, i d'altres els que s'endinsen per la fageda d¡¯en Jord¨¤, una fageda excepcional perqu¨¨ creix en un terreny pla a baixa altitud (uns 550 metres sobre el nivell del mar) i pel seu relleu accidentat, amb uns tossals volc¨¤nics abundants i molt caracter¨ªstics que poden superar els 20 metres d'altura. Aquest bosc ¨¦s una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Garrotxa, un entorn m¨¤gic que segons l'estaci¨® de l'any ofereix un paisatge totalment diferent i sempre espectacular, tot i que ¨¦s a la tardor quan experimenta m¨¦s aflu¨¨ncia de visitants que el descobreixen a peu, amb bici o a cavall.

L'experi¨¨ncia m¨¦s cl¨¤ssica per descobrir la fageda, sobretot si es viatja amb nens, ¨¦s pujar en carruatges de cavalls perxerons (activitatsgarrotxa.com; adults, 10 euros; nens, 5). Un passeig d'una hora durant el qual el conductor d'aquests carros que semblen sortits d'un western fins i tot recita l'esmentat poema de Maragall. Un mon¨°lit a la fageda t¨¦ inscrits els seus versos, i el poeta tamb¨¦ dona nom a un dels itineraris pedestres que la recorren.

A pocs minuts amb cotxe de l'aparcament de Can Serra, on s'inicia l'excursi¨® eq¨¹estre, hi ha?l'Hostal dels Ossos, un lloc on tornar a caure en la temptaci¨® d'un plat de fesols, i una granja de vaques i f¨¤brica de iogurts que alhora ¨¦s un projecte social i que est¨¤ batejada amb el nom de l'excepcional entorn on es troba. Nascuda a principis de la d¨¨cada de 1980, La Fageda va comen?ar com una experi¨¨ncia pilot per treure els malalts mentals dels hospitals i promoure la seva integraci¨® social. Avui ¨¦s una fundaci¨® en la qual treballen unes 300 persones amb discapacitat intel¡¤lectual o malalties mentals cr¨°niques elaborant iogurts, crema catalana, melmelades i gelats artesanals, i tamb¨¦ ocupant-se de la jardineria i l'hort. Emociona con¨¨ixer la seva hist¨°ria i veure els processos de producci¨® artesanal en una visita a la masia Els Casals, on hi ha la f¨¤brica de La Fageda i les seves 250 vaques (imprescindible reservar;?fageda.com). I ¨¦s una del¨ªcia la degustaci¨® final de productes, que nom¨¦s es poden comprar en supermercats de Catalunya, ja que, segons expliquen, fer front a una producci¨® m¨¦s elevada implicaria unes instal¡¤lacions m¨¦s grans que els obligarien a abandonar la Garrotxa i renunciar aix¨ª a l'esperit del projecte.

Pel pont de Besal¨²

A uns 30 quil¨°metres de Santa Pau espera el poble de Besal¨², escenari de pel¡¤l¨ªcules com El perfum, de Tom Tykwer, i s¨¨ries com la tercera temporada de Westworld, d'HBO. El majestu¨®s pont rom¨¤nic de set arcades i 105 metres de llarg sobre el riu Fluvi¨¤ ¨¦s la millor porta d'entrada a la vila i la fotografia per excel¡¤l¨¨ncia. Els seus carrers empedrats, les cases baixes de pedra i les botigues d'artesanies amb espases i escuts de fusta enalteixen el seu ambient medieval. Situat a l'est de la comarca de la Garrotxa, aqu¨ª es conserva un dels pocs micv¨¦s (bany jueu de purificaci¨®) del segle XII, que nom¨¦s es pot visitar si es reserva cita a l'oficina de turisme. Est¨¤ situat a la riba esquerra del riu, on tamb¨¦ s'han trobat restes d'una sala de preg¨¤ria i el pati d'una sinagoga, ja que aquell va ser el barri jueu de Besal¨² durant cinc segles, fins al XV. (L'entrada val 2,25 euros per persona, inclou la visita guiada al bany, la sinagoga i el pont; 972 59 12 40, turisme@besalu.cat).

El castell a la part alta del tur¨®, la bonica fa?ana de Sant Juli¨¤ (una esgl¨¦sia hospital del segle XII), el pati de la Casa Cornell¨¤ (un dels exemples d'arquitectura civil rom¨¤nica m¨¦s ben conservats de Catalunya), l'esgl¨¦sia del monestir de Sant Pere (tamb¨¦ del segle XII)¡­, Besal¨² s'aprecia passejant pels carrers. Encara que no tot s¨®n mostres del seu passat medieval. De fet, un recorregut alternatiu pot ser buscar cadires, i no en una terrassa de la pla?a Major o la pla?a del Prat de Sant Pere a asseure's a prendre alguna cosa. Despr¨¦s d'una trobada internacional de joves artistes celebrada a la localitat gironina el 1994, diverses instal¡¤lacions van passar a formar part del seu paisatge urb¨¤: criden l'atenci¨® una cadira d'altura impossible al carrer Abraham des Castlar i altres dues penjades a la fa?ana de la Casa de la Moneda (carrer Rocafort). Busqueu tamb¨¦ l'original seient que l'artista local Kel Dom¨¨nech va instal¡¤lar el 2011 a la fa?ana de casa seva al carrer Forn.

I d'un poble de cinema a una panor¨¤mica de postal. De retorn a Santa Pau cal desviar-se uns 15 quil¨°metres per contemplar Castellfollit de la Roca. I sobretot cal fer-ho des de la dist¨¤ncia. Amb menys d'un quil¨°metre quadrat de superf¨ªcie, ¨¦s un dels pobles m¨¦s petits de Catalunya i tamb¨¦ un dels m¨¦s pintorescos, ja que moltes de les seves cases s¨®n en una espectacular paret bas¨¤ltica de 50 metres d'altura, formada per dues colades de lava superposades. El seu perfil m¨¦s imponent s'observa des del pont sobre el riu Fluvi¨¤ i, ja al poble, en un curt passeig un es planta a l'antiga esgl¨¦sia de Sant Salvador, a l'extrem del cingle, amb un mirador per gaudir d'unes vistes privilegiades.

Ja ho deia el poeta, quan el viatger s'endinsa a la fageda d¡¯en Jord¨¤ "li agafa un dol? oblit de tot el m¨®n". Encara que els versos de Joan Maragall b¨¦ poden servir per a tota la Garrotxa.

Un Pritzker entre volcans

1. Laboratori d¡¯idees

2. ¡®Land art¡¯ d¡¯acer

3. Un men¨² arquitect¨°nic

4. Nit amb hist¨°ria

5. Gruta vin¨ªcola

Ana Herreros Cantis

El contrast entre els paisatges escarpats i les valls frondoses de la Garrotxa ¨¦s una constant en aquesta comarca. A m¨¦s d'una natura exuberant, presenta jaciments hist¨°rics, masies, ermites i fins i tot un Premi Pritzker d'arquitectura.

Al Parc Natural de la Zona Volc¨¤nica de la Garrotxa hi ha el municipi d'Olot, capital de la comarca i seu de RCR Arquitectes, estudi fundat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que des d'aquest enclavament apartat?van obtenir el Premi Pritzker 2017, la?distinci¨® m¨¦s important en arquitectura.

La visita de l'estudi i fundaci¨®, aix¨ª com el recorregut per les seves obres, ¨¦s la millor manera de desxifrar aquesta geografia inesperada, inherent a les seves intervencions en edificis existents i en el paisatge. Amb una decidida aposta per l'arquitectura local i artesanal, on la manufactura ¨¦s imprescindible, RCR Arquitectes es llan?a a la conquesta del m¨®n des de l'espai Barber¨ª, una antiga fosa de campanes de principis del segle XX transformada pels arquitectes en un laboratori d'idees. Un lloc "per desenvolupar la recerca i transversalitat creativa", on a m¨¦s s'organitzen tallers i trobades internacionals amb experts de diferents disciplines, com la dansa, el disseny o la fotografia.

Dues obres de RCR que exemplifiquen la fusi¨® sublim entre el paisatge i l'arquitectura s¨®n el parc Pedra Tosca i l'estadi de Tussols-Basil, a Olot. Tots dos projectes s¨®n clau per comprendre la relaci¨® entre el context natural i l'escala humana d'aquesta "arquitectura de la terra". En la instal¡¤laci¨® del parc, el joc d'inclinacions i mesures de les planxes d'acer fan del recorregut un laberint inesperat des del qual s'arriba a l'estadi, on les graderies respecten la topografia i, a l'interior de la pista, les formacions de lava i el bosc coexisteixen amb les altes torres d'il¡¤luminaci¨®, com si fossin un material de construcci¨® m¨¦s.

El restaurant Les Cols, a la planta baixa d'una masia familiar a Olot, barreja tradici¨® i contemporane?tat no nom¨¦s en el llenguatge dels seus espais, sin¨® tamb¨¦ en el men¨² degustaci¨® i els seus 22 plats, que, com suggereix Fina Puigdevall, xef amb dues estrelles Michelin, "evoquen la vida a l'aire lliure, la sensualitat, l'aire culinari, el temps". El recorregut per la masia i el pavell¨® d'esdeveniments forma part d'un experiment que ¨¦s alhora gastron¨°mic i espacial. Gaudir dels entrants a la cuina d'immaculat acer inoxidable, del passeig per la concatenaci¨® d'espais transl¨²cids del pavell¨® o de les postres servides en l'asc¨¨tic refetor daurat s¨®n algunes de les sorpreses assegurades.

A m¨¦s del men¨² degustaci¨®, ofereix una opci¨® m¨¦s econ¨°mica (20 euros) servida al pavell¨® de les Cols o a l'estadi de Tussols-Basil (quan el temps ho permet), que a l'estiu consta d'un arr¨°s de pag¨¨s amb calamars i a l'hivern, escudella.

Situada a mitja hora amb cotxe d'Olot, en un nucli de quatre cases de Dosquers (Mai¨¤ de Montcal), on el temps sembla que s'hagi aturat al segle XVIII, hi ha La Rectoria (dosquers.com), una masia original amb una esgl¨¦sia rom¨¤nica del segle XII, i allotjar-s'hi suposa una immersi¨® en l'entorn rural de l'interior de Catalunya. A m¨¦s de descobrir rutes pintoresques i pobles medievals, aquest rac¨® serveix com a base per con¨¨ixer els paisatges dissenyats per RCR, que s'erigeixen com les noves mutacions geol¨°giques d'aquesta terra, igual que els volcans que l'envolten.

Fora de la Garrotxa, per¨° encara a Girona, hi ha un altre projecte cridaner de RCR en una vall de pins i alzines a pocs quil¨°metres de Palam¨®s: el celler de Bell-lloc (fincabell-lloc.com). Est¨¤ excavada sota uns vinyers de producci¨® ecol¨°gica per dos motius: no alterar el paisatge i mantenir les condicions de temperatura i humitat adequades per a la producci¨® del vi. Els murs de contenci¨® evoquen el parc de Pedra Tosca i, una vegada m¨¦s, representen el pas del temps on la terra i l'¨°xid es combinen amb l'olor del vi. ?s possible visitar els cellers, on una coberta plegada, talls de llum i murs inclinats ens apropen a espais de gran car¨¤cter escenogr¨¤fic.