Els peatges d¡¯ERC i Junts per Catalunya

Comen?a la temporada de rebaixes en un panorama postelectoral sense sentit d¡¯Estat. Per la seva banda, ERC i JxCat enfrontats a l¡¯Estat i al mateix temps entre si, es preparen per passar per caixa negociant una abstenci¨®. Vegeu els prestatges d¡¯identitats malmeses i di¨¤legs desenquadernats. ERC surt amb avantatge perqu¨¨ almenys aparenta una certa possibilitat de deslligar-se de la unilateralitat, si ¨¦s que se la considera cre?ble. JxCat, al contrari, va desbocat des que la CUP va vetar Artur Mas i va imposar Carles Puigdemont.

Cap de les dues formacions han estat expl¨ªcites a l¡¯hora de condemnar la viol¨¨ncia als carrers de Barcelona, tot i que ERC n¡¯ha dit alguna cosa. En tot cas, ho voldran justificar tot com a resposta a la sent¨¨ncia del Suprem i ara mateix com a r¨¨plica als avan?os de Vox. En aix¨° coincidiran amb la previsible estrat¨¨gia de Pedro S¨¢nchez: feu-me president perqu¨¨ el feixisme no s¡¯apoderi d¡¯Espanya.

En aquest paisatge de deslleialtats i contraprestacions embrion¨¤ries, caldr¨¤ veure com maniobra Miquel Iceta. El PSC es l¡¯¨²nic partit protoconstitucionalista que es presta a driblar en aquesta terra de ning¨² que s'ha est¨¨s entre la Constituci¨® i el desacatament. Ja va aconseguir, gr¨¤cies a l¡¯estrat¨¨gia de Manuel Valls, que ERC no ocup¨¦s l¡¯alcaldia de Barcelona i que N¨²ria Mar¨ªn presid¨ªs la Diputaci¨® de Barcelona. Es aix¨ª com el PSC ha anat recuperant poder, mentre que Ciutadans el qualificava de no constitucionalista i el PP li demanava que renunci¨¦s a qualsevol pacte amb l¡¯independentisme. ?s cert que el dimoni carrega pactes d¡¯aquesta naturalesa, per¨° el realisme pol¨ªtic obliga a recon¨¨ixer que Iceta t¨¦ capacitat per intentar-ho, tot i que hagi quedat en la mem¨°ria el rastre deplorable dels tripartits. ?s una dada ineluctable que el PP i Cs tenen dos escons cadascun. Vox, dos m¨¦s. Moltes coses han canviat arran del recompte de vots de diumenge.

Interessa saber ¨Cper exemple¨C qui mana a ERC, en plena alternan?a d'una de freda i una de calenta. A JxCat se suposa que mana Carles Puigdemont i que Artur Mas espera alguna cosa. El cert ¨¦s que, mentrestant, Pedro S¨¢nchez no se li posa al tel¨¨fon a Torra. Tel¨¨fon vermell, volem cap a un di¨¤leg que ¨¦s una de les trampes sem¨¤ntiques habituals, com la sent¨¨ncia de cent anys, que Espanya ens roba o que pots marxar d¡¯Espanya i no sortir de la Uni¨® Europea. Tot sigui per l¡¯espontane?tat incendi¨¤ria dels CDR. Tot i que es pugui considerar una ingenu?tat, ¨¦s una mica peculiar que ¨Cdespr¨¦s de les nits de viol¨¨ncia a Barcelona¨C la CUP encara tingui dos escons. Un es pregunta on ha anat el vot d¡¯ordre, tret que no sigui que ¨¦s inexistent entre tanta anomia i destrossa institucional.

En aquest Black Friday que comen?ar¨¤ arran de la desventurada convocat¨°ria electoral de Pedro S¨¢nchez, no hi haur¨¤ cap oportunitat per a l¡¯autocr¨ªtica del nacionalisme ni per fer un balan? dels costos que han tingut fins ara la insurrecci¨® nocturna i el bloqueig de la Jonquera. Tamb¨¦ correspon a una certa idiosincr¨¤sia mirar cap a una altra banda quan s¡¯ha arribat a una situaci¨® tan greu. Oblidar no ¨¦s la millor manera de contribuir al pluralisme i a la defensa dels interessos econ¨°mics i socials de Catalunya. A un S¨¢nchez feble les exig¨¨ncies constitucionalment inassumibles de l¡¯independentisme el portaran a un ex¨°tic bloqueig amb ell mateix. El poder o l¡¯ordre constitucional: per al PSOE aquest ¨¦s un dilema impossible.

Una societat desganada fins i tot ha perdut la curiositat per saber qu¨¨ passa el dia 18 amb Quim Torra, jutjat per desobedi¨¨ncia al TSJC. Unes eleccions anticipades es veuen com una pe?a al tauler. Podria ser el PSC el vot ¨²til? Cap on aniran els vots que han marxat de Ciutadans? ?s factible un bloqueig constitucionalista? Reeixir¨¤ un aggiornamento del pujolisme preandorr¨¤? Per¨° abans tindrem temps de constatar fins a quin punt les transaccions del catalanisme cl¨¤ssic per sustentar la governabilitat d¡¯Espanya ¨Cque semblava que tenia com a ant¨ªtesi Cs¨C s¡¯han anat desnaturalitzant i aix¨° d¡¯ara ¨¦s m¨¦s propi d¡¯un assalt a la dilig¨¨ncia. Aqu¨ª tenim Llu¨ªs Llach a la Jonquera cantant L¡¯estaca, que a finals del franquisme tota l¡¯esquerra espanyola corejava amb espelmes enceses. Ara el que tenim s¨®n bengales incendi¨¤ries dels CDR davant de la Prefectura Superior de la Policia a Via Laietana.