Miguel Gallardo: ¡°Seria rid¨ªcul il¡¤lustrar els acudits de Rubianes¡±

Sembla estrany, per¨° Pepe Rubianes i Miguel Gallardo no es van arribar a con¨¨ixer. ¡°De vista, s¨ª, esclar. Als anys setanta i vuitanta, tots coincid¨ªem als bars d¡¯aquell Raval¡±, comenta el dibuixant. Es refereix a les colles de dibuixants, d¡¯artistes, de gent de teatre... Ara Miguel Gallardo (Lleida, 1955) il¡¤lustra el llibre Rubianes solamente (Random C¨®mics), una recopilaci¨® de mon¨°legs de l¡¯actor mort el 2009. ¡°Em van trucar perqu¨¨ buscaven alg¨² que els il¡¤lustr¨¦s de manera creativa, em van donar total llibertat i... em vaig posar a flipar durant un parell de mesos o tres¡±, explica el dibuixant d¡¯El V¨ªbora.

El llibre est¨¤ dividit en cinc actes (¡°Soltero¡±, ¡°El p¨²blico¡±, ¡°A trabajar¡±, ¡°Las tapas¡± i ¡°Los viajes de Pepe¡±) que toquen totes les tecles que un pot recordar dels espectacles de Rubianes: els fatxes, les palles a l¡¯ombra d¡¯una ac¨¤cia, el matrimoni, els explotadors, cubanes exuberants, el treball que dignifica (¡°?al co?o de tu abuela dignifica, mam¨®n!¡±)... Al final reprodueix un quadern manuscrit (amb lletra de nena de col¡¤legi de monges!) i il¡¤lustrat pel mateix Rubianes d¡¯un viatge a ?frica el 1997, part del material que conserva la Carmen, germana de l¡¯actor.

En llegir el llibre ¨¦s inevitable imaginar-se Rubianes. ?s ell en ess¨¨ncia. ¡°Per aix¨° no volia que ell hi sort¨ªs gaire [apareix tot just en un parell de caricatures]¡±, explica Gallardo, que ha volgut imbuir-se de l¡¯esperit de Rubianes i a partir d¡¯aqu¨ª, fer el que li ha donat la gana. ¡°No se m¡¯ha passat mai pel cap fer un c¨°mic d¡¯un espectacle seu. Rubianes ¨¦s Rubianes, tothom el coneix, els seus mon¨°legs s¨®n collonuts per¨°, esclar, part de l¡¯inter¨¨s era el directe, veure com ell es divertia, aix¨ª que no pots il¡¤lustrar els seus acudits perqu¨¨ seria rid¨ªcul. Llavors el que jo he intentat fer ¨¦s un joc sobre el seu joc¡±.

Les il¡¤lustracions, bitonals, en vermell i negre, amaguen mil i una refer¨¨ncies: ¡°A mi m¡¯agrada molt jugar amb pastitxos, ¨¨poques, nost¨¤lgies i coses aix¨ª¡±, comenta Gallardo. ¡°El reciclatge em mola molt: recupero refer¨¨ncies fantasma que si el lector les capta, perfecte, per¨° si no, tamb¨¦¡±. Aix¨ª veiem Tint¨ªn (¡°no hi ha personatges m¨¦s diferents que Rubianes i Tint¨ªn¡±, subratlla l¡¯il¡¤lustrador), cares de les races de Domund, dibuixos trets d¡¯una publicitat de cacau belga dels anys seixanta, els ninotets de les qualificacions de les pel¡¤l¨ªcules de moltes revistes, cartells de Maig del 68... Per¨°, tot i el ¡°saqueig¡± que practica i que tant li agrada a Gallardo, el seu segell en el llibre ¨¦s innegable.

Si una cosa destaca Gallardo de Rubianes ¨¦s el tipus d¡¯humor: ¡°Beu en aquell aut¨¨ntic humor d¡¯aqu¨ª, que ¨¦s aquella s¨¤tira, aquell carregar-s¡¯ho tot. ?s l¡¯amic del grup que explica b¨¦ les hist¨°ries. Cada hist¨°ria l¡¯explicava diferent. El tio anava a la seva puta bola! Estava destinat a ser un outsider. El m¨¦s important era veure com reia dels seus propis acudits. I la tendresa d¡¯aquella cara que posava de nen que acaba de fer una gamberrada i no l¡¯han enxampat... encara¡±.

En moltes converses dels ¨²ltims temps hi surt Rubianes. Qu¨¨ diria Rubianes del proc¨¦s? I dels CDR? Fins on hauria arribat la seva cr¨ªtica a Vox? ¡°Crec que ara mateix seria molt necessari¡±, reconeix Gallardo. ¡°No hi havia res de sagrat per a ell. Ara la pol¨ªtica s¡¯ha tornat molt seriosa. Tothom utilitza les paraules llibertat, democr¨¤cia, opressi¨®, feixisme, repressi¨®, franquisme... com si les coses fossin gratis i no tinguessin cap significat¡±.

¡°No crec que Rubianes s¡¯adscriv¨ªs a res, ni a una idea, ni a una ideologia, ni a una pol¨ªtica¡±, sost¨¦ Gallardo. ¡°Era com els bufons d¡¯abans, la seva tasca era fotre-se¡¯n de tot i aguantar el x¨¤fec. Es ficava amb la monarquia, amb La Caixa... tant li feia. Era aquella veu de la gent que es caga en alguna cosa quan est¨¤ mirant la tele. Als seixanta, el meu pare protestava a l¡¯¨²nic lloc que es podia protestar, que era a la butaca de davant la tele o del costat de la r¨¤dio. Era la manera en qu¨¨ els espanyols vam aprendre a protestar, en privat¡±.

Makoki Rubianes?

Pepe Rubianes va interpretar un antiheroi del c¨°mic, el Makinavaja. Un altre antiheroi de l¡¯¨¨poca va ser el personatge de Gallardo Makoki. ¡°?s molt dif¨ªcil portar al cine Makoki [un paio que es va escapar d¡¯un frenop¨¤tic en ple electroxoc i va pels baixos fons amb un casc amb el¨¨ctrodes al vent]. Era massa tronat, tot i que hi va haver un parell de projectes que no van prosperar, un del productor Pedro Costa i un altre d¡¯?lex de la Iglesia, que pensava fer sortir Makoki de secundari en una pel¡¤l¨ªcula dels anys setanta¡±.

Makoki, que va tenir la seva pr¨°pia revista, era un element m¨¦s en aquella Barcelona que va morir a finals dels vuitanta. ¡°Els Jocs Ol¨ªmpics ens ho van netejar tot¡±, diu, capcot, Gallardo. ¡°No dic que fos ideal ni ho recordo com all¨° que qualsevol temps passat va ser millor, nom¨¦s que era molt divertit¡±. Rubianes va saber seguir divertint-se i si no, sempre li quedava una ac¨¤cia a la sabana africana.