Male?da adversativa

Aunque, mas, pero, empero, sino i sin embargo. Aix¨ª es memoritzaven les conjuncions adversatives. Com totes les restants. I les preposicions, els adverbis, les regles d¡¯ortografia i tot el que calgu¨¦s. Quin remei! I quedaven gravades a foc en els alumnes d¡¯ingr¨¦s de batxillerat. Aquells anys seixanta. I un sabia que les aplicava per enlla?ar dues oracions contraposades que, en general, relacionava una posici¨® positiva amb una altra de negativa. O viceversa. Fets els exercicis corresponents, s¡¯assimilava i... es passava a un altre tema. Fins que un dia, per influ¨¨ncia aliena o reflexi¨® pr¨°pia, tendim a adonar-nos, a mesura que les anem utilitzant, de quantes justificacions destil¡¤lem en cada explicaci¨® a trav¨¦s dels matisos que venen precedits per aquest fat¨ªdic per¨°. Segurament els m¨¦s tristament populars tenen m¨¦s a veure amb els vicis que amb les virtuts. Igual que els postulats m¨¦s perversos que la nostra societat t¨¦ inoculats sense aconseguir que les vacunes c¨ªviques els erradiquin. Al contrari. Les noves tend¨¨ncies pol¨ªtiques els estan fomentant. Afegim-hi les recriminacions entre ve?ns, companys, amics, fam¨ªlia i parella per adonar-nos de quin mal pot arribar a fer una adversativa.

A vegades, aflora la temptaci¨® de demanar als pol¨ªtics que intentin mantenir el seu discurs evitant la matisaci¨® comparativa. Per descomptat que l¡¯exercici tamb¨¦ pot ser personal i intransferible. Comprovarem llavors l¡¯abast del que diem i les conseq¨¹¨¨ncies del que argumentem. Segurament, aquest procediment ens ajudaria a reaccionar davant de situacions que, tot i ser habituals i fins i tot l¨°giques per a nosaltres, no ho s¨®n tant per als qui no comparteixen les nostres lleugereses. Repetirien la mateixa lletania els seguidors impertorbables de les proclames independentistes si haguessin de declinar amb altres frases que no fossin els esl¨°gans habituals els motius per defensar la seva posici¨®? Igualment els seus contraris. I els governs que diuen que representen tothom per¨° que, alhora, tamb¨¦ se serveixen d¡¯aquesta mateixa habilitat per mantenir el bloqueig i negar la seva tend¨¨ncia.

Us imagineu una sessi¨® parlament¨¤ria, nom¨¦s una, o un debat electoral, nom¨¦s un, en els quals els protagonistes no es poguessin defensar de l¡¯atac amb la censura al contrari? Nom¨¦s arguments propositius.

?s evident tamb¨¦ que sense passar p¨¤gina als retrets del passat m¨¦s recent, com va demanar Pablo Iglesias, el seu preacord de govern amb Pedro S¨¢nchez hauria estat impossible. I es van servir de l¡¯adversativa per positivar la nova situaci¨® que, per altra banda, sense aquesta for?a que podia escanyar-los, hauria estat pitjor per a ells. Veurem si ser¨¤ millor per a tots. Aquesta ¨¦s una altra q¨¹esti¨®. Davant seu i nostre, l¡¯amena?a de Vox erigint-se en el gran altaveu de les tenebroses comparacions passant llista dels qui reben m¨¦s ajudes socials i pronunciant cognoms aparentment estrangers per provocar sense ni tan sols haver investigat si ¨¦s l¡¯apel¡¤latiu el que determina una situaci¨® prec¨¤ria. I si ho ¨¦s, per qu¨¨. I aix¨ª va fent forat l¡¯enganyosa propaganda que troba en una part de la poblaci¨® la taula de salvaci¨® on aferrar-se per sentir-se representat en el seu malestar. Perqu¨¨ ¨¦s obvi que m¨¦s de 3.700.000 votants no representen tants nost¨¤lgics del nacionalcatolicisme. Encara menys els menors que celebren el seu ¨¨xit electoral quan, per edat, ni tan sols han tingut temps per aprendre el pitjor de ning¨².

Hi ha altres elements en joc que s¨®n el resultat d¡¯una despreocupaci¨® llastimosa dels cr¨ªtics amb la democr¨¤cia i una excessiva toler¨¤ncia cap a les seves propostes a vegades falsejades, d'altres inconstitucionals. I ja sentim el silenci aterridor dels seus contrincants en el debat, trencat nom¨¦s, i parcialment, per Iglesias.

?s l¡¯adversativa la que tamb¨¦ pot explicar la justificaci¨® posterior als resultats de diumenge per part dels socialistes. Poden acceptar que es van equivocar en el c¨¤lcul de la repetici¨® electoral, s¨ª, per¨° s¡¯han deslliurat de Rivera i han portat Ciutadans al rac¨® de pensar sobre com caldr¨¤ organitzar la seva reencarnaci¨®. I en la seva reiterada vocaci¨® d¡¯encarar esquerra amb dreta, ¨¦s cert que el PSOE va aconseguir que la dreta es divid¨ªs i es dificult¨¦s la seva suma per altres raons ja acumulades, s¨ª, per¨° ara els populars senten l¡¯al¨¨ dels ultres al clatell dificultant possibles pactes i acords parlamentaris i d¡¯Estat imprescindibles per modernitzar el pa¨ªs. I si ens fixem en l¡¯independentisme permanent, ¨¦s l¨°gic que un partit d¡¯Estat li planti cara com tamb¨¦ ho fa el separatisme, s¨ª, per¨° tornen a posicionar-se en qualitat d¡¯imprescindibles perqu¨¨ surtin els comptes de la governabilitat. I aquests tenen el dret de reclamar un preu a la seva adhesi¨® d¡¯acord amb els seus interessos, s¨ª, per¨° si perden una altra oportunitat, qui en sortir¨¤ guanyant? L¡¯estabilitat no i l¡¯economia tampoc. ?s clar que res de tot aix¨°, fins avui, ha semblat que els preocupi gaire. Ni als uns ni als altres. Si no, ser¨ªem a l¡¯estiu.