Un Cervantes per al biling¨¹e Margarit

Joan Margarit ¨¦s un poeta total: pocs han retallat tant la dist¨¤ncia entre vida i obra. Per aix¨° explica, amb la mateixa naturalitat i proximitat amb qu¨¨ flueixen els seus versos i que l'han convertit en el bard m¨¦s popular avui a Catalunya, que estava a punt de dinar quan ahir dijous li van comunicar que havia obtingut el 45¨¨ Premi Miguel de Cervantes (125.000 euros), el Nobel de les lletres castellanes, el cinqu¨¨ catal¨¤ que el rep, despr¨¦s de Juan Mars¨¦, Ana Mar¨ªa Matute, Juan Goytisolo i Eduardo Mendoza. Per¨° ¨¦s el primer amb una obra plenament biling¨¹e en catal¨¤ i castell¨¤.

Aquesta dualitat ¨¦s, en ell, inevitable: ahir, com sempre, duia a la butxaca un poema escrit. "D'aqu¨ª a una setmana, potser tres, en dur¨¦ dos, i l'altre ser¨¤ el poema en castell¨¤, per¨° no ¨¦s una traducci¨®: cadascun fa el seu cam¨ª; l'espurna que ha inspirat el primer la segueixo en l'altre; en el llarg cam¨ª cap a la versi¨® final detectar¨¦ errors en l'un o l'altre que els modificaran tots dos; aix¨° s¨ª, el primer sempre surt en la meva llengua: cap gran poeta ho ha estat si no ha escrit en la seva llengua", va assegurar dijous a aquest diari abans de compar¨¨ixer davant la premsa.

Entendre aquest proc¨¦s li va costar a Margarit (Sana¨¹ja, 81 anys) 15 anys. Ho explica la seva pr¨°pia biografia. Fill d'arquitecte i mestra, es va educar "entre el silenci t¨ªpic dels ven?uts despr¨¦s de la Guerra Civil i una educaci¨® en castell¨¤". Aquesta formaci¨®, amanida amb un clatellot que li va donar al Rub¨ª dels anys quaranta un senyor al carrer "per parlar catal¨¤", el va fer comen?ar a escriure poesia en castell¨¤: Cantos para la coral de un hombre solo (1963). En vindrien tres m¨¦s en aquesta mateixa llengua, poemes que "tenien certa pres¨¨ncia, fins i tot Cela em va escriure el pr¨°leg d'un", per¨° que ell vivia "en estat d'insatisfacci¨®", fins que el poeta Miquel Mart¨ª i Pol el va animar a escriure en catal¨¤ en resposta a una carta seva en castell¨¤. Ho faria a partir de L'ombra d'altra mar (1981). "Tota catedral es construeix a partir d'una cripta i la meva era aquesta", resumeix en una met¨¤fora pr¨°pia de la seva professi¨®, arquitecte. Rigor¨®s i cient¨ªfic, com els primers poemaris en la seva llengua materna, "marcats per la pressi¨® de l'entusiasme", ni aquells ni els castellans els inclou ara en la seva obra completa que reformula cont¨ªnuament. En queden fora, doncs, 12 llibres.

Gaireb¨¦ una vintena de premis ¨Centre els quals, el Nacional de Poesia i el de Literatura de la Generalitat (2008), l'Iberoameric¨¤ de poesia Pablo Neruda (2017) o el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (fa sis mesos)¨C i una trentena de llibres ¨Cen qu¨¨ destaquen Estaci¨® de Fran?a (1999), C¨¤lcul d'estructures (2006), Casa de Miseric¨°rdia (2007), Un hivern fascinant (2017)¨C despr¨¦s, Margarit ¨¦s rotund: "Una ¨¦s materna; l'altra ¨¦s adquirida i l'estimo: no renunciar¨¦ a cap de les dues lleng¨¹es, diguin el que diguin els pol¨ªtics".

Margarit eludeix la possible lectura de la seva elecci¨® com a gest a la tensi¨® sociopol¨ªtica entre Catalunya i Espanya, en el marc d'uns Premis Nacionals de Cultura m¨¦s descentralitzats que mai: tres guanyadors valencians (C¨°mic, Il¡¤lustraci¨® i Disseny), dos gallecs (Poesia i Assaig), un asturi¨¤ (Poesia Jove), tres bascos (Lletres i dos de M¨²sica: interpretaci¨® i composici¨®) i una catalana (Hist¨°ria). "Sempre he preferit col¡¤laborar que clavar ganivets: tinc un ofici p¨²blic com a poeta, per¨° la poesia no ¨¦s un servei p¨²blic". Tampoc es va voler pronunciar sobre la seva suposada simpatia cap a l'independentisme. "Aix¨° nom¨¦s s'arregla parlant i amb cultura: si no podem substituir repressi¨® per educaci¨®, nom¨¦s ens queda la via de les dictadures de dretes, de l'estil Un m¨®n feli?, de Huxley".??

No l'influeix, doncs, la situaci¨® com a poeta? "Esclar, per¨° la tasca pol¨ªtica no entra en la meva poesia: aquesta ha de sortir de mirar-me a mi mateix i treure alguna cosa de mi que consoli una persona que ¨¦s a 5.000 quil¨°metres o que li serveixi quan tingui 18, 45, 60 i 80 anys, sent com s'¨¦s persones diferents; si est¨¤ ben fet, en un poema hi ha mil poemes".

Amb els anys, els versos de Margarit s'han fet m¨¦s descarnats, contundents: la reconciliaci¨® amb ell mateix no l'ha fet amb mitges veritats. "La mentida pot consolar, per¨° enganyar no ¨¦s consolar; es consola dient la veritat, no la mentida". Potser per aix¨° recomana a qui no hagi entrar mai a la seva obra Joana (2002), on reflecteix la mort de la seva filla. "?s l'¨²nica vegada que m'he enfrontat a la poesia: no s'ha d'escriure mai en calent, per¨° ho vaig fer perqu¨¨ vaig pensar que si en aquell moment la poesia no em servia, ja no escriuria mai m¨¦s". Amb aquell t¨ªtol ha venut uns 10.000 exemplars, xifres de novel¡¤lista d'¨¨xit a Catalunya. La poesia, total, li ha servit a ell i als seus lectors.?