No pugis mai un conill al vaixell

?s coneguda la tradicional aprensi¨® dels mariners a embarcar dones. Menys coneguda ¨¦s la superstici¨® que tampoc s'han de portar conills a bord, i ni tan sols esmentar-ne la paraula si ¨¦s que ets dalt d'una embarcaci¨®. La ra¨® de tot plegat s'ha perdut, per¨° l'estudi¨®s franc¨¨s Michael Hoseman (Le tabou du lapin chez les marins, une sp¨¦culation structurale, a la revista Ethnologie fran?aise, n¨²m.?20) suggereix que el tab¨² mar¨ª del conill es deu a la creen?a que aquests prol¨ªfics animals podien inundar el vaixell o la barca de cries que rosegarien les amarres i el casc i causarien un naufragi.

En realitat, apunta l'erudit, l'explicaci¨® ¨¦s simb¨°lica i seria la fecunditat a la qual al¡¤ludeix el conill i la capacitat d'aquesta de provocar desordre i fins i tot caos en l'univers met¨°dic i tancat de l'embarcaci¨®. En aquest sentit de la fertilitat i, per tant, de pertorbar el reglamentat m¨®n a bord, conills i dones desperten els mateixos recels supersticiosos en els mariners (in¨²til recordar la popular associaci¨® entre el sexe de les dones i el conill, precisament). El tab¨² s'est¨¦n inesperadament als sacerdots, tamb¨¦ indesitjats a bord ¡ªexcepte en festivitats religioses¡ª en diverses tradicions marineres, com la de les Can¨¤ries, amb l'argument que duen "faldilles", per¨° en realitat perqu¨¨ estan relacionats amb la fecunditat en ser els encarregats d'establir matrimoni i, per tant, s¨®n garants de la uni¨® sexual amb finalitats reproductives.

La d'aquest tab¨² dels conills, que segueix existint avui als pesquers i mercants francesos (en els quals no es menja conill de cap manera), ¨¦s una de les curioses hist¨°ries que s'expliquen a?Cants de sirena, fascinaci¨® i abisme, la nova exposici¨® del Museu Mar¨ªtim de Barcelona (MMB), que es pot visitar fins al 16 de maig del 2020.

Desfilen en sorprenent process¨® sirenes, el leviatan, el kraken, Escil¡¤la i Caribdis o la gran serp de mar

L'exhibici¨®, de petit format per¨° molt rica i evocadora, es proposa mostrar com el mar atreu per¨° alhora provoca pors i com aquesta relaci¨® ambivalent ha donat lloc a un extens¨ªssim m¨®n de mites, creences i supersticions. ¡°Convidem a endinsar-se en all¨° desconegut¡±, explica amb un estil de P. T. Barnum el comissari, l'antrop¨°leg Eliseu Carbonell, que ¨¦s un especialista en el m¨®n imaginari i folkl¨°ric relacionat amb el mar.

L'exposici¨® t¨¦ nombrosos punts d'inter¨¨s i nivells de lectura, i una gran diversitat documental que inclou escenografia, objectes art¨ªstics i artesanals (exvots, models de vaixells, mapes, amulets, i fins i tot una impressionant i preciosa barca de pesca aut¨¨ntica, un xabec malagueny del 1926, la Mar¨ªa del Carmen), una veritable banda sonora amb m¨²sica, can?ons i veus que relaten hist¨°ries, i un magn¨ªfic cat¨¤leg que desenvolupa ¨¤mpliament els temes tractats.

La visita s'obre amb un muntatge escenogr¨¤fic de gran efecte (i m¨¦s si llegeixes les paraules introduct¨°ries de Joaquim Ruyra, ¡°parla'm de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort... Tot aix¨° ho sento i ho palpo¡±) que suggereix el misteri del mar. En aquest primer ¨¤mbit immersiu (i valgui la paraula) hi figuren unes cortines que es poden travessar com si fos la superf¨ªcie de l'aigua i en les quals es projecten imatges de criatures marines m¨ªtiques. Desfilen en una sorprenent process¨® sirenes, el leviatan, el kraken, Escil¡¤la i Caribdis o la gran serp de mar descrita terror¨ªficament per Joan Amades: ¡°Hi ha hagut molts vaixells que s'hi han acostat, per¨° la serp s'ha descargolat i s'ha menjat la nau i la tripulaci¨®¡±. Glups.

Un altre espai reprodueix una capella amb exvots mariners com models de vaixells (precioses polacres goletes), pintures de naufragis solucionats miraculosament, uns preciosos amulets del XVIII de mar¨ª en plata i amb forma de peix o sirena, un rem, una ¨¤ncora, un gravat de Turner d'un enterrament al mar, antigues estampes de monstres marins o una talla de Sant Elm, patr¨® dels mariners i que t¨¦ una vinculaci¨® amb el mar que li prov¨¦ d'haver estat martiritzat traient-li els intestins i enroscant-los a un masteler, que ja ¨¦s art marinera.

Un ¨¤mbit m¨¦s remet a la casa d'un mar¨ª on se'ns expliquen hist¨°ries relacionades amb aquest anar al mar o allunyar-se'n: la llegenda d'Ulisses i el rem i la de l'home peix, totes dues en les seves variants. Un final amb les s¨ªstoles i di¨¤stoles del cor hum¨¤ en relaci¨® amb les procel¡¤loses i meravelloses aig¨¹es salades.