Una part de la veritat

Un hauria volgut copsar l¡¯ambient del sopar que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van compartir amb les seves parelles a Sant Juli¨¤ de Ramis per intentar cosir (que no recosir) la seva g¨¨lida relaci¨®. O veure com el president de la Generalitat cercava al web del gegant xin¨¨s del comer? electr¨°nic Alibaba unes urnes davant l¡¯afirmaci¨® d¡¯ERC que seria molt dif¨ªcil enllestir a temps la log¨ªstica del refer¨¨ndum. O detectar cert cofoisme en Llu¨ªs Llach mentre col¡¤locava els m¨°bils dels assistents en una de tantes reunions a la vora d¡¯una r¨¤dio amb el volum a tot drap. I ja no diguem presenciar com l¡¯encara llavors president evitava personalment que arriessin la bandera espanyola del balc¨® de la Generalitat per evitar ofenses una vegada declarada la independ¨¨ncia.

Des que Puigdemont va dir all¨° de ¡°o refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡±, el proc¨¦s ho va impregnar tot fins a la celebraci¨® de la consulta prohibida, i continua fent-ho fins avui mateix. I en aquest tr¨¤nsit s¡¯han escrit desenes de llibres. Personals, de trinxera, fotogr¨¤fics, assajos i algunes poques cr¨°niques period¨ªstiques. En aquesta ¨²ltima categoria s¡¯incorpora ara Tota la veritat, treballada reconstrucci¨® dels fets des del b¨¤ndol, sobretot, de l¡¯independentisme. Els sis periodistes que han participat en la cr¨°nica han presenciat el conflicte pol¨ªtic catal¨¤ des de primera l¨ªnia (des de diferents mitjans: diaris, ag¨¨ncies de not¨ªcies, digitals i r¨¤dios) i han treballat en aquest llibre els dos ¨²ltims anys, mantenint gaireb¨¦ la majoria de les fonts en l¡¯anonimat i amb el comprom¨ªs que el llibre no es publicaria fins despr¨¦s de la sent¨¨ncia de l¡¯1-O.

El resultat ¨¦s una obra que allunya el proc¨¦s de l¡¯abstracci¨® en qu¨¨ per a molts s¡¯ha pogut convertir en alguns moments. I ho aconsegueix amb un anecdotari prof¨²s, vestit despr¨¦s d¡¯entrevistar m¨¦s de cent fonts. Des dels estirabots de Puigdemont fins als molestos silencis de Junqueras, o un Santi Vila (un secundari amb gran protagonisme) cont¨ªnuament assenyalat. En el seu conjunt, permet fer-se una idea del que va passar en aquell temps, un joc continu de desconfiances en el flanc independentista que superava fronteres partidistes. Tot i que, de vegades, l¡¯altra part tamb¨¦ queda retratada. Com quan la llavors vicepresidenta del govern central, la popular Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, el juliol del 2017, es va negar a cap negociaci¨® perqu¨¨ ¡°estoy en condiciones de ganar diez a cero¡±. O quan, ja al setembre, PP, Ciutadans i PSC van pactar a la Moncloa una estrat¨¨gia conjunta per als plens del Parlament del 6 i el 7 de setembre, quan es van aprovar les dues lleis de desconnexi¨®.

Els autors descriuen una altra imatge sucosa: la del llavors conseller de Salut, Toni Com¨ªn, traient el cap per una porta en una sala del Parlament per avisar un grup de diputats que, acabada de proclamar la independ¨¨ncia, no hi havia cap pla per implementar-la, i convidant-los a marxar cap a casa. Aquell av¨ªs descriu com s¡¯anaven passant etapes esperant la seg¨¹ent, fins que va arribar la definitiva. ¡°Va ser innoc¨¨ncia, deixadesa, mala fe o covardia?¡± La pregunta de per qu¨¨ es va continuar si no hi havia cap certesa de poder aconseguir-ho, que encara cou sobretot als m¨¦s abrandats de l¡¯independentisme, apareix a l¡¯ep¨ªleg del llibre.

Tota la veritat aporta elements que ajuden a respondre a la pregunta. S¡¯assegura que el Govern considerava que no hi havia prou massa cr¨ªtica?per continuar, per¨° aix¨ª i tot es va optar per tirar endavant, amb l¡¯esperan?a que apareixeria un bri de llum (de Madrid o de qualsevol capital europea) que no va arribar mai. Seria interessant un treball similar amb la mateixa profunditat de reunions, converses i plans que es van fer des del Madrid institucional. Fins llavors, ens haurem de conformar amb poc m¨¦s de la meitat de la veritat.