La destrucci¨® de la bellesa

Es podria dir amb una frase que no tindria cabuda dins de Francesca, perqu¨¨ el poeta Quim Espa?ol (Girona, 1945), a la seva primera novel¡¤la, a pesar d¡¯internar-se en uns territoris que ho propiciarien ¡ªla lluita de l¡¯enveja i l¡¯ambici¨® contra la delicadesa moral, la decrepitud civil i f¨ªsica, la magnitud de les aventures creatives i el goig de la m¨²sica com a salvaci¨® personal¡ª, esquiva s¨¤viament qualsevol temptaci¨® de caure en la cursileria: Francesca ¨¦s una novel¡¤la crepuscular en la qual la fosca creixent no aconsegueix fer oblidar mai la bellesa de la llum, tot i que hi hagi moments en qu¨¨ ¡°l¡¯atmosfera, la llum obliqua, la flaire de terra humida d¡¯alguns dies d¡¯abril a vegades semblen m¨¦s el preludi de la desolaci¨® que l¡¯inici de la plenitud solar¡±.

Espa?ol, prove?t de totes les ast¨²cies, la paci¨¨ncia i els instints d¡¯un novel¡¤lista, narra justament el tr¨¤nsit de la plenitud a la desolaci¨® que sofreix la protagonista que dona el t¨ªtol a la novel¡¤la: una pianista, violinista i compositora preco? que viu a Girona amb els seus avis ¡ªuna lletraferida i un mel¨°man¡ª en una torre dels afores on tot sembla pert¨¤nyer, deliberadament, a una vig¨¨ncia social m¨¦s pr¨°pia d¡¯una ¨¨poca d¡¯entreguerres que no pas d¡¯avui. Per¨° la capacitat de meravellar-se davant de la puresa de l¡¯art, la seva fe en el llenguatge de la m¨²sica, en la positivitat del m¨®n, en les seves pr¨°pies facultats, el seu ordre, s¡¯interromp bruscament, i tant Francesca com els seus avis topen amb la vulgaritat i les arr¨ªtmies de la vida, els dramatismes insospitats que acceleren els batecs del cor: ella ¨¦s v¨ªctima de la mesquinesa corrosiva del director de l¡¯orquestra filharm¨°nica on ocupa una pla?a d¡¯assistent de concertino; el seu botx¨ª, que els estafa i els arru?na, ¨¦s l¡¯administrador del seu patrimoni.

Glossar nom¨¦s els dos fils argumentals principals de Francesca, per¨°, significaria ometre l¡¯eleg¨¤ncia expressiva d¡¯Espa?ol ¡ªque potser no ser¨¤ ben del gust dels lectors que ignoren l¡¯exist¨¨ncia del ritme de la prosa¡ª, o la seva mirada comprensiva, serena, noble i suaument transcendent, que s¡¯escampa arreu amb un toc de maduresa reflexiva i que dona a la novel¡¤la un angle immillorable de penetraci¨® moral. O significaria deixar de banda un seguit de fils laterals de la trama amb personalitat pr¨°pia ¡ªaqu¨ª, no nom¨¦s els personatges secundaris, sin¨® tamb¨¦ els simples comparses, tenen el seu moment de vida plena¡ª que contribueixen a conduir a bon port la novel¡¤la alhora que n¡¯eixamplen la mesura, com si fossin les estances d¡¯una casa sense cap funci¨® i, de sobte, alg¨² els conced¨ªs un servei impensat fins aleshores.

Aix¨ª, l¡¯admiraci¨® de Francesca cap al professor de m¨²sica que llen?a les partitures que compon a la paperera, la seva amistat amb la primera viola de l¡¯orquestra, l¡¯amic angl¨¨s dels avis que havia treballat al Foreign Office, o el conegut que a la vellesa se separa de la seva dona per viure amb una de m¨¦s jove, no s¨®n peces decoratives que queden al marge del relat central, sin¨® que acaben jugant un rol prec¨ªs dins la mec¨¤nica del text, ja sigui per apuntalar la solidesa de la trama ¡ªen els dos primers casos¡ª, ja sigui per caracteritzar, en els altres, els aspectes m¨ªnims que van envoltant la degradaci¨® dels personatges, l¡¯atmosfera de decad¨¨ncia i la p¨¨rdua de la serenitat que va impregnant la novel¡¤la.

FRANCESCA

Quim Espa?ol
Edicions de 1984
320 p¨¤g. 18 euros

El lector s¡¯angoixa mentre avan?a vigorosament dins la meticulosa incursi¨® que Espa?ol fa en l¡¯enfonsament vital dels protagonistes, i li plau que no li aclareixi uns fils que volunt¨¤riament deixa sense explicar ¡ªqui ¨¦s, i quina relaci¨® t¨¦, el narrador amb la fam¨ªlia?, per exemple. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que s¡¯atura desconcertat quan l¡¯alta volada del ritme narratiu decau, quan Francesca entra en la din¨¤mica d¡¯una intriga m¨ªnima i rocambolesca i els aspectes psicol¨°gicament improbables s¡¯alien amb una aparatosa col¡¤lecci¨® de coses impossibles: encara que sigui essencial per al desenrotllament de la trama, no ¨¦s cre?ble que l¡¯amiga de la protagonista, de sobte, s¡¯atreveixi a traspassar la frontera de la legalitat.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest desajust, el lector de Francesca agraeix que la prosa bals¨¤mica d¡¯Espa?ol recorri tranquil¡¤lament una gamma immensa de tonalitats an¨ªmiques sense permetre¡¯s sucumbir passivament en la desesperan?a, o la consci¨¨ncia pl¨¤stica de les eloq¨¹ents descripcions de les invisibles notes musicals ¡ªo de les coses tan f¨ªsiques com la naturalesa¡ª, que aconsegueixi fer sentir en l¡¯esperit el que queda despr¨¦s de la contemplaci¨® de la bellesa i l¡¯experi¨¨ncia de la seva destrucci¨®.