Quan mana el mantra de l¡¯opressi¨® de l¡¯Estat

Espanya ¨¦s un Estat antidemocr¨¤tic i no hi ha m¨¦s remei que desobeir les seves institucions. Aquests s¨®n els dos missatges que ha rebut de forma constant la societat catalana des del 2012. Han estat set anys prometent reiteradament l'adveniment d'una rep¨²blica pr¨°spera i lliure de l'¡°opressi¨® espanyola¡±. El que es va batejar com ¡°la revoluci¨® dels somriures¡± ha acabat amb foc als carrers i xocs amb la policia protagonitzats per joves que han crescut escoltant que viuen sota la repressi¨® d'una for?a invasora. ¡°Espanya ¨¦s pitjor que Corea o Turquia. Ens volien de genolls i ens han trobat dempeus¡±. Sent¨¨ncies com aquesta han estat habituals per part de l¨ªders pol¨ªtics i dels seus ide¨°legs; aquesta en concret, expressada el 2017, ¨¦s de l'actual conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch.

Els mitjans de comunicaci¨® han recollit les darreres setmanes els testimonis dels joves que s'encaren amb els agents antiavalots. Un com¨² denominador ¨¦s que els seus anys de formaci¨® han coincidit amb un context de mobilitzaci¨® permanent, d'una quimera promesa que no es compleix i de discursos en qu¨¨ el nexe ha estat la crida a desobeir un ¡°Estat autoritari¡±, com l¡¯ha descrit l'entrenador de futbol Pep Guardiola, l'¨²nica persona que fins avui ha parlat en nom de Tsunami Democr¨¤tic.

Aquest col¡¤lectiu an¨°nim ¨¦s el responsable del setge a l'aeroport del Prat del 14 d'octubre, del recent tall de l'autopista AP-7 durant tres dies i del bloqueig de la frontera entre Espanya i Fran?a a la Jonquera. Tsunami Democr¨¤tic est¨¤ sent investigat per l'Audi¨¨ncia Nacional. El grup va sorgir al setembre i les m¨¤ximes autoritats de Catalunya ¨Cel president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragon¨¨s, i el president del Parlament, Roger Torrent¨C van demanar a la ciutadania que li donessin suport. Tsunami Democr¨¤tic tamb¨¦ ha realitzat accions de boicot a bancs i grans companyies que consideren que han actuat contra la independ¨¨ncia. Alhora, Josep Llu¨ªs Alay i Aleix Sarri, assessors de l'expresident Carles Puigdemont i de Torra, respectivament, o l'editor Vicent Partal demanaven que l'independentisme emul¨¦s les protestes a Hong Kong contra el r¨¨gim xin¨¨s.

Mas, l¡¯ANC i la CUP

El mite de la desobedi¨¨ncia va comen?ar el maig del 2012. L¡¯aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar que si el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no acceptava negociar les seves condicions per millorar l'autogovern de Catalunya, donaria inici a una nova era. ¡°Catalunya entra en territori desconegut¡±, va dir Mas. Un any m¨¦s tard, des del Parlament, Mas confirmava que ja s'havia entrat ¡°en una dimensi¨® desconeguda¡±. ¡°I sabem que no hi ha marxa enrere possible¡±, afegia. Mentre Mas pronunciava aquests auguris, creixien com a actors pol¨ªtics l'ANC i els anticapitalistes de la CUP. Carme Forcadell, com a presidenta de l'ANC, ja recorria pobles i ciutats el 2012 repetint idees com aquesta, expressada en un acte a Sant Carles de la R¨¤pita: ¡°Els processos d'independ¨¨ncia s¨®n sempre fruit de la injust¨ªcia, de la humiliaci¨® i del menyspreu. I Espanya fa molts anys que ens menysprea, des de l'edat Mitjana, i ho continuar¨¤ fent. Quina classe de poble ser¨ªem si en comptes de la llibertat prefer¨ªssim continuar sent esclaus?¡±.

Mas va anunciar l¡¯entrada en ¡°terreny desconegut¡± fa set anys

La CUP va irrompre aquell any al Parlament amb un programa que deia en el primer par¨¤graf: ¡°For?arem la ruptura amb els Estats ocupants [Espanya i Fran?a] a trav¨¦s de l'exercici del dret d'autodeterminaci¨® del poble catal¨¤¡±. El 2015, quan el seu pes parlamentari va passar de tres a 10 diputats, el programa de la CUP s'ampliava amb un concepte que acabaria sent determinant, la independ¨¨ncia unilateral: ¡°?s necess¨¤ria la ruptura immediata amb el marc jur¨ªdic i pol¨ªtic de l'Estat espanyol mitjan?ant una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia¡±.

L'agost del 2014, amb la primera consulta il¡¤legal en l'horitz¨®, la del 9-N, Forcadell constatava des de Catalunya R¨¤dio el que repetien altres ide¨°legs de l'independentisme, la necessitat de saltar-se el marc legal vigent: ¡°En qualsevol opci¨® caldr¨¤ trencar la legalitat espanyola. Molta gent ja ha dit que en algun moment caldr¨¤ trencar la legalitat espanyola¡±. El 2014 va ser intens pel que fa a propaganda: es van celebrar les festivitats del tricentenari de la fi de la Guerra de Successi¨®, una data ic¨°nica per al nacionalisme catal¨¤. El lema del tricentenari a Barcelona era ¡°Viure lliure¡±. Entre els molts actes que es van organitzar va ser especialment pol¨¨mic un seminari titulat "Espanya contra Catalunya". El seu director, l'historiador Jaume Sobrequ¨¦s, va escriure el setembre passat al diari El Punt Avui la justificaci¨® d'una ¡°viol¨¨ncia resistencial¡± per assolir la independ¨¨ncia: ¡°Sense una determinada acci¨® violenta, en la versi¨® a la qual m'he referit, Catalunya mai assolir¨¤ el seu alliberament. Correspon als pol¨ªtics definir el marc i els l¨ªmits de la 'viol¨¨ncia' amb l'Estat; de les formes de resist¨¨ncia tamb¨¦ 'violenta' que caldr¨¤ exercir¡±.

La deslegitimaci¨® de les institucions de l'Estat va pujar d'intensitat amb les eleccions auton¨°miques del 2015, les que Mas va convocar com un plebiscit: si la llista de Junts pel S¨ª guanyava, prometien proclamar la independ¨¨ncia en 18 mesos. Per aix¨°, el mateix Mas demanava al gener d¡¯apujar les revolucions: ¡°Hem de posar el turbo de la il¡¤lusi¨® fins amunt. El motor de la il¡¤lusi¨® ens dur¨¤ fins a la vict¨°ria final. El motor de la il¡¤lusi¨® ¨¦s el vent de popa que ens duu a ?taca. Arriba la consulta definitiva per a la llibertat de Catalunya. Estem apropant-nos al moment m¨¦s transcendent en 300 anys¡±.

La CUP ha estat determinant per imposar la doctrina de la desobedi¨¨ncia

Aquell 2015 va ser prol¨ªfic en missatges dirigits al sentiment nacional, com el de Mas, en un m¨ªting de Tarragona, on va demanar a la gent que plant¨¦s cara: ¡°Hi ha una cosa que no poden aturar, les ¨¤nsies de democr¨¤cia i de llibertat del poble de Catalunya. No caiguem en el parany de la por. [...] No som gent sotmesa, no som s¨²bdits que simplement abaixem el cap. Som gent lliure i ara ho demostrarem¡±.

Promesa d¡¯emocions

El 2016 i el 2017 s¨®n els anys en qu¨¨ el turbo es va pr¨¦mer al m¨¤xim. ¡°Qui vulgui emocions, les tindr¨¤¡±, va dir l'exdiputat d'ERC Joan Tard¨¤ en una taula rodona del 2016: ¡°El moment cr¨ªtic ser¨¤ el dia en qu¨¨ el Parlament voti la llei de transitorietat jur¨ªdica. I qu¨¨ faran? Xapar el Parlament? Potser ser¨¤ el moment en qu¨¨ milions de persones hauran d'ocupar els carrers de forma pac¨ªfica¡±. L'expresidenta de l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia Neus Lloveras va assegurar en una manifestaci¨® del novembre d'aquell any que ¡°als catalans i catalanes, despr¨¦s de 300 anys, se'ns ha acabat la paci¨¨ncia¡±. Jordi Cuixart, president d'?mnium, afirmava en aquell mateix acte que ¡°el poble de Catalunya no falla mai. Si us ataquen a vosaltres [als pol¨ªtics], ataquen tot un poble¡±.

¡°Arriba el moment de la desobedi¨¨ncia gran, total¡±, va afegir Lloveras en un altre m¨ªting, del 2017, per conscienciar els assistents de les accions inconstitucionals que es produirien al setembre i l'octubre. El mantra era defensar al carrer all¨° que s¡¯havia aprovat al Parlament. ¡°Arriba un moment de m¨¤xima tensi¨®¡±, va dir Cuixart al juny en una confer¨¨ncia organitzada per El Punt Avui, ¡°ser¨¤ necessari un esfor? excepcional. La gent no ha fallat mai. No ser¨¤ un cam¨ª de roses. Haurem de treure forces d'on no les tinguem. La independ¨¨ncia es guanya a les urnes, per¨° es defensa al carrer¡±.

L'1-O va suposar el moment culminant de la normalitzaci¨® de la desobedi¨¨ncia, amb m¨¦s de dos milions de persones votant en un refer¨¨ndum il¡¤legal. Mas incidia p¨²blicament en estrat¨¨gies d'enfrontament amb la just¨ªcia i la Policia: ¡°Hem de tenir un esquema de mobilitzaci¨® organitzada que posi molt dif¨ªcil a l'Estat impedir el refer¨¨ndum o que sigui enorme el cost que hagi de pagar per impedir-lo¡±. El dirigent de la CUP Quim Arrufat va expressar el setembre del 2016 que el seu partit buscava amb l'1-O ¡°fer entrar en contradicci¨® antidemocr¨¤tica l'Estat espanyol i que hagi de rec¨®rrer a algun tipus de for?a legal o fins i tot de for?a bruta¡±.

La influ¨¨ncia de la CUP al Parlament ha estat determinant perqu¨¨ s'impos¨¦s la doctrina de la desobedi¨¨ncia. Els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) van n¨¦ixer amb l'1-O per¨° van tenir una conceptualitzaci¨® pr¨¨via, el mar? del 2017, per part de Poble Lliure, un dels corrents de la CUP: Poble Lliure proposava en un document ¡°el desplegament de Grups de Defensa de la Rep¨²blica¡±, ¡°instruments d'organitzaci¨® i de lluita m¨¦s i m¨¦s amplis¡±.

Des de l'octubre del 2018 i fins als aldarulls recents, els CDR, ¨°rgans aut¨°noms formats per ve?ns de municipis i barris, havien liderat les actuacions m¨¦s contundents de l'independentisme. El 2018 van protagonitzar xocs violents amb els Mossos d'Esquadra davant del Parlament. Torra els va demanar que pressionessin el Govern per prosseguir amb la independ¨¨ncia. En aquelles mateixes dates es va filtrar un v¨ªdeo de Torra en unes festes populars en qu¨¨ un grup de joves li preguntava quan s'havia d'iniciar ¡°una revolta¡±; ¡°millor que comenci amb les sent¨¨ncies [del Tribunal Suprem], aquest ¨¦s el moment¡±, va respondre. ¡°Voldr¨¤ dir estar 15 dies all¨¤, pim, pam. Aix¨° dependr¨¤ de vosaltres¡±, afegia el president amb un somriure.