Aix¨° va de democr¨¤cia

Les ¨²ltimes eleccions generals han tornat a consagrar ERC com a pal de paller de l¡¯escenari pol¨ªtic catal¨¤. Val la pena recordar que el viatge ha estat llarg per arribar fins aqu¨ª, i va comen?ar a partir dels noranta sobre la base d¡¯una idea nova: els joves que es van fer c¨¤rrec de les venerables sigles del partit de Maci¨¤ i Companys volien fer hegem¨°nic l¡¯independentisme superant el nacionalisme tradicional i plantejant la construcci¨® d¡¯un Estat nou no ja des d¡¯un vessant identitari, sin¨® com a oportunitat per a un aprofundiment de la democr¨¤cia.

Hi va haver un moment en qu¨¨ aquesta idea semblava que podia disputar l¡¯hegemonia en un moviment independentista que creixia sense parar. Ha passat molt de temps i, sobretot, han passat moltes coses. Els impulsos de regeneraci¨® democr¨¤tica d¡¯aquell moviment semblen haver perdut el combat, sepultats per l¡¯agressivitat d¡¯una dreta nacionalista i identit¨¤ria que t¨¦ el vent dels temps a favor, pels desastres d¡¯una competici¨® electoral interna al si de l¡¯independentisme que ha marcat i marca de manera perversa la realitat pol¨ªtica catalana, per una devaluaci¨® institucional evident, per l¡¯enduriment del debat pol¨ªtic ¨Cen el qual ja no es conceben rivals sin¨® enemics, o tra?dors¨C i, sobretot, pel clamor¨®s menysteniment d¡¯aquella part de la societat que ¨Cen tota la seva diversitat¨C no comparteix ni pensa compartir en el futur un projecte de separaci¨® d¡¯Espanya.

El proc¨¦s, almenys des del 2015, s¡¯ha decantat progressivament cap a un nacionalisme populista m¨¦s, amb la t¨ªpica manipulaci¨® de totes les paraules, des de llibertat a exili, rep¨²blica i, ¨°bviament, democr¨¤cia. Ho reconeix tamb¨¦ una part significativa d¡¯aquells sectors que en un moment o altre li han fet costat, i que en definitiva s¨®n aquells que l¡¯han fet massiu. Sense voler tornar al 6 i 7 de setembre i a la deriva representada per la llei de transitorietat (que dibuixava uns mecanismes institucionals del tot menys democr¨¤tics), nom¨¦s cal remetre¡¯s a les declaracions dels ¨²ltims dies: mentre a la televisi¨® p¨²blica catalana una dirigent d¡¯Arran defensava poder conculcar els drets dels altres en funci¨® d¡¯una suposada ra¨® (massa respecte es mereixen els joves per minimitzar-ho, s¡¯han de prendre seriosament), el president Torra en el seu judici per pancartes i lla?os grocs demostrava un analfabetisme democr¨¤tic que hauria d¡¯espantar seriosament la ciutadania. Avui en dia qui est¨¤ portant la batuta de l¡¯independentisme al carrer i a les institucions s¨®n aquestes concepcions, no pas les que reclamen la independ¨¨ncia com un instrument per conquerir m¨¦s democr¨¤cia.

En aquesta situaci¨® ERC t¨¦ a hores d¡¯ara una responsabilitat cabdal. Encara m¨¦s, en la conjuntura de tenir a les mans el poder de facilitar el primer govern de coalici¨® d¡¯esquerres a l¡¯Estat des del restabliment de la democr¨¤cia.

Ning¨² ¨¦s ingenu i tothom sap que la tessitura real per als republicans ¨¦s dif¨ªcil: al llarg dels anys han crescut sobretot a costa de molt vot nacionalista conservador, especialment fora de l¡¯¨¤rea de Barcelona. ?s amb aquest capital electoral i pol¨ªtic que s¡¯han transformat en un partit gran i ara volen consolidar la seva centralitat conquerint all¨° que han desitjat sempre, que ¨¦s la presid¨¨ncia de la Generalitat. Tamb¨¦ saben que qualsevol moviment per desfer-se de la tutela de l¡¯independentisme arrauxat (en la seva versi¨® j¨²nior de la CUP o s¨¨nior del puigdemontisme) el pagaran amb una campanya de desprestigi dur¨ªssima, constru?da sobre la narrativa de la tra?ci¨®, de la censura a la conciliaci¨® i a l¡¯acord amb ¡°l¡¯enemic¡± (quin masclisme tan evident en aquestes acusacions!), i de la construcci¨® d¡¯un enemic intern perfecte, aquell que finalment no ha estat capa? de ser ¡°prou catal¨¤¡±. Els mateixos Tard¨¤ i Rufi¨¢n ¨Ctots dos dirigents que han anat m¨¦s enll¨¤ a l¡¯hora de denunciar el car¨¤cter integralista d¡¯una part de l¡¯independentisme¨C ho han experimentat durament en la seva pr¨°pia pell.

Per¨° la pol¨ªtica ¨Csi ¨¦s que serveix d¡¯alguna cosa¨C demana capacitat d¡¯operar tenint en compte un context determinat i, sobretot, fidelitat a uns principis.

El context diu que la independ¨¨ncia ¨¦s lluny, no nom¨¦s per la situaci¨® espanyola i internacional, sin¨® sobretot perqu¨¨ no t¨¦ el consens de la majoria de la ciutadania catalana. Per tant, ERC s¡¯haur¨¤ de plantejar qu¨¨ fa en un ¡°mentrestant¡± que tot apunta que ser¨¤ llarg. Poden seguir acceptant l¡¯hegemonia nacionalista tradicional (per temor, convicci¨® o tacticisme, com han fet en el cas de la negativa als Pressupostos) o b¨¦ fer fructificar el consens que li ha atorgat la ciutadania. I aix¨° entronca amb la fidelitat als principis: si el projecte fundacional d¡¯aquesta ERC es basa en la idea de la independ¨¨ncia com a eina per plantejar una millora democr¨¤tica, per eixamplar els drets de la majoria, seria impensable negar el seu suport a l¡¯acord del PSOE, Unides Podem i En Com¨² Podem. En definitiva, tenen una ocasi¨® immillorable per reafirmar els seus principis i demostrar que la seva lluita ¨¦s pels drets del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Per deixar clar que, efectivament, almenys per ells ¡°aix¨° va de democr¨¤cia¡±.