En un moment crucial

I els militants han parlat. Amb el suport massiu a les propostes de les direccions dels partits, les bases han donat llum verda a la negociaci¨® per al primer Govern de coalici¨® de la hist¨°ria de la democr¨¤cia espanyola recent. La m¨¦s llarga, la m¨¦s productiva, la m¨¦s rendible, que ara apareix com la m¨¦s convulsa, la m¨¦s amena?ada i pot ser que la m¨¦s vulnerable. Pels perills globals i per la mala gesti¨® local, pels vicis propis i la p¨¨rdua de virtuts alienes. Tot alhora. Per¨° especialment per les tend¨¨ncies que pretenen incidir en una alteraci¨® del fons mantenint les formes i recuperant aquell suggeriment del fiscal del Consell de Castella, quan semblava convenient ¡°dar instrucciones y providebcias muy templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado¡±. I si aquell document secret del 29 de gener del 1716 tenia com a dest¨ª Catalunya, 300 anys despr¨¦s, s¨®n les multinacionals forces econ¨°miques ultraliberals amb el suport de les autarquies pol¨ªtiques les que treballen per aconseguir el que han anhelat durant tant de temps: que l¡¯aparen?a emmascari la intenci¨® de no perdre el control que han exercit durant tant de temps.

Som en un moment crucial. Com si el dest¨ª no ens hagu¨¦s situat sota la influ¨¨ncia d¡¯una conjunci¨® astral negativa. La que adverteix de determinats riscos per a l¡¯estabilitat i que incideix en la necess¨¤ria revisi¨® i millora d¡¯un sistema perfectible que alguns volen alterable. En el sentit que s¡¯ha assenyalat o en el contrari. Instal¡¤lar-nos en un assemblearisme permanent on ning¨² assumeix cap responsabilitat concreta perqu¨¨ aquesta descansa en el col¡¤lectiu. Tots sabem, malgrat tot, que a l¡¯hora de la veritat tamb¨¦ aqu¨ª s¡¯imposen les trampes, les falsedats i les mentides. Condici¨® humana, resist¨¨ncia, inter¨¨s. En sobren els exemples.

Davant d¡¯un repte d¡¯aquesta dimensi¨®, la maquin¨¤ria de les formacions pol¨ªtiques s¡¯han volgut curar en salut buscant el suport dels afiliats. Una tend¨¨ncia que es ven com un acte de col¡¤laboraci¨® imprescindible quan ¨¦s nom¨¦s una coartada per poder negociar amb m¨¦s exig¨¨ncia i menys marge. I ¨¦s curi¨®s que els qui s¡¯omplen la boca de participaci¨® continuen prenent la majoria de decisions, tant o m¨¦s importants que aquesta, a porta tancada i procurant que no transcendeixin. I aix¨ª, on avui es proclama la transpar¨¨ncia, dem¨¤ es continuar¨¤ treballant en la foscor fent una crida a la responsabilitat.

No ¨¦s q¨¹esti¨® d'aigualir la festa a ning¨², sin¨® de contextualitzar un acte que t¨¦ m¨¦s de por que no pas de gosadia. Perqu¨¨ quan els lideratges s¨®n forts, les ideologies s¨°lides i les decisions a prendre conven?udes i convincents, aquest tipus d¡¯accions no es preveuen. Creuen que amb les explicacions que es donen ja n¡¯hi ha prou. Aix¨ª ha estat i aix¨ª ens ha semblat durant quatre d¨¨cades.

El mateix i per una ra¨® id¨¨ntica podr¨ªem convenir en relaci¨® amb els votants. Avui tenim que uns 250.000 participants vinculats al PSOE ¨CPSC incl¨°s¨C, Unides Podem ¨CComuns tamb¨¦¨C i Esquerra Republicana de Catalunya han decidit en nom d¡¯uns 11 milions de ciutadans que el 10 de novembre van optar conjuntament per aquestes sigles i el que representaven. D¡¯aquells resultats, d¡¯altra banda analitzats sobradament, es van extreure unes conclusions. La m¨¦s reiterada va ser que l¡¯electorat va insistir en el seu dictamen del mes d¡¯abril, frustrat per les t¨¤ctiques m¨¦s que per estrat¨¨gies, i per l¡¯ambici¨® m¨¦s que per la convicci¨®. En qualsevol cas, som aqu¨ª. Observant com, altre cop, uns pocs decideixen per uns molts. Perqu¨¨ si les eleccions no es guanyen ni es perden gr¨¤cies o a pesar dels militants, sin¨® del volum de ciutadans que fa la seva aportaci¨® personal i intransferible, es podria deduir que les accions de les seves conseq¨¹¨¨ncies s¡¯haurien de consultar als mateixos que amb el seu vot han provocat aquesta circumst¨¤ncia.

?s un absurd, ¨¦s clar. Una provocaci¨® que ve a substituir-se per les enquestes que prenen el pols als desitjos ciutadans. I com que resulta que aquestes ho veuen tot tan malament com dif¨ªcil s¡¯ho plantegen els qui han d¡¯executar la voluntat popular, aquests es curen en salut reduint el cercle als propis per simular que ells compendien les intencions dels estranys. I tampoc ¨¦s aix¨ª. Cada un decideix el que vol i sap per qu¨¨ ho fa. Trobar¨ªem tantes raons com votants. Especialment quan bona part, cansats i avorrits, van esgotar les exist¨¨ncies de pinces per posar-se-les al nas a l¡¯hora de dipositar la papereta al sobre. Com ens divertir¨ªem si la llei electoral permet¨¦s incloure una redacci¨® justificativa a m¨¦s del sufragi!

Davant de tanta impossibilitat, nom¨¦s cal exigir menys simulacre i m¨¦s coratge, aud¨¤cia i valentia. Qualitats indispensables per al lideratge. Aquell estadi que va unit al risc i a l¡¯assumpci¨® de les conseq¨¹¨¨ncies. Els electors ja hi serem per corregir-los quan ens tornin a passar la pilota. O no anava aix¨ª la cosa?