L¡¯¨¤nima de l¡¯ensa?mada

L'ensa?mada, tan evident i central, sovint pot resultar com una nosa, insulsa, crua o amb massa sa?m fred al cul. En les readaptacions atrevides ¡ªfarciments de coloraines i massa bocins rars damunt¨C, fracassa. Per¨° el mal ve per la mala m¨¤ que t¨¦ pressa en la creaci¨® estirant-la i cordant-la, la maduraci¨® i cocci¨®, tan complexes.

Malgrat tot, amb la in¨¨rcia del desig de la mem¨°ria i els costums, la gran espiral segellada continua present, inevitable i simb¨°lica. Concreta la representaci¨® de la festa comunal i marca la s¨ªntesi de la ruta del discurs i pensament circulars d'alguns nadius.

Resisteix a les imitacions industrials i a les creacions continentals benintencionades. Sobretot milita digna i emotiva, transoce¨¤nica, a les mans d'emigrants en quarta o cinquena generaci¨® d'arrelament. A Am¨¨rica i Mallorca les elaboracions dom¨¨stiques, particulars, s¨®n exercicis per a l'arxiu de gl¨°ries de la hist¨°ria, esdevenen troballes ins¨°lites, les darreres mans s¨¤vies i pacients.

L'amena?a, el perill de l'extinci¨® de l'ensa?mada popular i selecta, petita, individual o col¡¤lectiva de celebraci¨® coral, ve en el desordre i amb el tancament de tants de forns artesans i pastisseries tradicionals, populars, de barri o d¡¯anomenada, a la capital i als pobles. Sorgeixen alguns invents de cert vertigen. No val tot. La vindicaci¨® d'una suposada entitat original, no pot fer-se contra la l¨°gica i coher¨¨ncia de la massa, la pasta i past¨ªs illenc, d¡¯arrels pr¨°pies i mesclades de lluny.

Regal i souvenir, viatgera i ambaixadora, les seves caixes protectores, al pas, en aeroports, en delaten l'origen i la destinaci¨®. Ensa?mada de companyia per a illencs, obsequi per a coneixedors i targeta de presentaci¨®, com els siurells i les sobrassades.

El pintor Joan Mir¨® va accedir a Par¨ªs al ja fam¨®s Pablo Picasso, el 1920, amb una ensa?mada que li va donar la mare d'aquest, Maria Picasso, que era l'amiga de la mare de Mir¨®, la mallorquina Dolors Ferr¨¤. Per¨° Mir¨® va trobar tancat el taller de Picasso; hi va tornar un parell de vegades i, al final, quan el va rebre, l'ensa?mada estava seca, era una pedra. (Es recicla a trossos en greixonera dol?a i es planxa en calent, amb un pes a sobre, volta i volta, sense cremar-la, se¡¯n fan trinxes per a mullar).

La cua fina i cruixent de la pasta fullada o l¡¯inflat, gran i esponj¨®s, tallades diferents, saboroses i grasses sempre, s¨®n les fites de l'espiral que ¨¦s el vertigen, equilibri, turbant i cua de dimoni. L'ensa?mada, sigui com fos el seu origen, ¨¦s com la sobrassada i els siurells de Mallorca, o insular, s¨®n propis, aut¨°ctons, mesclats, despr¨¦s de segles d'extensa i constant elaboraci¨® i consum local.

Hi ha algun mallorqu¨ª solitari, fadr¨ª, que ent¨¦n d'ocells i d¡¯empelts que t¨¦ ¡°la dol?a i tendra ¨¤nima de l'ensa?mada¡±. ?s alg¨² endurit que no plora als enterraments, que ni s'abra?a ni besa amb els altres per qualsevol motiu, que a penes somriu, que ent¨¦n l'amistat com un b¨¦ esc¨¤s. El publicista i escriptor Ildefons Garc¨ªa-Serena, aragon¨¨s, barcelon¨ª, mig illenc per milit¨¤ncia, retrata aix¨ª, c¨¤lid, Miquel Cuco, el seu amic, en la seva rellevant novel¡¤la El fill del doctor (Vegueta) que travessa un segle amb les aventures de quatre generacions entre dos continents. El llibre, un relat entre tants d¡¯altres, internacional, ¨¦s una s¨ªntesi finalista, testimonial.

Existeix dispersa una generaci¨® de pen¨²ltims mallorquins, gent que avan?a cap al no-res al mateix temps que s'esvaeix l'illa que va ser el pa¨ªs com¨², ordenat i sencer. Aquestes persones generalment s'expliquen en els seus silencis per¨° coneixen la realitat pels seus noms i les llegendes ocultes de gaireb¨¦ tot i de tots.

Als seus ulls hi ha les mirades de la pell de Mallorca, la biografia del paisatge i del foravila ja en derrota, els seus records es basen en els detalls d¡¯algunes desfetes, dels seus absents, la seva taula habitual, tradicional, materna, austera i exquisida.

Els darrers testimonis conviuen segons el calendari de la vida natural i les collites del passat i els ametllers i figueres que sembr¨¤ i s¡¯han mort de malaltia, assecats. Pocs van tenir relaci¨® habitual amb la mar i, ¨¦s clar, adverteixen les jugades de les figures, els extratips locals, fantasmes que volen enganar. Intueixen les rutes dels n¨²vols de les pluges i com rolen els vents, els dies fugissers.

Van superar grans crisis, de la fam, la fil¡¤loxera de la vinya, la grip de 1918; els seus parents van emigrar, van fugir. Ells van ser nins i nines v¨ªctimes, que van patir la desolaci¨® d¡¯una guerra, d¨¨cades de dictadura amb Franco i la negritud c¨°mplice autorit¨¤ria de molts de capellans i monges.

Aquests nadius pen¨²ltims testimonis del ¡®parad¨ªs¡¯ mallorqu¨ª ¡ªgran t¨°pic confegit pels literats i pintors que van venir de fora¡ª, han transitat per la societat austera de l'autoconsum, sense llibertat, llum, neveres, m¨°bils, televisions, cotxes, avions arreu i Internet. Procedeixen d¡¯una vida dura igual que en l'Edat mitjana, per a ells l'ensa?mada representava un esdeveniment, era una festa espor¨¤dica. I han entrat en el segle XXI amb el vertigen de l'opul¨¨ncia aparent i l'ensa?mada vulgaritzada mentre quasi tot s¡¯esbuca, la natura i la naturalesa de les coses.