Imatges de tres anys d¡¯anarquia
L'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona exposa les fotografies de l'Oficina d'Informaci¨® i Propaganda de la CNT-FAI (1936-1937)
El 21 de gener del 1939 les tropes franquistes eren a les portes de Barcelona, una ciutat exhausta i esgotada per tres anys de conflicte. Davant de l'imminent desenlla?, els membres de l'Oficina d'Informaci¨® i Propaganda de la CNT-FAI decideixen abandonar la seu a la quarta planta de la casa CNT-FAI, de la via Durruti (actual Foment Nacional del Treball de Via Laietana). Amb ells s'enduen 43 caixes de fusta dissenyades per transportar fusells Mauser amb diverses tones de documentaci¨® que carreguen en un cami¨® cap a Amsterdam. Entre el material, milers de fotografies i negatius de la secci¨® gr¨¤fica de l'Oficina preses durant la guerra, un dels fons fotogr¨¤fics propagand¨ªstics m¨¦s importants de la hist¨°ria de l'anarquisme ib¨¨ric. Per¨° el material es va haver de quedar a Londres i Oxford durant tota la Segona Guerra Mundial, abans d'arribar a Amsterdam a causa de l'ocupaci¨® nazi.
Per fi, el 1947 van ingressar a la seu de l'Institut Internacional d'Hist¨°ria Social d'Amsterdam (IISG) un total de 2.288 fotografies, 5.590 negatius, 259 plaques de vidre d'autors com Antoni Campa?¨¤, Katy Horna, David Marco, Margaret Michaelis i els P¨¦rez de Rozas, entre altres fot¨°grafs reconeguts i an¨°nims. Se'n sap ben poca cosa, nom¨¦s que l'Oficina la va dirigir Jacinto Toryho i va viure la seva principal activitat entre el juliol del 1936 i el maig del 1937, moment en qu¨¨ la ciutat es va convertir en referent de la lluita social i les reivindicacions obreres. Encara que va continuar tota la guerra va conviure amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Malgrat la seva import¨¤ncia, fins ara no s'havia fet una investigaci¨®, una publicaci¨® o un treball expositiu seri¨®s que destaqu¨¦s el valor de l'impressionant llegat gr¨¤fic d'aquest moviment, que ha estat 80 anys gaireb¨¦ in¨¨dit. Fins ara, que l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (AFB) ha inaugurat l'exposici¨® Gr¨¤fica anarquista. Fotografia i revoluci¨® social, 1936-1939, en la qual s'exposa (fins al 16 de maig, gratis) aquest ric i desconegut fons.
Organitzada en col¡¤laboraci¨® amb l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), la Fundaci¨® Anselmo Lorenzo i l'Ateneu Enciclop¨¨dic Popular, les imatges deixen clar que l'oficina va fer b¨¦ la seva feina il¡¤lustrant les conquestes revolucion¨¤ries. En les imatges, de soldats al front, de camperols fent la seva tasca o de treballadors fent la feina, per¨° tamb¨¦ ocupant els despatxos que fins fa poc temps ocupaven els amos, no hi ha res de natural. Tot s¨®n posats r¨ªgids sigui en una enorme empresa t¨¨xtil o de soldats a la caserna del Bruc prenent les instal¡¤lacions per les armes.
L'exposici¨®, comissariada per Andr¨¦s Antebi, Pablo Gonz¨¢lez Morandi, Teresa Ferr¨¦ i Roger Adam, mostra bona part d'aquestes imatges i algunes dels diaris, revistes, opuscles, butlletins, llibres en el qual es van difondre. Tamb¨¦ el cinema, com la cinta Reportatge del moviment revolucionari a Barcelona, la primera pel¡¤l¨ªcula que es va fer de la Guerra Civil.
¡°De la revisi¨® de tot el material es dedueix que es tracta d'una iniciativa m¨¦s organitzada i menys an¨¤rquica del que podia semblar, en la qual tot est¨¤ perfectament planificat¡±, expliquen els comissaris. En l'exposici¨® es fa pal¨¨s l'inter¨¨s per trencar amb la imatge estigmatitzada que l'anarquisme era sin¨°nim de viol¨¨ncia, irracionalitat i pobresa. Per contrarestar tot aix¨°, van produir una iconografia pr¨°pia com la dels sans i imponents retrats de milicians d'Antoni Campa?¨¤.
En la mostra destaca el treball d'una fot¨°grafa compromesa, com Katy Horna, que va venir a fotografiar el conflicte de primera m¨¤. A l'altre extrem les imatges de la saga, pare i fill, dels P¨¦rez de Rozas, que ¡°sorprenentment pel seu ideari conservador¡± van fotografiar les col¡¤lectivitzacions dels obrers i camperols pagats pels recursos d'aquesta oficina anarquista. Tamb¨¦ hi ha un bon nombre de professionals i aficionats que amb les seves fotos (a 10 pessetes cadascuna) van immortalitzar el moment.
L'arxiu va romandre sense obrir fins al 1975 i continua sent propietat de la instituci¨® i dels camarades que el van promoure i el van utilitzar. ¡°Aqu¨ª continua sent perill¨®s, tot i que no li han faltat pretendents, des de la Generalitat fins al Ministeri¡±, explica amb contund¨¨ncia S¨°nia Tur¨®n, secret¨¤ria de cultura de la CNT. El 20 de febrer veur¨¤ la llum un llibre amb aquest material i la feina feta pels comissaris, que per a ells nom¨¦s ¨¦s l'inici d'un ¡°relat que cal seguir construint¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.