Un Cervantes ¡°biling¨¹e¡±

Encara els deuen tremolar les orelles als mantenidors del mantra que Catalunya ¨¦s feli?ment biling¨¹e despr¨¦s de les declaracions del recent premi Cervantes, el poeta Joan Margarit, que en una entrevista a TV3 poc despr¨¦s de saber-se el guard¨® no va ser gaire ambigu a l¡¯hora de detallar d¡¯on li ve el biling¨¹isme: ¡°[el premi reconeix] dues lleng¨¹es, una ¨¦s la materna, per¨° l¡¯altra me la va donar el Franco... Per¨° amb bufetades, eh, me la va imposar a bufetades. Ara, no l¡¯hi penso tornar¡±. I concreta simb¨°licament aquesta relaci¨® amb dos episodis viscuts: d¡¯una banda, el clatellot f¨ªsic d¡¯un agent de l¡¯ordre pel fet de no parlar en cristi¨¤, i de l¡¯altra, la pr¨°pia ignor¨¤ncia en no haver rebut cap ensenyament sobre Ausi¨¤s March tot i haver passat els sis anys d¡¯institut en un centre amb aquest nom.

La sorpresa en els responsables d¡¯atorgar el Cervantes deuria ser maj¨²scula en sentir unes manifestacions d¡¯aquesta magnitud, malgrat que el ress¨° que han tingut ha sigut esc¨¤s, immersos com hem estat en not¨ªcies de m¨¦s embalum. No era el que s¡¯esperaven en una setmana en qu¨¨ la concessi¨® del premi a un candidat que no era a les travesses coincidia amb la necessitat de pactes postelectorals que, d¡¯alguna manera ni que fos amb l¡¯abstenci¨®, miraven clarament cap a Catalunya. El govern socialista s¡¯atrevia, per primer cop, a premiar un autor que s¡¯expressa tant en catal¨¤ com en castell¨¤, i que a m¨¦s escriu coses tan poc dretanes com ¡°la llibertat ¨¦s quan comen?a l¡¯alba en un dia de vaga general¡±.

Destaca la mirada persistent cap a Catalunya que ha tingut el Cervantes en els darrers anys, especialment els ¨²ltims dotze. Si considerem la llei no escrita que intercala autors espanyols i llatinoamericans en el guard¨® (amb una lleugera excepci¨® que no trenca l¡¯equitat), tenim que dels sis darrers premiats d¡¯origen espanyol, cinc han sigut nascuts a Catalunya: Juan Mars¨¦ (2008), Ana Mar¨ªa Matute (2010), Juan Goytisolo (2014), Eduardo Mendoza (2016) i enguany Joan Margarit (l¡¯¨²nica excepci¨® ha estat Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald, el 2012). Hi ha, per¨°, un canvi sensible: aix¨ª com amb anterioritat es premiava els autors catalans que escrivien en castell¨¤ (?es tractava del suport velat dels governs del PP a unes lletres que es consideraven menystingudes pels successius governs de la Generalitat en ple ascens del proc¨¦s?), ara es fa una evident picada d¡¯ullet a unes lletres pretesament biling¨¹es tot buscant complicitats. Com deia el ministre Jos¨¦ Guirao, aix¨° demostraria ¡°la plenitud d¡¯una cultura peninsular en una din¨¤mica internacional¡±. No imagino un predecessor com Jos¨¦ Ignacio Wert fent i dient una cosa aix¨ª.

Les declaracions de Joan Margarit s¨®n per¨° un bon raig d¡¯aigua al vi. Durant d¨¨cades una determinada cr¨ªtica liter¨¤ria ha fet un usdefruit indecor¨®s d¡¯un concepte propi de la socioling¨¹¨ªstica com ¨¦s el biling¨¹isme, i s¡¯ha pret¨¨s traslladar els usos estrictament literaris al terreny de la quotidianitat apel¡¤lant a la corrua d¡¯autors que des de final del segle XV han escrit en castell¨¤. Per¨° d¡¯aqu¨ª a pretendre que la cultura catalana ¨¦s biling¨¹e ¡ªo fins i tot que tot Catalunya ¨¦s biling¨¹e des de llavors¡ª hi ha un abisme que transforma els compartiments estancs que representen les dues lleng¨¹es en una arc¨¤dia biling¨¹ista que l¡¯hermen¨¨utica s¡¯entesta a desmentir. El cr¨ªtic Juli¨¤ Guillamon, al seu recent La ciutat interrompuda, narra l¡¯an¨¨cdota d¡¯una xerrada a la UPF amb quatre autors, Monz¨® i Palol, Menzona i Az¨²a, dos en catal¨¤ i dos en castell¨¤, i de la copa pr¨¨via: ¡°Monz¨® va comen?ar a parlar amb Palol, Az¨²a amb Mendoza: entre les dues parelles no es van dir ni mitja paraula. He recordat aquell moment diverses vegades quan s¡¯ha parlat de la relaci¨® dels escriptors en catal¨¤ i en castell¨¤ de Barcelona, de l¡¯exist¨¨ncia de dues cultures¡±.

Ara haurem de veure si els propers guardons desafiaran l¡¯estad¨ªstica i el risc per tornar a premiar un escriptor catal¨¤. Si l¡¯objectiu del darrer Cervantes era superar aquesta escissi¨® en dues cultures i premiar els autors que realment treballen en dues lleng¨¹es (n¡¯hi ha m¨¦s: Carme Riera, Jenn D¨ªaz, Care Santos, Lolita Bosch, Flavia Company), trobar-se que el premiat atribueix l¡¯¨²s del castell¨¤ als calbots d¡¯un dictador no deixa de ser un autogol dif¨ªcil d¡¯encaixar.