Un senyor d¡¯una altra ¨¨poca

Unes g¨¤bies amb llums a dins; un senyor que amb poca noci¨® del ritme picava de mans tot sol, dempeus a la platea; uns m¨°bils que nom¨¦s al final del concert van comen?ar a gravar t¨ªmidament, gaireb¨¦ com si demanessin perm¨ªs; dos ninots a les llotges laterals, fets amb maletes, un amb una escombra al cap i l'altra amb una baieta; hist¨°ries, frases, pensaments i al¡¤locucions que evocaven uns altres temps, quan tot semblava m¨¦s clar, menys vora?, m¨¦s hum¨¤; les cabres d'un avi, unes fotografies guardades en llaunes de galetes versus Instagram i una trentena de can?ons amb pell ac¨²stica explicant aquest mon que era el nostre avui ahir mateix. Les can?ons d'un senyor que, potser per primera vegada?, es va vestir amb una intenci¨® manifesta d'estar elegant, fins i tot amb un mocador sense nuar penjant del coll. Manolo Garc¨ªa.

Era un dimarts a la nit, per¨° s'havien venut totes les entrades. Era el primer de set concerts a Barcelona que far¨¤ al llarg de desembre, un gest molt Garc¨ªa, en la idiosincr¨¤sia del qual ja no hi tenen cabuda els grans recintes que allunyen l'escenari del p¨²blic. Fins i tot des de la part m¨¦s alta del T¨ªvoli, amb el galliner ple, es podia veure que la camisa de Manolo Garc¨ªa era estampada, i el seu portador saludava de tant en tant a les altures per recordar als seus habitants que ell t¨¦ tothom present. I els veu, ja que als seus concerts els llums blancs, els que enceguen, il¡¤luminen amb freq¨¹¨¨ncia la platea perqu¨¨ el Manolo pugui veure qui es despista. Atent al detall com el que ¨¦s, un esfor?at obrer de la can?¨®. Ja pot guanyar els diners que guanyi, per¨° la seva relaci¨® amb el p¨²blic i el seu treball continuen sent els d'un obrer que estima la seva feina, de senyor antic amb bicicleta. Pur ofici en temps l¨ªquids. Per aix¨° tres hores de concert, perqu¨¨ els diners invertits pels seus fidels estiguin sempre ben aprofitats. Tres hores amb un so excel¡¤lent, una banda a l'altura i un humil per¨° imaginatiu i eficient joc de llums.

I per aquest mateix zel el repertori de la gira ac¨²stica tampoc ¨¦s el mateix que el de l'el¨¨ctrica, per no fer pagar dues vegades pel mateix. Variat de dalt a baix, al T¨ªvoli va comen?ar vacil¡¤lant, no totes les can?ons del Manolo, amb aquesta estructura mel¨°dica que de vegades sembla que vulgui allunyar de l'¨¨xit, s¨®n aptes per sonar t¨¨nues i sense ritme. Per¨° a poc a poc el repertori va entrar en el terreny familiar, a?Solo amar?ja irrompia el ritme i a partir d'aquesta quarta pe?a el to va anar pujant de manera imperceptible fins a l'apoteosi final, Insurrecci¨®n, passant pels rescats en popurri de temes viscuts amb Quimi Portet, aix¨ª com d'aquest abundant material que Manolo signa en solitari. Pop i rock aflamencats, algun deix de funk suau, accents de rag, algun toc de reggae i perfums ¨¤rabs en relectures per a l'ocasi¨® en diversos casos accentuades amb hang, aquest tambor met¨¤l¡¤lic amb forma d'ovni, lla¨¹t, moltes guitarres ac¨²stiques, baix, viol¨ª i alguna nota de teclat. I per sobre de tot el Manolo i la seva veu, el Manolo i el seu cos en moviment darrere d'un saler de carrer, el Manolo persona que opina, en ocasions com un mestre davant dels alumnes, sobre un m¨®n que no li agrada perqu¨¨ arrasa amb el que ens queda d'humans. ¡°Menys llumetes i m¨¦s just¨ªcia social¡±, va reclamar dedicant el concert als desfavorits representats en un grup de sensesostre anomenat aix¨ª, Los sin techo. El caliu del que ¨¦s antic i familiar, el valor del qual augmenta a mesura que es perd. De moment queda molt Manolo Garc¨ªa perqu¨¨ els seus fidels se sentin ben acompanyats.