El quartet de Barcelona

Als contes que Jordi Nopca (Barcelona, 1983) va reunir a Puja a casa, bona part del protagonisme requeia en les vicissituds d¡¯una generaci¨® que vorejava la trentena d¡¯anys i que, ¨°rfena de projectes vitals definits, havia d¡¯aprendre a conviure amb la precarietat com a m¨¨tode de subsist¨¨ncia. ¡°?rem els fills atractius i despreocupats de l¡¯ultracapitalisme. Els nostres pares tenien professions liberals i ens havien educat amb tan poques prohibicions que fins i tot ens permetien odiar-los¡±, diu un dels dos germans que narren els avatars de l¡¯embardissada realitat emocional que es dibuixa a La teva ombra, novel¡¤la amb la qual Nopca ha obtingut el primer premi Proa.

I, certament, tal com continua dient aquest personatge ¡ª¨¦s en un restaurant, i la banalitat de les converses que sent a les altres taules ¨¦s igual a la que ell mant¨¦ amb les seves amigues¡ª, el lector tamb¨¦ pot pensar que ¡°la meva impressi¨® era que si aconsegu¨ªssim sumar totes les paraules que es deien all¨¤ dins en traur¨ªem una novel¡¤la que explicaria aquell moment i la nostra generaci¨®¡±. A La teva ombra, Nopca t¨¦ l¡¯habilitat de recopilar els tics imperceptibles, les petites manies i les conductes socials que marquen les tend¨¨ncies de la realitat contempor¨¤nia, o l¡¯esperit de l¡¯¨¨poca, per¨° el lector li agraeix que l¡¯especulaci¨® sociol¨°gica no sigui l¡¯objectiu que persegueix, que sigui nom¨¦s una m¨²sica de fons o un espai per donar solidesa i versemblan?a a ¡°un melodrama que encara no ha esgotat totes les seves opcions¡±, i que sortosament se salva de ser ¡°una digressi¨® sobre el social housing¡± o qualsevol altra mena d¡¯al¡¤legoria moral.

La teva ombra podria descriure¡¯s com una mena d¡¯El quartet d¡¯Alexandria filmat per Hong Sang-soo: Nopca hi aglutina la indefinici¨® i la deriva existencial, la sexualitat i la confusi¨®, amb un tra? insidiosament senzill i prec¨ªs, amb un moviment de la prosa que ni puja ni baixa sin¨® que tan sols es mou per distorsionar les arrels del melodrama. L¡¯enveja i la venjan?a, la rivalitat i la crueltat met¨°dica entre dos germans ¡ªexperts a augmentar la relaci¨® comptable d¡¯amants, per dir-ho en paraules d¡¯Eloy Fern¨¢ndez Porta¡ª, a causa de les relacions amoroses que successivament mantenen amb la mateixa noia ¡ªque sembla que nom¨¦s pugui enamorar-se de qui la menyspre?¡ª, ¨¦s la base melodram¨¤tica que sustenta la sofisticada construcci¨® argumental de La teva ombra, una esp¨¨cie de calidoscopi narratiu on les hist¨°ries es van formant a mesura que es deformen perqu¨¨ la versi¨® dels fets que posseeixen els dos narradors ¡ªels dos germans¡ª no pot coincidir de cap de les maneres.

Aix¨ª, el germ¨¤ petit n¡¯escriu una novel¡¤la ¡ªque guanya el premi Josep Pla¡ª i converteix en personatges de ficci¨® el seu entorn ¡ªel seu germ¨¤ gran, la noia i la quarta figura en disc¨°rdia en aquest quartet sexual, una violinista anglesa¡ª, per¨° ignora que la seva part en el conflicte ve donada gr¨¤cies a la capacitat manipuladora del seu germ¨¤, com si a la vida real fos un titella mogut segons la seva voluntat. A La teva ombra hi ha dos punts de vista ¡ªo quatre, per¨° no se sap mai¡ª i molts viatges f¨ªsics i an¨ªmics, com si a cada personatge li fos impossible estar en sincronia amb ell mateix, i Nopca descriu amb dinamisme i efervesc¨¨ncia els estudiats moviments d¡¯unes aventures fr¨ªvoles que esdevenen unes aventures s¨°rdides de la ment: el lector avan?a encantat rere la resposta que li planteja cada situaci¨® ¡ªi ara qu¨¨ passar¨¤?¡ª, agraeix que el text s¡¯aturi detalladament en an¨¨cdotes que no tenen cap relaci¨® directa amb el transcurs de la trama ¡ªcom si al darrere hi hagu¨¦s una m¨¤quina d¡¯explicar hist¨°ries¡ª, i no s¨®n pocs els moments en qu¨¨ es valora que la melancolia o la tristesa dels fets es narri amb una ironia cordial o amb la bellesa exc¨¨ntrica d¡¯una com¨¨dia.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que el lector ¡ª?¨¦s l¡¯espia que vigila a l¡¯¨²ltim cap¨ªtol, o ¨¦s el mateix Nopca que vigila el lector?¡ª pot pensar que La teva ombra, a la tercera part, ¨¦s com la casa de Londres de l¡¯arquitecte John Soane, el lloc on el germ¨¤ gran i la violinista decideixen prendre un prop¨°sit crucial per a l¡¯evoluci¨® de la trama, una llar convertida en ¡°una bigarrada acumulaci¨® de columnes, est¨¤tues, m¨¤scares, frisos i pintures¡±, i enyorar com hauria quedat el melodrama de la novel¡¤la sense l¡¯esclat sentimental de les ¨²ltimes cent p¨¤gines.