La investigaci¨® biom¨¨dica catalana s¡¯alia per erigir-se en el gran pol cient¨ªfic del sud d¡¯Europa

La investigaci¨® biom¨¨dica catalana ha posat la primera pedra per erigir-se com el gran pol cient¨ªfic del sud d'Europa. El Govern ha donat llum verda aquesta setmana a una alian?a estrat¨¨gica dels centres d¡¯investigaci¨® de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS) per ser m¨¦s competitius i eficients a Europa. Sota el paraigua de l¡¯Iriscat, els centres catalans ¡ªara per ara els set de l¡¯ICS per¨° esperen obrir-se a m¨¦s grups cient¨ªfics¡ª uniran esfor?os i infraestructura per competir al nivell del consorci SciLifeLab de Su¨¨cia o el National Institute for Health Research del Regne Unit.

¡°Es van identificar necessitats de gesti¨®, m¨¦s a nivell gerencial. I tamb¨¦ es van trobar necessitats m¨¦s cient¨ªfiques, per exemple, que no hi ha la necessitat de tenir infraestructures duplicades. Van ser els centres els que van identificar l¨ªnies en qu¨¨ podien ser m¨¦s eficients i van decidir establir un espai per col¡¤laborar¡±, justifica Robert Fabregat, director general d¡¯Investigaci¨® i Innovaci¨® en Salut del Govern. El Consell Executiu va aprovar dimarts passat la creaci¨® de l¡¯Iriscat, que ja compta amb set centres d'investigaci¨® de l¡¯ICS. Fabregat confirma que hi ha, a m¨¦s, altres grups cient¨ªfics que ja han mostrat inter¨¨s per incorporar-se al projecte.

La competitivitat per accedir a algunes convocat¨°ries d¡¯ajuts ¨¦s tan extrema que alguns centres es queden fora de joc. ¡°Hi havia problemes per accedir a certs projectes en qu¨¨ la massa cr¨ªtica d¡¯un hospital ¨¦s poca. Al final, acabaven competint entre els hospitals¡±, lamenta el director general d¡¯Investigaci¨®. Per aix¨°, els centres acabaven establint vincles i acords bilaterals, molts dels quals sorgits de la relaci¨® espont¨¤nia dels investigadors. L¡¯Iriscat, expliquen des de Salut, aporta una pres¨¨ncia m¨¦s institucional i unes l¨ªnies estrat¨¨giques comunes a aquestes pr¨¤ctiques que ja tenien lloc amb alguns projectes complexos.

¡°La voluntat ¨¦s que aix¨° sigui m¨¦s permanent. No ¨¦s estructural, perqu¨¨ cada centre continuar¨¤ tenint la seva independ¨¨ncia, per¨° s¨ª una mica m¨¦s estrat¨¨gic. Busquem economies d¡¯escala per reduir costos o augmentar la nostra pres¨¨ncia internacional¡±, apunta Joan Comella, director del Vall d¡¯Hebron Institut de Recerca (VHIR). L'institut cient¨ªfic, adscrit a l¡¯hospital hom¨°nim, ¨¦s un dels set centres de l¡¯ICS que formar¨¤ part de l¡¯Iriscat. L¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® Biom¨¨dica de Bellvitge (IDIBELL), l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® en Ci¨¨ncies de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), l¡¯Institut de Recerca Biom¨¨dica de Lleida (IRB Lleida), l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® Sanit¨¤ria Pere Virgili (IISPV), l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® Biom¨¨dica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol i Gurina) s¨®n els altres centres que ja s¡¯han incorporat a l¡¯Iriscat.

Els investigadors calculen que la gran alian?a estrat¨¨gica es posi en marxa a mitjans del 2020. De moment, la primera reuni¨® servir¨¤, a m¨¦s de formalitzar l¡¯adhesi¨® dels primers centres adscrits, per al full de ruta de l¡¯Iriscat. Les l¨ªnies estrat¨¨giques que es perfilen s¨®n, per exemple, les malalties minorit¨¤ries. Aquestes malalties, encara que en conjunt s¨®n molt variades, afecten un nombre de pacients molt limitat, i ¨¦s aqu¨ª on es nota especialment la necessitat d¡¯unir esfor?os per augmentar la massa cr¨ªtica. ¡°La idea ¨¦s poder-hi fer m¨¦s i millor, captar m¨¦s diners i ser m¨¦s efica?os. I atreure cap als nostres centres m¨¦s inversi¨® nacional i internacional. Es tracta de fer una esp¨¨cie d¡¯agregaci¨® de forces per fer m¨¦s i m¨¦s r¨¤pid¡±.

Cardiologia i diabetis

D¡¯altres ¨¤rees estrat¨¨giques que estudien incorporar-se a la gran alian?a podrien ser la transfer¨¨ncia del coneixement de la diabetis i els problemes endocrins, ja que ja hi ha un grup de treball previ a la plataforma que avan?a en aquesta l¨ªnia. Els centres tampoc no descarten incidir en cardiologia i fins i tot en oncologia, en qu¨¨ alguns centres com el VHIR o el Vall d¡¯Hebron Institut d¡¯Oncolog¨ªa ja s¨®n, per se, unes grans pot¨¨ncies mundials. ¡°En assajos oncol¨°gics, amb la medicina personalitzada, el que abans v¨¨iem nom¨¦s com un c¨¤ncer, ara comen?a a tenir cognoms diferents i aquesta segmentaci¨® rebaixa la nostra capacitat de reclutament. En tots aquests casos, el fet de tenir una coordinaci¨®, ens fa molt m¨¦s forts¡±, conclou Comella.

Catalunya t¨¦ una vintena de centres d¡¯investigaci¨® biom¨¨dica on treballen 6.750 persones. Aquest sector mou en el territori uns 300 milions d¡¯euros d¡¯ingressos entre aportacions de la Generalitat, fons competitius, fons no competitius i altres ajuts. Actualment hi ha uns 6.000 assajos cl¨ªnics en marxa i al voltant de 9.000 publicacions cient¨ªfiques.