L¡¯aporia constitucional

¡°En temps de tribulaci¨® no fer mudances¡±, el principi ignasi¨¤ que encarna la reputaci¨® d'habilitat i ast¨²cia del jesu?tisme avui serveix de coartada per a la classe pol¨ªtica espanyola en la commemoraci¨® del 41 aniversari de la Constituci¨®. ?s necessari actualitzar-la? Sens dubte. Encara que nom¨¦s fos per una ra¨® elemental: en aquestes quatre d¨¨cades s'han produ?t canvis de tal envergadura que el marc econ¨°mic, social i cultural en qu¨¨ es va gestar la transici¨® ¨¦s pura hist¨°ria.

?s diferent el sistema econ¨°mic, a causa de les accelerades mutacions del capitalisme cap a l'economia financera global, que s'han carregat la fase industrial en qu¨¨ van prendre cos les democr¨¤cies liberals; ¨¦s diferent la composici¨® de la societat, amb afectaci¨® directa a la classe obrera hist¨°rica i amb la corresponent evoluci¨® de les seves organitzacions representatives (els sindicats); ¨¦s diferent el sistema d'interessos despr¨¦s del desplegament de l'Estat de les autonomies; s¨®n diferents els mecanismes de comunicaci¨® social: un m¨®n separa els temps en qu¨¨ els diaris eren hegem¨°nics en la creaci¨® de l'opini¨® p¨²blica de l'actual comunicaci¨® digital i de les xarxes socials com un paradigma nou i aclaparador; s¨®n diferents els usos i costums malgrat els intents dels sectors m¨¦s reaccionaris del pa¨ªs de frenar les conquestes en l'¨¤mbit dels drets individuals; s¨®n diferents les forces que incideixen en l'¨¤mbit de l'acci¨® pol¨ªtica i social, amb l'auge de l'ecologisme i del feminisme, s¨ªmbols actuals de la subversi¨® de les formes hegem¨°niques del poder (el capitalisme i el patriarcat). I aix¨ª successivament.

L¡¯aniversari de la Constituci¨® ha estat un ritual defensiu en un moment d¡¯impot¨¨ncia

Fruit d'aquests canvis, Espanya pateix una crisi de governan?a amb singularitats espec¨ªfiques per¨° amb caracter¨ªstiques generals no gaire diferents de les que afecten les democr¨¤cies liberals bipartidistes europees en moments d'adaptaci¨® a un nou m¨®n. Les seves manifestacions estan a la vista: el conflicte catal¨¤ amb la consolidaci¨® del projecte independentista des del xoc de 2010 per la crisi de l'Estatut; la sortida de l'armari de l'extrema dreta, que s¡¯havia amagat sota la roba del PP, seguint el principi que en els moments d'inseguretat tornen les pitjors promeses del passat a cavall dels temors d'una ciutadania desconcertada; la p¨¨rdua de prestigi dels dirigents pol¨ªtics incapa?os d'anticipar els esdeveniments i de cosir les fractures de la crisi, que transmeten impot¨¨ncia davant dels poders globals; la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica, quan els governants se senten impotents per resoldre els problemes que els concerneixen; i la conflictivitat social derivada del q¨¹estionament diari de drets adquirits en l'estat del benestar, en una economia que fragilitza el treball fins a convertir l'acomiadament en primer recurs per salvar els resultats.

En aquest panorama, l'aniversari de la Constituci¨® ha estat un ritual defensiu en un moment d'impot¨¨ncia i desconcert, en qu¨¨ fins i tot la tasca de formar govern s'ha convertit en un malson. La reforma de la Constituci¨® ja no ¨¦s tab¨². Nom¨¦s que ¨¦s decididament impossible ateses les normes que regeixen per dur-la a terme. De moment, els partits tradicionals se¡¯n parapeten al darrere per no assumir l'evident. Estarien disposats a acceptar una reforma lampedusiana: canviar alguna cosa perqu¨¨ tot segueixi igual (encara que aix¨° ja sigui impossible) i les exig¨¨ncies dels nous, des de l'independentisme que aspira a la ruptura organitzada fins a Vox, que vol liquidar l'Estat auton¨°mic, s¨®n utilitzades com a coartada per no fer res. El discurs ¨¦s la defensa de la Constituci¨® contra els que amenacen de fer-la caure. Per¨° amaga dues veritats: primera, que si avui la Constituci¨® ¨¦s q¨¹estionada ¨¦s per la incapacitat dels que ara la defensen a ultran?a (PP i PSOE) per fer-la evolucionar durant aquests quaranta anys. Segona, que dif¨ªcilment es trobaria un territori com¨² ni tan sols entre els partits tradicionals per a una reforma de veritat, amb el PP mirant de re¨¹ll l'extrema dreta i el PSOE en terra de ning¨². Paradoxalment, avui ¨¦s Podem qui fa bandera de la Constituci¨® basant-se en la seva part m¨¦s social.

La reforma de la Constituci¨® ja no ¨¦s tab¨². Nom¨¦s que ¨¦s decididament impossible ateses les normes que regeixen per dur-la a terme

Durant el conflicte catal¨¤, els m¨¦s entusiastes han fet de la Constituci¨® un absolut, l¡¯han convertit en un text sagrat i marc insuperable, l'instrument que ha servit per frenar l'independentisme. Mal negoci si anem a un conflicte de transcendentalismes. Hi ha gent que no sap viure sense d¨¦us. I aix¨ª arribem a l'aporia: la Constituci¨® est¨¤ esgotada per¨°, certament, no es donen les condicions per reformar-la. Anar a la guerra amb la Constituci¨® com a bandera ¨¦s la millor manera de carregar-se-la.