Una multinacional alemanya tenalla el municipi catal¨¤ m¨¦s industrial

Amb el perm¨ªs de Barcelona i Tarragona, Rub¨ª ¨¦s des de fa anys el municipi de Catalunya que concentra una activitat industrial m¨¦s gran, xifrada en 2016 en 904 milions d¡¯euros, segons les ¨²ltimes dades de l¡¯Idescat. Per¨° l¡¯anunci de la multinacional alemanya Continental, la segona empresa m¨¦s gran de la ciutat amb 760 empleats i que ha iniciat una an¨¤lisi per decidir el futur de la seva f¨¤brica del Vall¨¨s Occidental, ha deixat tocada una ciutat en qu¨¨ el 40% de la seva poblaci¨® viu de l¡¯activitat industrial i que va perdre 472 empreses en plena crisi, en el per¨ªode entre el 2008 i el 2013.

Continental ha afirmat que est¨¤ buscant solucions de futur per a la f¨¤brica, per¨° la ¡°reindustrialitzaci¨®¡± de qu¨¨ ha parlat ha estat entesa pels sindicats com una possible venda. L¡¯impacte d¡¯un possible tancament ¨¦s imprevisible, per l¡¯efecte taca d¡¯oli que tindria sobre els prove?dors presents a Rub¨ª i la resta de municipis del seu voltant. ¡°Per¨° ¨¦s un escenari que no contemplem¡±, assegura l¡¯alcaldessa, Ana Maria Mart¨ªnez (PSC), que admet que l¡¯Ajuntament ¡°poca cosa pot fer¡±, a banda d¡¯aprovar una declaraci¨® de suport a la plantilla o exigir a la Generalitat que intercedeixi. Unes 500 fam¨ªlies del municipi depenen en m¨¦s o menys mesura dels salaris que surten de la planta.

Les alarmes van saltar fa dues setmanes quan Continental, amb seu a Alemanya, va assegurar que obria un per¨ªode de sis mesos de negociaci¨® amb els sindicats per decidir com afronten el futur de les instal¡¤lacions de Rub¨ª. La companyia est¨¤ immersa en un pla de reestructuraci¨® gegant per adaptar-se al futur del cotxe el¨¨ctric i ja va anunciar la retallada de diferents f¨¤briques repartides per tot el m¨®n. A la de Rub¨ª munten el ¡®tablier¡¯ dels vehicles, una de les parts que es veuran m¨¦s afectades per l¡¯electrificaci¨® del parc de vehicles, per¨° de moment Continental no s¡¯ha pronunciat obertament sobre el seu futur.

¡°Ara tenen un producte anal¨°gic i una falta d¡¯inversi¨® per fer un canvi de negoci. Per¨° l¡¯empresa no est¨¤ interessada a fer aquesta inversi¨®, aix¨ª que en aquests sis mesos buscar¨¤ un comprador per a la f¨¤brica¡±, apunta Josep Rueda, secretari general d¡¯Ind¨²stria de CCOO al Vall¨¨s Occidental. Les patronals treuen ferro a l¡¯anunci i ho veuen com una estrat¨¨gia. ¡°Ens ha sorpr¨¨s perqu¨¨ Continental ha invertit molt a Rub¨ª. De vegades aquests anuncis s¨®n globus sonda perqu¨¨ hi ha una negociaci¨® en curs sobre algun aspecte¡±, apunta Manuel Jim¨¦nez, president de Cecot-Rub¨ª.

Amb 52 anys, l¡¯Emilia porta literalment mitja vida treballant per al grup alemany, dedicat a la fabricaci¨® de components d¡¯automoci¨®, i del seu sou dep¨¨n tota la fam¨ªlia (el seu marit ¨¦s a l¡¯atur i el seu fill, a la universitat). ¡°Com jo n¡¯hi ha moltes m¨¦s¡±, comenta fent refer¨¨ncia a les treballadores de la f¨¤brica que la companyia t¨¦ a Rub¨ª.

L¡¯Emilia veu amb preocupaci¨® la intenci¨® de Continental de replantejar-se el futur de la planta. Moltes hi porten molts anys. ¡°Hi ha parelles que s¡¯han conegut a la f¨¤brica o diversos membres d¡¯una mateixa fam¨ªlia treballant-hi. ?s que Continental ¨¦s una multinacional, per¨° tamb¨¦ una gran fam¨ªlia¡±, sent¨¨ncia l¡¯Emilia.

La pres¨¨ncia fabril de la multinacional alemanya del sector de l¡¯automoci¨® ¨¦s molt important en una ciutat de 74.000 habitants amb un teixit format per unes 3.000 empreses, la majoria d¡¯una mida petita i mitjana, de sectors tan variats com el farmac¨¨utic, el qu¨ªmic, el metall i el motor. Del total, unes 1.400 es distribueixen en una xarxa d¡¯11 pol¨ªgons que s¡¯assenten al seu voltant. Com a bona ciutat vallesana, el passat industrial de Rub¨ª va passar pel t¨¨xtil, per¨° la seva ubicaci¨® era ideal per convertir-se en un pol atractiu per a les empreses. ¡°La clau est¨¤ en la mida del municipi, amb s¨°l industrial disponible, i les seves bones comunicacions, situada al peu de l¡¯autopista AP-7¡±, resumeix Ramon Talam¨¤s, president de la Cambra de Comer? de Terrassa.

Crisi econ¨°mica

El municipi valles¨¤ va patir considerablement amb la crisi, quan l¡¯activitat econ¨°mica va tocar fons. La taxa d¡¯atur es va disparar des del 8,8% el 2007 a un m¨¤xim del 23% registrat el 2012; actualment ronda el 12%, segons dades del setembre passat i l¡¯¨²ltim informe de l¡¯Idescat situava la renda per habitant del municipi lleugerament per sobre del 90% de la mitjana de Catalunya.

¡°Rub¨ª ha patit m¨¦s crisis del que la gent recorda. ?s una ciutat industrial i estem en un moment de canvi, apunta Gl¨°ria Piera, que regenta una farm¨¤cia propera a Continental. Just abans de la crisi, Rub¨ª ja va patir dos tancaments sonats d¡¯empreses, com Durex (se¡¯n va anar el 2007 deixant 230 persones al carrer) i, un any abans, Alcoa (gaireb¨¦ un centenar). Per¨° la possibilitat que Continental renunci? a la seva pres¨¨ncia a Rub¨ª es convertiria en la pitjor fita de la ind¨²stria al municipi.