Com s¡¯ha de vestir un home en una cita amb Shakira

¡°Shakira ha demanat expressament que siguis tu qui vagi a entrevistar-la¡±. Em va sorprendre molt el missatge. L'¨²ltima vegada que havia fet alguna cosa amb ella, period¨ªsticament parlant, havia estat el 2016 amb motiu de la seva participaci¨® en la pel¡¤l¨ªcula de Disney Zootr¨°polis i despr¨¦s d'entrevistar-la havia titulat, amb molta gr¨¤cia: ¡°Shakira: ¡®Tots tenim una conilleta a dins que somia amb coses grans¡±, cosa que va fer arronsar m¨¦s d'una cella. Era una frase textual de l'artista que es referia a la protagonista del film de dibuixos animats, la conilla Judy Hopps, una cosina putativa de Bugs Bunny que aconseguia el seu somni de ser policia. Malgrat la polida exactitud del titular, vaig passar dies tement que Piqu¨¦ em fes una visita.

Em vaig cal?ar unes sabatilles esportives, em vaig posar uns texans, una camisa una mica gastada i una americana que ha vist temps millors. Semblava Benicio del Toro a ¡®Sicario¡¯, per¨° ja no tenia temps de canviar de ¡®look¡¯

Que Shakira volgu¨¦s que la torn¨¦s a entrevistar, ara amb motiu de la pel¡¤l¨ªcula de la seva ¨²ltima gira, El Dorado World Tour, podia significar que pretenia donar-me personalment un calbot. ¡°No, no, li va agradar molt la teva entrevista!¡±, em van aclarir en el seu entorn. Vaig sospirar alleugerit. Per¨° llavors em va agafar per angoixar-me pensant qu¨¨ em posaria. Pel que sembla li queia b¨¦, havia de seguir causant-li bona impressi¨®; no ho s¨¦, potser em dedicava un tema. Despr¨¦s de descartar la guaiabera i la samarreta del Bar?a, vaig optar per un aire informal.

Com si quedar amb Shakira fos per a mi el m¨¦s normal del m¨®n. Als famosos els agrada que siguis natural en el tracte amb ells. Excepte el fil¨°sof Karl Popper, que pretenia que parlessis alemany fluid i t'haguessis llegit totes les seves obres; jo no n'havia llegit cap quan el vaig entrevistar i nom¨¦s s¨¦ dir ¡°Jawohl, mein Obergruppenf¨¹hrer¡± i ¡°Achtung Minen¡±, i aix¨ª es va reaccionar l'home. En fi, ell ja s'ha mort i jo tenia una cita amb Shakira. Em vaig cal?ar unes sabatilles esportives, em vaig posar uns texans, una camisa una mica gastada i una americana que ha vist temps millors. Semblava Benicio del Toro a?Sicario, per¨° ja no tenia temps de canviar de look. Abans de la cita vaig veure la pel¡¤l¨ªcula de la gira, que ¨¦s al moviment de malucs el que Els canons de Navarone?¨¦s al cinema b¨¨l¡¤lic.

Vaig arribar ufan¨®s a l'hotel Mandarin. Hi entrava taral¡¤lejant ¡°me voy para Barranquilla¡± quan van frenar el meu entusiasme. Segons sembla ¨¦rem molts els que hav¨ªem quedat amb Shakira, incloent-hi reporters i televisions de mig m¨®n. Calia esperar. Van passar dues hores. No va ser una trobada ¨ªntima: a l'habitaci¨® hi havia c¨¤meres, representants de l'estrella i tot un?set de maquilladores. Em van avisar que tenia deu minuts. No ¨¦s que import¨¦s gaire, perqu¨¨ m'havien advertit que qualsevol pregunta sobre hisenda, vida personal o pol¨ªtica estaven prohibides.

Malgrat tot, Shakira es va mostrar encantada de veure'm. ¡°Una altra vegada aqu¨ª, que b¨¦¡±. Vaig mirar enrere per si l'hi deia a alg¨² altre, per¨° em somreia a mi. La vaig entrevistar asseguts cara a cara a l'estil Frost i Nixon. Va contestar totes les preguntes, fins i tot les que jo no havia de fer. Vam parlar d'erotisme, i fins i tot del proc¨¦s?i de Messi. De poques dones pots dir que el temps amb ella passa com un sospir, per¨°, ¨¦s clar, tampoc hi ha tantes que et donin nom¨¦s deu minuts. No puc assegurar que apreci¨¦s la meva indument¨¤ria (aix¨° hauria estat malgastar una pregunta). Per¨° ja en parlarem, si hi ha una propera vegada.

L'entrevista de l'autor d'aquest text, Jacinto Ant¨®n, amb Shakira es pot llegir aqu¨ª.