Chelsea & Lola

Les s¨¨ries que m¡¯enganxen acostumen a ser brit¨¤niques, m¡¯agrada que siguin breus, de cinc a vuit episodis, per¨° tamb¨¦ si s¡¯estenen una o m¨¦s temporades. Els brit¨¤nics continuen mantenint el llist¨® ben amunt d¡¯alguns dels principis fundacionals de la seva televisi¨® p¨²blica: tracen un arc col¡¤lectiu que abra?a classes socials, edats i temperaments, paisatges diversos en l¡¯¨¤mbit hum¨¤ i en el f¨ªsic. Relats que succeeixen al hinterland, el rerepa¨ªs, a l¡¯interior i la perif¨¨ria, ja sigui de les capitals i dels seus barris o de pobles petits, de la seva gent desconeguda. Fins i tot segueixo la formidable operaci¨® de propaganda de la Corona que ha estrenat tercera temporada, on aconsegueixen anar explicant coses sense que fins ara hi hagi aparegut Irlanda, ni la del nord ni la del sud. Quina destresa, tu. Et quedes estupefacta davant d¡¯un ¡°lapsus¡± semblant mentre admires la gosadia de posar damunt la taula moments hist¨°rics poc divulgats, com l¡¯intent de cop d¡¯Estat de banquers i militars als seixanta.

Per¨°, mira, he vist les tres temporades d¡¯aquesta s¨¨rie australiana: Wanted. La segona est¨¤ allargad¨ªssima i no val gaire, tot i que t¨¦ una certa gr¨¤cia, i remunta en la tercera, a l¡¯altura de la primera. Ha estat poc difosa en els mitjans, almenys aix¨° em fa creure que l¡¯amiga amb qui comparteixo recomanacions no la conegui. Passa el mateix amb una altra s¨¨rie, aquesta extraordin¨¤ria, que aprofito per destacar, Seven Seconds (2018, tamb¨¦ a Netflix), un al¡¤legat implacable sobre el racisme estructural nord-americ¨¤ i la seva traducci¨® en la policia, els jurats populars i els jutges. Si els brit¨¤nics tracen arcs socials, els nord-americans mantenen la virtut en els relats visuals de mirar de cara els problemes i mostrar com funcionen les seves institucions.

Wanted (2016) ¨¦s una altra cosa: ¨¦s la nova Thelma i Louise (1991). Perqu¨¨ encara que costi de creure, tenint en compte que el film va ser un ¨¨xit for?a considerable fa gaireb¨¦ 30 anys i ¨¦s una icona feminista, no ha tingut seq¨¹eles ni preq¨¹eles ni res de tot aix¨°. Fins a arribar a aquest relat que protagonitzen la caixera de supermercat Lola (Rebecca Gibney) i la comptable Chelsea (Geraldine Hakewill). Ha estat creada i produ?da per la mateixa Rebecca Gibney, neozelandesa de 54 anys.

Tamb¨¦ ¨¦s una hist¨°ria de policies corruptes, com tantes. Per¨° la gr¨¤cia rau en un gui¨® que se centra a desenvolupar els car¨¤cters de les protagonistes, que com en el film s¨®n for?a antag¨°nics per¨° que aqu¨ª no es coneixen de res quan de bon mat¨ª, un dia, mentre esperen el bus que les porta a la feina, l¡¯¨²nic que comparteixen fins ara, l¡¯accident que presencien les unir¨¤. Desenvolupar car¨¤cters vol dir aqu¨ª deixar que les protagonistes s¡¯escapin de tants t¨°pics de dones i que les actrius destaquin matisos sense cap m¨¦s mirall que elles mateixes, perqu¨¨ per aix¨° tenen el temps que dura una temporada i cal aprofitar-ho per aconseguir l¡¯essencial, que un relat ¡°de dones¡± ho sigui no nom¨¦s perqu¨¨ dues dones el protagonitzin, sin¨® perqu¨¨ estan lluny dels estereotips femenins. Humor, irrever¨¨ncia, aventura, manies i desimboltura. No com si fossin homes, no, simplement sent personatges que han d¡¯afrontar moltes coses a la carretera i s¨®n dones. Un c¨°mic formidable, una road movie divertida, una de presons la mar d¡¯interessant, que t¨¦ molts girs de gui¨®.

M¨¦s sobre dones en pantalla i dones darrere la c¨¤mera. Als M¨¦li¨¨s de Barcelona i a la Cineteca Matadero de Madrid es projecta aquest mes de desembre la nova s¨¨rie documental de Mark Cousins, que per sort despr¨¦s estar¨¤ disponible a Filmin: Women Make Film, 14 hores de metratge. Reuneix fragments d¡¯unes 700 pel¡¤l¨ªcules firmades per 183 directores des dels inicis del cine. S¨®n 40 cap¨ªtols que tracten els aspectes t¨¨cnics (posada en escena, composici¨®, muntatge), narratius (to, dramat¨²rgia, girs dram¨¤tics) i tem¨¤tics. Cousins ¨¦s escriptor i cineasta, molt bo. Amb producci¨® de l¡¯actriu Tilda Swinton, que tampoc no es queda curta, aquest nord-irland¨¨s nascut a Belfast el 1965 ja ens va donar The Story of Film: An Odyssey (2011). Narra molt b¨¦, molt, en muntatge, s¨ª, i renovant el to de la veu narradora, que ¨¦s la seva pr¨°pia. No us el perdeu si no l¡¯heu vist, tamb¨¦ ¨¦s a Filmin. I feu un cop d¡¯ull quan pugueu al seu llibre Historia y arte de la mirada, tradu?t per l¡¯editor de Pasado y Presente, Gonzalo Pont¨®n, i publicat el 2018.

No tot est¨¤ perdut, mireu. Les dones compten, alguns homes ho saben i no tenen por. Bravo.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.