Un castell i un laberint

Franz Kafka (1883-1924) no va publicar en vida cap de les tres novel¡¤les que va escriure, i que va deixar inacabades, unes m¨¦s que altres. Va treballar en la primera, El desaparegut ¡ªmolt de temps anomenada Am¨¨rica¡ª entre 1911 i 1912, per¨° no es va editar correctament, o amb rigor filol¨°gic, fins que es va publicar a la s¨¨rie d¡¯obres completes de Kafka endegada per Fischer Verlag l¡¯any 1982. La segona, El proc¨¦s, va ser redactada entre 1914 i 1915, i El castelll¡¯any 1922: aquestes dues tamb¨¦ correctament editades per Fischer. Fins que no van apar¨¨ixer aquestes edicions tan competents i possiblement definitives, tothom va llegir les tres novel¡¤les segons la grollera edici¨® que va fer-ne Max Brod, el marmessor de Kafka, els anys 1927, 1925 i 1926 respectivament. D¡¯aquestes edicions imperfectes provenen les tres traduccions que ja coneix¨ªem de les novel¡¤les de Kafka, que eren bones traduccions per¨° patien aquest defecte: es basaven en edicions poc fiables.

Per aix¨° ¨¦s lloable que ara s¡¯hagi publicat una nova traducci¨® de l¡¯¨²ltima novel¡¤la de l¡¯autor de Praga: Franz Kafka, El castell, traducci¨® de Joan Ferrerons (Barcelona, Club Editor, 2019). A Maria Bohigas, de la nissaga de Joan Sales, devem aquesta iniciativa, com li devem la publicaci¨® d¡¯una llarga s¨¨rie de novel¡¤les d¡¯autors catalans contemporanis. Si el seu avi va ser promotor d¡¯autors nostrats tan rellevants com Merc¨¨ Rodoreda i Lloren? Villalonga, ara la neta (en ortografia de Fabra, n¨¦ta, que ¨¦s una altra cosa) porta el tim¨® de la fr¨¨vola barca anomenada ¡°novel¡¤la catalana¡±.

La magn¨ªfica traducci¨® de Ferrerons s¡¯obre amb aquestes paraules: ¡°Era tard al vespre quan K. va arribar. El poble estava cobert de neu. El tur¨® del castell no es veia per enlloc, l¡¯envoltaven la boira i la tenebra, ni la m¨¦s t¨¨nue claror indicava el gran castell. K. es va quedar una bona estona al pont de fusta que duia de la carretera al poble amb la vista al?ada a un buit aparent¡±. Un bon exegeta en tindria prou amb aquestes frases per suposar, per poc que tingu¨¦s not¨ªcia de l¡¯obra de Kafka, que aix¨° ¨¦s l¡¯inici d¡¯una situaci¨® complicada, absurda i laber¨ªntica. K., que ¨¦s un nom encara m¨¦s curt que Josef K., el protagonista d¡¯El proc¨¦s, ve d¡¯un ¡°exterior¡± del qual mai no sabrem res ¡ªperqu¨¨ no hi torna¡ª i arriba, com un wanderer (caminant) de la tradici¨® de les antigues novel¡¤les de viatges, en un poble desconegut, al qual ha estat cridat per exercir-hi d¡¯agrimensor, un que mesura els camps.

Per¨° K. no arriba a un lloc que pugui comparar-se amb l¡¯¡°exterior¡± del qual procedeix ¡ªaix¨° nom¨¦s ho suposem durant la lectura de tot el llibre. Arriba a un laberint sense sortida. L¡¯agrimensor maldar¨¤, al llarg de les m¨¦s de 400 p¨¤gines de l¡¯edici¨® que comentem avui, per aconseguir el reconeixement de les autoritats del lloc per tal de comen?ar la feina. No disposa d¡¯un habitatge destinat a ell per endavant ¡ªamb la qual cosa la sensaci¨® de pelegrinatge interminable esdevindr¨¤ a cada full m¨¦s punyent per al lector¡ª, per¨° arriba a tenir fins i tot un ajudant-missatger, Barnab¨¤s, un jovenet tan ang¨¨lic com entremaliat que li fa m¨¦s nosa que servei. Quin servei? Cap: K. passar¨¤ dies, setmanes i mesos intentant trobar les autoritats del castell per obtenir el perm¨ªs per comen?ar la feina, i no hi arribar¨¤ mai.

Va ser Thomas Mann, que tamb¨¦ era un cr¨ªtic excel¡¤lent, qui va escriure que si El proc¨¦s era una novel¡¤la relativa a la llei, El castell era una obra que girava a l¡¯entorn de la gr¨¤cia. K. hauria d¡¯obtenir una gr¨¤cia dels amos del castell ¡ªi del llogarret¡ª, que mai no arriba. S¨®n in¨²tils les complicitats d¡¯una s¨¨rie de personatges secundaris, uns personatges que estan tan perplexos de la pres¨¨ncia de K. com ell mateix ho est¨¤ de no poder at¨¨nyer mai el centre del ¡°poder¡± ¡ªo de la Gr¨¤cia, en sentit religi¨®s¡ª, que resideix en un castell que no s¡¯acaba de veure mai amb claredat, tot i que senyoreja el poble. La frase de la novel¡¤la m¨¦s clara quant a aquesta situaci¨® diu que, per fi, un dia K. va trobar un cam¨ª que si b¨¦ no s¡¯acostava al castell, tampoc no se n¡¯allunyava. Nom¨¦s hi ha una figura geom¨¨trica que respongui a aquesta descripci¨®: el cercle. I, a la nostra novel¡¤la, per acabar d¡¯adobar-ho, un cercle vici¨®s.

El m¨¦s important de tot, all¨¤ on resideix la mestria de l¡¯autor, ¨¦s el fet que ni K., ni els vilatans, ni aquelles autoritats interm¨¨dies que K. arriba a interpel¡¤lar, com Klamm, no troben gens absurd tot el que est¨¤ succeint. Passa el mateix a El proc¨¦s, a la narraci¨® La condemna, o a La transformaci¨®, tan llegida: voldr¨ªem poder afirmar que tot el que passa ¨¦s surrealista ¡ªKafka coneixia aquesta literatura¡ª, o que ¨¦s expressionista ¡ªcom les novel¡¤les d¡¯Alfred D?blin o de Georg Heym. Per¨° no ¨¦s res de tot aix¨°: ¨¦s un procediment narratiu, molt popi de Kafka, que hem acabat anomenant, sense marge d¡¯error, kafki¨¤: tan fant¨¤stic com real. Podem afegir-hi que tamb¨¦ ¨¦s la suma de diversos elements ¡ªque Kafka solia condensar amb molta habilitat¡ª que tenen a veure amb la invisibilitat del poder pol¨ªtic de l¡¯Imperi en qu¨¨ ell va viure fins al final de la Guerra Gran, amb els camins sempre laber¨ªntics de la burocr¨¤cia contempor¨¤nia i, cosa sempre present quan parlem de Kafka, el parad¨ªs prom¨¨s pel messianisme hebreu, sempre a la vora, mai tangible.