Ocupar-se de la pr¨°pia gent

Una xifra que parla per si sola: en cinc anys Felip VI ha convocat vuit rondes de converses per a la investidura, Joan Carles I en 37 anys en va fer deu. I alguns encara dubten que Espanya visqui una profunda crisi pol¨ªtica. De moment, el que ¨¦s evident ¨¦s que el sistema bipartidista sorgit de la Transici¨® havia elaborat una cultura pol¨ªtica ¨Cuns marcs referencials i uns h¨¤bits m¨¦s o menys compartits¨C que han quedat obsolets en el nou escenari. Els partits de refer¨¨ncia ¨Cpotser amb la singular excepci¨® del PNB a Euskadi¨C han patit una sensible degradaci¨® per causes concatenades: la impot¨¨ncia (tradu?da en el t¨°pic ideol¨°gic que nega qualsevol opci¨® alternativa al mainstream econ¨°mic), la corrupci¨® (que ha arribat a ser estructural en genu?ns representants dels equilibris del r¨¨gim del 78, com el PP i CiU), la incapacitat d¡¯anticipar la crisi econ¨°mica i la crisi pol¨ªtica, i la dificultat per a la renovaci¨® ideol¨°gica (l¡¯esquerra va vendre el seu relat per un plat de llenties; la dreta, segura de la seva hegemonia, va conrear la indifer¨¨ncia massiva fins que s'ha trobat que l¡¯extrema dreta li menjava el terreny). No ¨¦s nom¨¦s un problema hisp¨¤nic, a tot Europa i m¨¦s enll¨¤ es viu amb variants pr¨°pies de cada hist¨°ria.

En una setmana decisiva per al Brexit, m¡¯interessa assenyalar dos fen¨°mens d¡¯abast universal: el despla?ament constant de la dreta cap a l¡¯extrema dreta i la claudicaci¨® de l¡¯esquerra, que, incapa? de trobar un discurs nou, en paraules de Michel Feher ¡°es preocupa m¨¦s d¡¯aconseguir el reconeixement dels seus adversaris que no pas d¡¯adre?ar-se a la seva gent i ocupar-se¡¯n¡±. Tenim en la Gran Bretanya i en Espanya dos exemples genu?ns de tot plegat. Els tories, el partit conservador angl¨¨s, un dels m¨¦s vells i estables que s'han conegut mai, de la m¨¤ de Johnson es despla?a cap a l¡¯extrema dreta, amb la bandera del Brexit en la seva versi¨® m¨¦s fr¨ªvola i reaccion¨¤ria. I l¡¯esquerra de Corbyn s¡¯esfondra paralitzada, incapa? ni tan sols d¡¯apostar sense ambig¨¹itats per Europa, mentre contempla com molts dels seus electors tradicionals procedents de la classe obrera, v¨ªctimes de la fi del capitalisme industrial, es passen a la dreta brexista. No ¨¦s gaire diferent del que passa a Espanya, amb S¨¢nchez negant el pa i la sal, fins que ha vist el risc de quedar fora d¡¯escena, l¡¯electorat d¡¯esquerres que continuava optant per un Govern progressista que plant¨¦s cara a la dreta, mentre que aquesta continua arrossegada per la for?a d¡¯atracci¨® de Vox, que li est¨¤ xuclant la sang.

La crisi del r¨¨gim del 78 ha trencat els equilibris dels ¨²ltims 40 anys. I ha portat la reivindicaci¨® nacional catalana al programa de m¨¤xims. La v¨¤lvula de seguretat es va trencar el 2003. El PSOE i el PP, incapa?os de construir un discurs pol¨ªtic per a Catalunya, havien cedit la responsabilitat de mantenir el territori sota control a Jordi Pujol, que la va aprofitar h¨¤bilment. Amb por d¡¯endinsar-se en territori apatxe, el PP i el PSOE van continuar practicant la ignor¨¤ncia sobre Catalunya. Per¨° un dia Pujol se¡¯n va anar. I l¡¯olla es va destapar i estava bullint. La resta va venir rodada, quan les classes mitjanes es van sentir castigades per l¡¯austeritat. I aix¨ª, com en tants altres llocs, va retornar la utopia nacional, que es va decantar com a independ¨¨ncia. I a l¡¯hora de donar-hi resposta, els partits espanyols, excepte Podem, van compartir la recepta. El que era dolent quan els catalans agitaven les seves banderes, era bo quan els espanyols aixecaven les seves. I Vox es va incorporar a la pla?a.

L¡¯esquerra no ha aconseguit mantenir perfil propi davant d¡¯aquesta amalgama. I aquesta ha estat la seva gran irresponsabilitat: abandonar els seus, frustrant un electorat progressista cada vegada m¨¦s desencantat. L¡¯esquerra havia de ser la que obr¨ªs espais en la guerra de les p¨¤tries per superar l¡¯encallada situaci¨® actual i la desra¨® patri¨°tica l¡¯ha frenat. Per aix¨°, que el PSOE, Esquerra i Podem puguin pactar la investidura ¨¦s una oportunitat de sortir del fangar en qu¨¨ estem atrapats; en les baralles patri¨°tiques, amb el calendari judicial com a guia dels sobresalts, l¡¯acci¨® governamental est¨¤ cada vegada m¨¦s paralitzada. I q¨¹estions colpidores de la vida quotidiana ¨Ccom els milers de desnonaments que es produeixen en aquest pa¨ªs¨C passen desapercebudes. L¡¯esquerra no hauria de caure en aquesta trampa, que ¨¦s la que dona vida a l¡¯extrema dreta. I fa por constatar que el bloqueig ja ha creat els seus propis grups d¡¯inter¨¨s, els que viuen d¡¯ell i ja els va b¨¦ fer-lo perdurable.