Una cosa per aprendre de les eleccions brit¨¤niques

L'aclaparadora vict¨°ria de Boris Johnson en les legislatives del Regne Unit no nom¨¦s ¨¦s important per les conseq¨¹¨¨ncies que t¨¦, la sortida del pa¨ªs de la Uni¨® Europea, sin¨® pel que pugui ensenyar-nos sobre la forma en qu¨¨ el populisme de dretes utilitza el nacionalisme per conquerir vots entre les classes populars. Cada pa¨ªs ¨¦s diferent i diferents s¨®n tamb¨¦ les circumst¨¤ncies que en determinen l¡¯evoluci¨® pol¨ªtica, per¨° el que ens interessa en aquest cas ¨¦s veure quins patrons de comportament pol¨ªtic poden ser extrapolables a realitats com la nostra.

La primera constataci¨® ¨¦s que eren unes eleccions generals en les quals es decidien les pol¨ªtiques econ¨°miques, ambientals i socials dels propers anys i tanmateix, el resultat ha estat determinat per un ¨²nic element: el Brexit. Tant el Partit Laborista com el Liberaldem¨°crata han fet un esfor? perqu¨¨ l'agenda social estigu¨¦s en els debats, i hi ha estat. S'ha discutit molt sobre el futur del National Health Service. Per¨° al final amb prou feines ha comptat. La q¨¹esti¨® ¨¦s per qu¨¨ tants brit¨¤nics han decidit donar suport a un l¨ªder atrabiliari, que fa trampes i menteix descaradament, i han acabat acceptant un populisme simplista que ho resumeix tot en la idea que una vegada fora d'Europa, recuperat el control de fronteres i lleis, tot ser¨¤ xauxa al Regne Unit.

Johnson ha sabut aglutinar el vot dels partidaris del Brexit, que li han donat suport per sobre de les seves ideologies, i tamb¨¦ de molts electors cansats de la par¨¤lisi pol¨ªtica, la qual cosa li ha perm¨¨s guanyar fins i tot a l'anomenada ¡°muralla vermella¡±, feu del laborisme des de fa gaireb¨¦ un segle. La polaritzaci¨® entorn de la sortida de la UE ha perm¨¨s al vell conservadorisme guanyar vots entre els treballadors i les classes mitjanes depauperades. I la clau ha estat, com en el refer¨¨ndum de 2016, en l'activaci¨® del sentiment nacionalista, que el Tory Party representa m¨¦s b¨¦ que ning¨². Com Trump als EUA, Johnson promet tornar al Regne Unit la grandesa perduda.

El que ha passat reflecteix una de les paradoxes del nostre temps: la impot¨¨ncia de la democr¨¤cia per defensar-se de discursos falsaris que promouen el populisme patri¨°tic com a cortina per tapar les veritables contradiccions o conflictes en joc. Gran part del suport al Brexit procedeix d'un malestar de llarg recorregut provocat per la globalitzaci¨®, la degradaci¨® de l'Estat del Benestar i l'increment de les desigualtats, agreujat per una cultura de l'individualisme i la competitivitat extrema que el neoliberalisme econ¨°mic va introduir amb tant ¨¨xit al Regne Unit a c¨¤rrec de Margaret Thatcher.

Ara resulta que el partit responsable de les pol¨ªtiques que han portat a la degradaci¨® dels serveis p¨²blics i a la fallida del sistema de beneficis socials implantat pel laborisme a mitjans del segle passat, ¨¦s el que m¨¦s es beneficia electoralment del malestar que les seves pr¨°pies pol¨ªtiques han generat. I com ho aconsegueix? Culpant els altres dels problemes que ells mateixos han provocat. En aquest cas, culpant la Uni¨® Europea. Cada vegada que es planteja per quina ra¨® un model sanitari que va ser exemplar i de refer¨¨ncia per a tot el m¨®n ¨¦s ara a punt del col¡¤lapse, o per qu¨¨ el transport p¨²blic que Thatcher va privatitzar funciona ara molt pitjor i ¨¦s molt m¨¦s car, el dit de Boris Johnson assenyala Europa.

El Laborisme, llastat per una ambig¨¹itat cr¨°nica i un l¨ªder poc valorat, ha provat de respondre amb mesures que s¨®n vistes com receptes del passat i ha perdut la batalla. Massa tard per recuperar la identitat perduda. De fet, el laborisme va comen?ar a perdre la batalla ideol¨°gica quan Tony Blair, declarat despr¨¦s per Thatcher com el seu successor m¨¦s genu¨ª, va abra?ar la tercera via d'Anthony Giddens que pretenia renovar el discurs socialdem¨°crata i va acabar legitimant l'enfocament neoconservador.

I com ens afecta tot aix¨°? El socialisme espanyol, que pateix la mateixa crisi d'identitat que tota la socialdemocr¨¤cia, t¨¦ davant el repte i l'oportunitat d'aplicar pol¨ªtiques socials i ambientals que entronquin amb l'esperit transformador que un dia va acreditar. L'oportunitat de prioritzar l'agenda social i combatre la precarietat laboral que provoca tant¨ªssim malestar. La recepta del populisme conservador consisteix a assenyalar enemics interiors o exteriors a qui atribuir el malestar social. La polaritzaci¨® que provoca el conflicte catal¨¤ facilita que el discurs p¨²blic viri cap al vessant patri¨°tic i identitari. I en aquest terreny, el populisme de dretes juga amb avantatge. Si vol sobreviure, el socialisme espanyol ha de fugir d'aquest paradigma, que en un estat plurinacional com Espanya, pot portar a una espiral sense fi. No ¨¦s casualitat que l'altre gran vencedor sigui el Partit Nacional Escoc¨¨s. Un incentiu m¨¦s per provar de desactivar el conflicte catal¨¤.