Prostituci¨® jur¨ªdicament volunt¨¤ria

La prostituci¨® per compte d'altri, o sigui, com a treball per a unes i correlativament com a negoci per a d'altres, ¨¦s un tema de profunda rellev¨¤ncia social, cultural i ¨¨tica. El seu tractament legal ha seguit el curs de la nostra hist¨°ria, amb els seus vaivens i ambig¨¹itats. Durant el franquisme la criminalitzaci¨® legal del negoci de la prostituci¨® va conviure amb etapes de condemna eticoreligiosa, toler¨¤ncia pr¨¤ctica i un relatiu control sanitari oficial. Amb el primer codi penal de la democr¨¤cia, el 1995, va cessar la criminalitzaci¨® legal del negoci, excepte sup¨°sits de coacci¨®, engany o ab¨²s de situaci¨® de necessitat, ¨¦s a dir, d'explotaci¨®. Aquests sup¨°sits eren tan imprecisos que la seva aplicaci¨® pr¨¤ctica pels jutges era problem¨¤tica.

Per evitar aquestes imprecisions es va reformar el Codi el 1999, el 2003 i el 2015. Aquesta ¨²ltima reforma es justificava, segons el pre¨¤mbul de la llei, perqu¨¨ a la pr¨¤ctica era impossible la persecuci¨® penal dels explotadors ¡°ateses les exig¨¨ncies del Tribunal Suprem¡±. La Sala Penal del Tribunal Suprem nom¨¦s condemnava els ocupadors quan les dones eren obligades a prostituir-se mitjan?ant actes concrets i materials de coacci¨®, engany, viol¨¨ncia o submissi¨®. I aix¨ª seguim, malgrat tantes reformes, entre les imprecisions de les lleis i les ambig¨¹itats i contradiccions dels m¨¦s alts tribunals.

La just¨ªcia laboral tenia un criteri similar al de la just¨ªcia penal. Segons la Sala Social del Tribunal Suprem, si les condicions de treball no conculquen els drets dels treballadors, aquesta relaci¨® laboral pot ser considerada com una activitat econ¨°mica l¨ªcita, ¡°que no pot resoldre's amb enfocaments morals o concepcions eticosociol¨°giques¡±. La Sala Social de l'Audi¨¨ncia Nacional ja havia adm¨¨s el 2003 la constituci¨® d'una associaci¨® d'empresaris de prost¨ªbuls, que s'autodefinien com establiments hotelers amb un p¨²blic que serien persones alienes a l'establiment, i que hi exercirien l'alternan?a o la prostituci¨® per compte propi. Aquesta Sala acabava que la prostituci¨® ¨¦s una activitat l¨ªcita mentre no estigui prohibida pel Codi Penal, perqu¨¨ ¡°la frontera no la fixa el car¨¤cter altruista o remuneratori de l'intercanvi sexual, sin¨® la llibertat amb qu¨¨ aquest es presta¡±.

El 2013 un tribunal penal de Barcelona va condemnar els explotadors d'uns d'aquests hotels-prost¨ªbul, descrivint acuradament la intensitat de la situaci¨® de submissi¨® de les dones prostitu?des. Els explotadors condemnats van rec¨®rrer davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que els va absoldre. Va dir que les dones que es prostitu?en en aquests hotels acudien al club ¡°de forma jur¨ªdicament volunt¨¤ria¡±, encara que possiblement ho feien mogudes per condicionaments socioecon¨°mics que les feien especialment vulnerables. Aquesta vulnerabilitat especial era la base de la submissi¨® laboral, per¨° aix¨°, segons sembla, per al Suprem no era explotaci¨®. El Suprem semblava que assumia el discurs dels empresaris prostibularis, els quals, sota l'aparen?a de simples negocis d'hostaleria, atribu?en a les seves empleades prostitutes aparen?a de treballadores aut¨°nomes que acudien al local ¡°de forma jur¨ªdicament volunt¨¤ria¡±.

L'estiu del 2018 la Direcci¨® General de Treball va admetre la constituci¨® de l'Organitzaci¨® de Treballadores Sexuals valorant que aquesta organitzaci¨® complia els requisits exigits per la llei de llibertat sindical. La ministra de Treball va mostrar iradament el seu rebuig feminista. ¡°M'han fet un gol per l'escaire¡±, va dir. I va acceptar la dimissi¨® de la Directora General. Dues entitats feministes i la Fiscalia van impugnar la decisi¨® de la Direcci¨® General davant de la Sala Social de l'Audi¨¨ncia Nacional argumentant que la prostituci¨® per compte d'altri no ¨¦s una activitat laboral perqu¨¨ en tot cas, necess¨¤riament, ¨¦s una explotaci¨®, no ¨¦s una feina sin¨® una esclavitud. Ara l'Audi¨¨ncia Nacional dona la ra¨® a les entitats feministes i a la fiscalia i anul¡¤la la decisi¨® de la Direcci¨® General de Treball. Argumenta que l'activitat empresarial l'objecte de la qual sigui l'oferta de serveis sexuals prestats per terceres persones contractades a l'efecte ¨¦s una activitat il¡¤l¨ªcita, perqu¨¨ aix¨ª ho estableix la legalitat internacional a qu¨¨ es va adherir Espanya. El canvi de criteri ¨¦s radical. L'Audi¨¨ncia Nacional ho justifica afirmant que abans havia adm¨¨s la condici¨® laboral de les treballadores sexuals atenent la seva activitat laboral d'alternan?a, diferent de la prostituci¨®. Per¨° aquesta excusa no ¨¦s certa. No ha canviat la llei penal ni el lax criteri de la Sala Penal del Suprem, i tanmateix, ara, per a la Sala Social, el treball sexual per compte d'altri ja no ¨¦s activitat econ¨°mica l¨ªcita al marge d'enfocaments morals. La ra¨® del canvi no ¨¦s tecnicojur¨ªdica. ?s una for?a ¨¨tica i social hist¨°rica imparable anomenada feminisme.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal en cap de Catalunya.