Petits passos que poden portar lluny

Les esquerres estan seguint en les darreres setmanes una pol¨ªtica de petits passos que serveix, de moment, per obrir un cam¨ª. Els val tamb¨¦ per demostrar-se a si mateixes dues coses: primera, que s¨®n capaces de fer-ho, una cosa que fa mig any no va passar i va provocar l¡¯avan?ament electoral que va comportar retrocessos per a totes i cadascuna d¡¯elles; segona, comprovar que la cooperaci¨® els pot portar a altres acords m¨¦s substancials. Segueixen la dita italiana: Piano piano si va lontano.

Els primers petits passos han obert la possibilitat que l¡¯Ajuntament de Barcelona tingui un pressupost per al 2020 amb el suport de la majoria municipal d¡¯esquerres. Els tres partits que al maig van ser incapa?os de pactar l¡¯alcaldia estan bastint ara un acord pressupostari. Els regidors barcelonins dels Comuns i del PSC han sabut posar-se d¡¯acord aquesta vegada amb els d¡¯ERC. Immediatament, gaireb¨¦ en paral¡¤lel, el grup dels Comuns al Parlament i el conseller d¡¯Economia del Govern de Quim Torra, Pere Aragon¨¨s, que ¨¦s la principal figura d¡¯ERC fora de la pres¨®, han fet uns segons petits passos, els que els han de portar a aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020.

Aix¨° passa mentre les respectives delegacions del PSOE i ERC negocien la investidura del candidat socialista a la presid¨¨ncia del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez. A ning¨² se li escapa que aquest eventual tercer acord hauria d¡¯aportar tamb¨¦ una garantia d¡¯estabilitat durant la legislatura. La primera prova ser¨¤ el debat dels pressupostos generals de l¡¯Estat per al 2020. Parts molt rellevants, essencials, dels pressupostos de la Generalitat i de l¡¯Ajuntament de Barcelona depenen, en ¨²ltima inst¨¤ncia, dels pressupostos generals de l¡¯Estat. Passa llavors que cada pas per assegurar els pressupostos on governa cadascun d¡¯aquests partits ¨Cel d¡¯Ada Colau a l¡¯Ajuntament, el d¡¯Aragon¨¨s a la Generalitat, els dels socialistes de S¨¢nchez i Miquel Iceta al Govern d¡¯Espanya¨C serveix tamb¨¦ per desbloquejar els pressupostos dels altres.

Aix¨ª ¨¦s com les esquerres estan dibuixant un cercle virtu¨®s on fa nom¨¦s mig any es va imposar una implacable i al capdavall est¨¨ril compet¨¨ncia de tots contra tots. L¡¯alarma amb qu¨¨ l¡¯ala dreta de Junts per Catalunya ha rebut els acords pressupostaris ¨¦s un indici clar que l¡¯acostament entre les esquerres t¨¦ un gran potencial pol¨ªtic. Als portaveus de la dreta nacionalista catalana els ha faltat temps per agitar el fantasma de la pujada general d¡¯impostos. Tractant-se, com es tracta, d¡¯un modest increment per a la franja m¨¦s alta de les rendes, ¨¦s f¨¤cil advertir que el que els alarma de deb¨° ¨¦s que l¡¯acostament entre les esquerres pugui continuar fins a la configuraci¨® d¡¯un nou escenari per a la pol¨ªtica d¡¯aliances.

La dreta catalana observa amb una inquietud justificada i amb prou feines dissimulada el lent distanciament d¡¯ERC respecte a la coalici¨® independentista encap?alada no se sap amb certesa si per Carles Puigdemont, Quim Torra o David Bonveh¨ª. Aquesta inquietud creix en la mateixa mesura que els postconvergents comproven que la seva conversi¨® a l¡¯independentisme els ha portat a retallar el seu espai electoral en benefici d¡¯ERC. En les eleccions del 10-N, ERC ha aconseguit arrabassar als postconvergents el paper determinant en l¡¯articulaci¨® de la majoria parlament¨¤ria a Espanya i la corresponent investidura d¡¯un president del Govern. El que en el se moment va ser el poder¨®s kingmaker Jordi Pujol en els temps de Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar ¨¦s actualment un presidiari anomenat Oriol Junqueras, president d¡¯ERC. Per¨° si aconseguir la investidura de S¨¢nchez ¨¦s ara per als socialistes el primer objectiu, per als republicans la prioritat ¨¦s treure els presos independentistes de la pres¨®. I aix¨° nom¨¦s pot arribar despr¨¦s que uns quants passos com aquests, petits o grans, hagin aconseguit desescalar el conflicte constitucional heretat de l¡¯etapa dels governs del PP.

La pol¨ªtica de petits passos ¨¦s plena d¡¯implicacions i una ¨¦s que, a poc a poc, pugui deixar sense sentit la coalici¨® d¡¯ERC amb els postconvergents. Per qu¨¨ cal mantenir-la si resulta que ERC no la necessita per participar en la majoria de govern d¡¯Espanya, en la de l¡¯Ajuntament de Barcelona i, eventualment, ¨¦s clar, per a un govern de la Generalitat en una futura legislatura amb majoria parlament¨¤ria d¡¯esquerres? La interdepend¨¨ncia de totes les esquerres crea la seva pr¨°pia din¨¤mica, respon a unes coincid¨¨ncies ideol¨°giques de fons que, superada la febre independentista, emergeixen. Continuen aqu¨ª. No han desaparegut.